Arxiu de la categoria: General

L’home nou

Jaume P. Sayrach
Periodista

vidaContinuant l’escrit d’ahir, remarco un altre aspecte que dimana de la qüestió sobre l’home i Déu. Molts antropòlegs atribueixen la creença a la necessitat congènita de l’home de donar resposta a les preguntes que susciten fenòmens naturals, que el superen i l’aterreixen. En aquestes circumstàncies i en especial davant de la mort, l’home inventaria un Ésser suprem a qui atribuiria la marxa de l’univers. La religió sorgiria de la necessitat de guanyar-se aquest Déu. El culte, sigui de la mena que sigui, serien actes que fa la gent per aplacar els déus, o obtenir-ne la curació d’un mal, la victòria sobre l’enemic, una bona collita o una bona caça… Déu seria l’àrbitre de l’univers que, com a tal, ens premia si som bons, o ens castiga si actuem malament. Continua la lectura de L’home nou

De la cuestión del hombre a la cuestión de Dios

Jaume P. Sayrach
Periodista

AlfaroEl llibre és d’un antic professor meu de la Universitat Gregoriana de Roma. Jesuïta, professor de teologia, li preocupava esbrinar el problema de Déu i de la relació de l’home i Déu. EL títol del llibre ja diu clarament de què es tracta: De la cuestión del hombre a la cuestión de Dios. Diria que és un intent de respondre a una de les tres o quatre preguntes fonamentals sobre la vida, d’on venim, què som, cap a on anem. O, en altres paraules, quin és el sentit de la nostra vida, situats com estem entre un venir al món sense que ho hagem decidit nosaltres, i un “marxar” –la mort i el després de la mort– en què nosaltres tampoc hi tenim cap protagonisme. Continua la lectura de De la cuestión del hombre a la cuestión de Dios

“El testament de Maria”, de Colm Tóibín 

El testament de mariaJaume P. Sayrach
Periodista

Vaig llegar el llibre de Colm Tóbín atret per la nota crítica que vaig trovar, no sé de qui ni on. El tema m’interessà: la novel·la ve a ser com un diari, una llarga reflexió que fa Maria, ja vella, sobre els fets dramàtics que li tocà viure. La crítica que he esmentat deia que és un retrat molt profund i viu de la maternitat. I ho deu ser, encara que no sé si les feministes estarien d’acord en remarcar-la tant, gairebé com si fos  l’únic important, en la personalitat de la dona: “És la meva essència –diu Maria–. La resta de mi és només carn i sang i os”. Continua la lectura de “El testament de Maria”, de Colm Tóibín 

Muérete

Josep Maria Cuenca
Escritor

Afirma César Rendueles en su interesante y exitoso ensayo Sociofobia que, se mire por donde se mire, el capitalismo resulta imparodiable. Y, para dar solidez a su sentencia, el sociólogo nacido en Girona menciona a los activistas de The Yes Men, los cuales “haciéndose pasar por miembros de la OMC han presentado en público iniciativas como ilegalizar la siesta, recuperar la trata de esclavos, establecer un mercado de votos o de derechos humanos –de forma que un Estado que necesite violar los derechos fundamentales pueda comprarle a otro su cuota de infracciones–, acabar con el hambre mediante un sistema para que los pobres reciclen hamburguesas ya digeridas… Todo ello fue acogido con interés y murmullos de aprobación por grandes audiencias compuestas por empresarios y responsables públicos”.

Continua la lectura de Muérete