‘Lliures o morts’, de Jaume Clotet i David Montserrat

Coberta_petita_Lliures_o_mortsEl llibre Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat segueix els avatars de la Guerra de Successió, uns fets que en essència són prou coneguts: Carles II d’Espanya va morir sense tenir cap fill. La qüestió del successor va enfrontar les potències europees, decidides a impedir l’aliança d’Espanya amb França, amb la designació de Felip d’Anjou (Felip V), nét del monarca francès Lluís XIV (el Rei Sol). Continua la lectura de ‘Lliures o morts’, de Jaume Clotet i David Montserrat

‘Submissió’, de Michel Houellebecq

SubmissióHe acabat la lectura del llibre de Michel Houellebecq Submissió (Llibres Anagrama, maig 2015, en la traducció catalana d’Oriol Sánchez Vaqué, que m’ha semblat molt bona). Estava enre les ganes de llegir-lo per les crítiques que el recomanen i de no fer-ho, pel regust desagradable que em deixà, fa alguns anys, la lectura d’una altra novel·la seva, titulada Les partícules elementals. El protagonista de Submissió, François, és un catedràtic, decebut de tot. Escrit en primera persona la narració se segueix amb interès.

Continua la lectura de ‘Submissió’, de Michel Houellebecq

“El testament de Maria”, de Colm Tóibín 

El testament de mariaVaig llegar el llibre de Colm Tóbín atret per la nota crítica que vaig trovar, no sé de qui ni on. El tema m’interessà: la novel·la ve a ser com un diari, una llarga reflexió que fa Maria, ja vella, sobre els fets dramàtics que li tocà viure. La crítica que he esmentat deia que és un retrat molt profund i viu de la maternitat. I ho deu ser, encara que no sé si les feministes estarien d’acord en remarcar-la tant, gairebé com si fos  l’únic important, en la personalitat de la dona: “És la meva essència –diu Maria–. La resta de mi és només carn i sang i os”. Continua la lectura de “El testament de Maria”, de Colm Tóibín 

‘Dos taüts negres i dos de blancs’, de Pep Coll

dos-tauts-negres-i-dos-de-blancs_9788475884073 He llegit el llibre de Pep Coll Dos taüts negres i dos de blancs, la història novel·lada del crim horrible que va sacsejar els habitants de les valls del peu de la muntanya de Boumort, que s’alça tocant a la Pobla de Segur. En les petites masoveries de Carreu van aparèixer morts un matrimoni i les seves dues nenes. El crim va commoure la gent de la contrada pirinenca. Un matrimoni sospitós va ser jutjat i empresonat. Però mai se’ls va poder inculpar perquè els fets no es van demostrar. Les influències polítiques i els interessos econòmics, en plena postguerra franquista, van fer que no s’arribés al fons del procés judicial. Continua la lectura de ‘Dos taüts negres i dos de blancs’, de Pep Coll

Muérete

Josep Maria Cuenca
Escritor

Afirma César Rendueles en su interesante y exitoso ensayo Sociofobia que, se mire por donde se mire, el capitalismo resulta imparodiable. Y, para dar solidez a su sentencia, el sociólogo nacido en Girona menciona a los activistas de The Yes Men, los cuales “haciéndose pasar por miembros de la OMC han presentado en público iniciativas como ilegalizar la siesta, recuperar la trata de esclavos, establecer un mercado de votos o de derechos humanos –de forma que un Estado que necesite violar los derechos fundamentales pueda comprarle a otro su cuota de infracciones–, acabar con el hambre mediante un sistema para que los pobres reciclen hamburguesas ya digeridas… Todo ello fue acogido con interés y murmullos de aprobación por grandes audiencias compuestas por empresarios y responsables públicos”.

Continua la lectura de Muérete

‘La filla de Galileu’, de Dava Sobel

 

51F0FHnIGuL._SX314_BO1,204,203,200_La revisió que l’Església catòlica ha fet del judici i condemnació de Galileu Galilei porta al primer pla de l’actualitat la figura d’un dels savis més grans de l’època moderna, i la difícil relació que hi ha hagut sempre entre la ciència i la religió, i posa al descobert l’abús en què incorre sovint el poder, per mantenir la seva posició. Amb ocasió d’aquesta notícia em va venir el desig de conèixer més de prop la figura de Galileu, no tant com a savi sinó com a persona. Afortunadament vaig descobrir el preciós llibre de Dava Sobel La filla de Galileu, del que en recomano la lectura. Continua la lectura de ‘La filla de Galileu’, de Dava Sobel

De ‘Javimel’ y del Capitán Cortés

Gonçal Évole
Periodista

En el otoño de 1979, en plena efervescencia de lo que después se llamó “transición”, se fundó en Cornellà, mi ciudad de residencia, la entidad “Amics de la Sardana” que desarrollaría sus actividades en el entorno del llamado “món sardanista” un eufemismo más de los muchos que se crearon en aquellos años de ilusiones acabadas de florecer y en el que todo lo que se movía  reclamaba un lugar al sol, superado el túnel tenebroso de una dictadura que parecía no tener fin.

Continua la lectura de De ‘Javimel’ y del Capitán Cortés

‘El diari’ de Ruth Maier

6337144._UY200_El diari de Ruth Maier ha fet que en certa manera convisqués íntimament amb ella, des que estava a punt de complir 14 anys fins als 22, uns dies abans de morir assassinada a Auschwitz. La Ruth escriu de forma oberta, amb una extrema sinceritat. És una noia molt sensible i idealista a qui la vida la sotmet a les contradiccions d’una realitat cruel, agreujada per la seva condició de jueva. D’adolescent perd el pare, pel qual sentia adoració, i als 16 anys ha d’abandonar Viena i la família per refugiar-se a Noruega, quan encara era un país neutral. Continua la lectura de ‘El diari’ de Ruth Maier

‘Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia’, de Stefan Zweig

1Vaig acabar ahir la lectura del llibre de Stefan Zweig Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia, que afegeixo a un seguit de lectures recents que tenen com a paisatge de fons el fanatisme ideològic, sigui a l’URRS de Stalin (L’home del piolet. L’assassinat de Trosky), sigui a la Rússia de Putin (Limònov)  i aquest de Stefan Zweig, a la Suïssa de Calví (Castellio contra Calvino). El llibre em cridà l’atenció per la portada; tota de negre, amb la silueta en blanc d’una mà empunyant un llamp d’un roig encès. Continua la lectura de ‘Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia’, de Stefan Zweig

Utilització de cookies

La Lamentable utilitza cookies. Si continua navegant està donant el seu consentiment a les cookies i acceptant la nostra política de cookies, cliki l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR