Josep Fontana
Historiador

Els termes deutes i deutors han desaparegut de la versió en llengua vulgar del Pare Nostre, si bé es mantenen encara al text llatí, com record d’una tradició mil·lenària en què l’Església ha identificat sistemàticament el deute amb el pecat. Una tradició que mantenen viva els partidaris de les polítiques d’austeritat, i en especial els alemanys, que no paren d’exigir-nos que retallem les nostres despeses per pagar-los els deutes, i reforcen la seva postura moralitzant amb reportatges a les seves televisions que mostren els europeus del sud com a ociosos que malgastem els diners que ens han prestat.

Que no deixa de ser curiós, si atenem al fet que els alemanys han estat els més grans defraudadors del segle XX, i possiblement de tota la història, gràcies a les trampes amb què ens han fet pagar als altres els seus deutes de les dues guerres mundials, o sigui dels dos intents que van fer per conquerir i sotmetre el món.

Continua llegint →

Ander Gurrutxaga Abad
Catedrático de Sociología

Las permanentes llamadas a las crisis explican algunas de las razones de por qué estamos como estamos, incluso se añaden argumentos para conocer por qué continuamos en la situación, pero se entra menos a considerar las consecuencias futuras de la situación y, desde luego, poco o casi nada se dice de cómo salir de aquí. Me parece que hay una pregunta que debe ocupar un lugar central en esta reflexión porque tenemos suficiente experiencia empírica y datos como para hacerla: ¿qué hemos aprendido de esta situación? Aprender es conocer y conocer es dotarse de repertorios y respuestas que la crisis deposita en nuestras sociedades. Continua llegint →