Arxiu de la categoria: General

Residencia-Sanyres-Valladolid-3

¿Vida extra o bomba de relojería?

Foto: EUGENI FORCANO
Foto: EUGENI FORCANO

José Martí Gómez
Periodista

Mi tía, último eslabón familiar de la saga materna, murió a los noventa y dos años. Era una mujer vital, optimista, con una fe religiosa a prueba de todas las crisis y un día, de repente, dijo que estaba cansada de vivir, que quería morirse, y a tal fin empezó a rogar a Dios que se la llevara con él.
Se lo pedía apretando en una de sus manos cerradas un pequeño crucifijo.  No quería médicos, no quería comer, sólo quería morirse y además morirse en casa, “como mi madre”, lo cual no dejaba de ser un problema dado que era  soltera. Continua llegint

Share

8 european nations

La terra pertany als vius, o perquè el nacionalisme espanyol ha d’evolucionar

plaza-colon1
La bandera espanyola oneja a la plaça de Colon de Madrid

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

El món pertany als vius. És una de les màximes de Thomas Jefferson, arquitecte de la independència dels EE.UU, –quan afirmava “the earth belongs to the living”–, i de les que ha tingut més impacte en la política internacional. És una idea senzilla però molt potent. Vol dir que cada generació té el dret a decidir i a canviar les lleis i les normes per les quals es regeix col·lectivament. Thomas Paine va incidir en la mateixa direcció, quan en la seva obra The Rights of Man va afirmar “La vanitat i la presumpció de governar més enllà de la tomba és la més ridícula i insolent de las tiranies”. Per tant, la sobirania no és qüestió d’història, de “conjunt nacional”, si és això el que ens preocupa, ni de pedigrí. Continua llegint

Share

1928-29-ULTIM_PARTIT_LLIGA2_r2.v1307632670

Joc de miralls

directivabarcelona-19562
Actual junta directiva del Barça, encapçalada pel seu president, Josep Maria Bartomeu Floreta . Foto de portada: Equip blaugrana que va jugar l’últim partit de lliga 1928-1929

Roger Vinton
Periodista
Un home com cal

Els seguidors del Barça tenen motius per estar amoïnats: fa temps que l’equip no juga bé i les victòries, quan arriben, són sempre molt suades i gents lluents. Això podria considerar-se dins de la normalitat d’un club de futbol, però el problema és que els culers s’havien acostumat a l’èxit i al reconeixement internacional després de gairebé una dècada de triomfs i espectacle en abundància. La marxa de jugadors carismàtics –en algun casos de manera molt controvertida- contrasta amb arribades de peces que no acaben de satisfer les expectatives d’uns aficionats acostumats al caviar futbolístic.

Continua llegint

Share

Philips-smart-tv

Spy Smart Tv

oi-tileoraseis-ginontai-epikindika-eksipnes-500x480_zpsa2204b57Ramon J. Moles
Profesor universitario

Por si no lo sabían ojito con su Smart TV. Al parecer los últimos modelos, que incorporan cámara para videoconferencia, pueden grabar el sonido ambiente e imágenes -incluido reconocimiento facial- y almacenarlo en la nube a disposición de terceros… sin autorización del usuario. Así lo ha constatado un abogado de Estados Unidos al leer con detalle el manual de instrucciones de su nuevo televisor, en el que en letra diminuta perdida en el texto se le advertía de esta posibilidad en descargo de responsabilidades del fabricante. En otras palabras: su TV deviene un espía que chafardea todo lo que sucede en su salón. Adiós a la intimidad: si no quiere que algo se sepa, ¡ni lo piense!

Continua llegint

Share

137 Saldaña - Subida del IVA

Tot és mentida (i 2)

Roger Vinton
Un home com cal

avia1250cpnbarcelona198ky7L’ASSALT AL BANC CENTRAL DE BARCELONA

Just dos mesos després del cop d’Estat del 23-F, els espanyols van tornar a passar unes hores amb l’ai al cor. Tot va començar el matí del dissabte 23 de maig de 1981, quan un grup d’encaputxats va entrar a trets a l’oficina principal del Banco Central de Barcelona, a la confluència de la Rambla amb la Plaça Catalunya. El que va començar com un atracament a un banc, aviat es convertiria en quelcom força més complex, atès els diversos indicis de que els assaltants tenien algun vincle amb el cop d’estat de dos mesos abans. Un comunicat dipositat en una cabina telefònica i les converses dels mateixos assaltants amb les autoritats policials indicaven que el motiu aparent de l’atracament era la petició de posar en llibertat a alguns dels guàrdia civils detinguts pel 23-F. El malson acabaria diumenge a la nit, després de 37 hores d’angoixa i en part com a conseqüència de la mort d’un dels assaltants víctima d’un tret dels GEOs, que ja havien aconseguit penetrar a l’edifici. Tot i que el mateix diumenge ja se sabia la identitat dels autors de l’assalt, durant uns quans dies es va continuar donant per bona la hipòtesi de que es tractava d’una operació vinculada a l’extrema dreta i que la finalitat del tot obscura.

Continua llegint

Share

PORT-BARCELONA

Navegación y contaminación más que centenaria

Aurelia Mañé Estrada
Profesora de Política Económica y de Relaciones energéticas internacionales en la Universitat de Barcelona 

Los cruceros traen a los puertos actividad turística y toneladas de partículas contaminantes
Los cruceros traen a los puertos actividad turística y toneladas de partículas contaminantes

Esta entrada, aunque pudiera no parecerlo, incide muy directamente en dos aspectos de mi vida. Tiene que ver con el lugar físico en el que vivo, el Puerto de Barcelona; y enlaza con las inquietudes energéticas que ocupan mi espacio mental desde hace aproximadamente un año, la transición energética al petróleo que tuvo lugar en el Cáucaso a finales del Siglo XIX. En los últimos días han aparecido diversas noticias que cuentan que otra de las patas del desastroso modelo turístico de Barcelona, tampoco es sostenible. Esta vez, no por la ocupación vandálica del espacio público de la ciudad, si no por los sorprendentes niveles de contaminación atmosférica de los cruceros, muchos de lujo, que llegan al Puerto de Barcelona. Parece que los grandes cruceros contaminan el aire hasta 400 kilómetros más allá de la ciudad. Antes de que la noticia apareciera en los medios, un amigo ingeniero del colectivo CMES, me lo había comentado. Continua llegint

Share

veritat-o-mentida

Tot és mentida (1)

Don Draper i la seva dona  Megan, protagonistes de Mad Men
Don Draper i la seva dona Megan, protagonistes de Mad Men

Roger Vinton
Un home com cal

Fa molts anys passaven per la televisió un anunci publicitari que em va impressionar gratament. Aquest espot, obligat a concentrar al màxim el missatge per raons òbvies de temps, suggeria amb una simplicitat extrema tot un univers de vides personals entrecreuades. L’anunci era un únic pla d’un home i una dona enllitats. Al cap d’uns segons de que la càmera ens els mostrés, sonava el telèfon de la tauleta de nit i la dona despenjava. Mantenia un diàleg de cortesia estil “Sí, sí, molt bé. Perfecte. Ja ens veurem, doncs”. Quan penjava, l’home li preguntava que qui havia trucat i ella contestava “era el meu marit; diu que està amb tu jugant al tennis”. Immediatament se’ns desplegava al cap una teranyina de relacions i d’enganys. Revelador. Però el cert és que ens mostraven només una de les múltiples facetes d’aquest bosc de mentides que habitem, la conjugal.

Continua llegint

Share