Vint anys sense Montserrat Roig

Amb Lola Anglada

Josep Benet potser era massa educat, en Cela un llop mans, la Pasionaria havia perdut la passió, en Fabià Puigcerver semblava un dimoni dels Pastorets, en Joan Fuster un Diderot de poble, en Llorenç Villalonga en Toni de Bearn… Així els va veure i així els va retratar: eren els seus Personatges.

Fa 20 anys que la nostra companya periodista i escriptora Montserrat Roig ens va deixar. Des del Col·legi de Periodistes la recordem amb una exposició d’homenatge a la seva vessant d’entrevistadora de premsa, que juntament amb l’articulisme de fons la situen en un lloc preeminent dins la història del periodisme català. Les fotografies de Pilar Aymerich i els textos de la mateixa Montserrat ens la mostren en acció, tal com la recordem, una dona que va saber mantenir la mirada periodística fins que va tancar els ulls.

—-
24 de novembre, a les 12 h, a la seu del Col·legi de Periodistes (Rambla catalunya, 10).
Presentació del llibre Montserrat Roig Dietari d´uns anys (1975-1981). Editorial A contravent, i inauguració de l’exposició de fotografies de Pilar Aymerich

———


La simbiosi de la imatge i la paraula

Montserrat Roig entrevistava i Pilar Aymerich fotografiava. A ‘Personatges’, emès a TVE l’any 1977-78, van retratar 49 figures de la Catalunya postfranquista

Per Albert Lladó Romero

De seguida que sonava la melodia apagada del programa, la veu en off de Montserrat Roig començava una descripció del convidat. Mentrestant, n’apareixien en pantalla fotografies, elaborades per Pilar Aymerich. “Així els espectadors coneixien el personatge, ja que molts havien estat exiliats o les seves obres prohibides”, explica la fotògrafa. La descripció era breu, profunda i alhora propera. Un tast del que vindria a continuació amb l’entrevista.

‘Personatges’ es va estrenar el setembre de 1977 al circuit català de RTVE. El format era senzill: una entrevista d’una hora entre Montserrat Roig i membres de la cultura catalana, només dos anys després de la mort de Franco. I en aquell context, el programa tenia una gran voluntat normalitzadora del catalanisme. “La llista de convidats era farcida de gent del país que havia fet país. La Montserrat estimava molt Catalunya”, corrobora Aymerich.

Es tractava d’un programa d’entrevistes difícil d’imaginar a la televisió actual. Per la seva durada, i per la complicitat que desprenien aquelles xerrades en blanc i negre, entre la Roig i el personatge. Les cigarretes i els colzes damunt la taula de la periodista, com tirada endavant escoltant amb confident atenció, hi ajudaven. Una conversa entre dos amics, un repàs a moments íntims que no s’explicarien a un simple entrevistador. Sense anar més lluny, l’actriu i vedette Mary Santpere va deixar la seva bossa sota la taula del plató durant l’entrevista. Estava com a casa, i això veien també els telespectadors.

TROBADA PRÈVIA

Però aquesta familiaritat no era casual. A més de documentar-se molt, Montserrat Roig concertava abans una cita amb l’entrevistat, en algun escenari còmode per a ell, on s’obrís. “En arribar, xerràvem de coses planeres, establíem un lligam. Després, ella començava a preguntar, i a continuació jo a fer fotos, ja que quan ho feia alhora, alguns em miraven a mi, pel respecte a la càmera. Rodejats dels seus entorns en captàvem les seves personalitats”, detalla Pilar. Aquesta feina va ser descrita per Joan Carles Peris, en un article a l’Avui, com “estovament del personatge”. No era fàcil, però Montserrat Roig tenia un talent especial per esmunyir les reticències de l’entrevistat. “Era seductora, es ficava tothom a la butxaca. Mostrava interès, tenia gràcia…la gent acabava cedint i encantada”, relata Aymerich.

En aquest sentit, destaca la simbiosi entre periodista i fotògrafa, fruit de col·laboracions a Serra d’Or, Triunfo o Destino. S’havien conegut d’adolescents a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, i van ser amigues tota la vida, fins la mort de Montserrat Roig, el 1991.  En una entrevista a Tele/eXprés l’any 1978, Montserrat parlava així de Pilar: “Em va ensenyar a mirar i no puc prescindir d’ella per treballar. Les dues creiem que amb la conjunció d’imatge i paraula podem acostar la realitat de cada personatge”. I és que, juntes, dibuixaven l’essència d’aquells qui retrataven.

EL TANCAMENT

Personatges’ va tenir una gran acollida del públic i la crítica, però només va durar una temporada: RTVE n’anunciava la cancel·lació de cara l’any 1978-79. “Es veia a venir, cada cop traslladaven el programa a hores més intempestives”, reconeix Aymerich. La decisió, fortament criticada per gran part de la premsa catalana, es va considerar política, fruit de les manifestes conviccions de Montserrat Roig, militant del PSUC i fermament catalanista, i pels convidats que entrevistava. Lauria escriuria a Mundo Diario: “si la sinceritat fos virtut a TVE, haurien dit que no interessava que l’entrevistadora fos d’un partit d’esquerra i catalanista”.

Tot i així, l’argument oficial va ser un altre. Jorge Arandes, director general de TVE, va justificar-ho explicant que “no quedaven més personatges catalans”. No va explicar, però, que a gent com Maria del Mar Bonet, Antoni Tàpies o Joan Oliver, entrevistats durant la primera temporada, els haurien precedit l’any següent d’altres com Salvador Dalí, Joan Miró o Salvador Espriu. Montserrat Roig ja hi havia contactat, juntament amb una cinquantena més. I és que els personatges mai s’acaben.