Una ‘porra’ fàcil: PP+PSOE+C’s i un “Mario Monti”

Josep Centelles i Portella
Escriptor

Hi ha una porra amb poques possibilitats d’errar.

1.- L’únic mig interessat en noves eleccions és Podemos.  Només a mitges, perquè a qui facin culpable d’unes noves eleccions pagarà quota.  El PP, corrupció galopant, encara té menys interès en eleccions que el PSOE.

2.- El PP+PSOE ho tenen tot preparat des de fa temps.  La Salle i la Batet, no ho oblidem, “filla” del Narcís Serra (món financer rescatat) i que surten a TV1 cada dos per tres, formen part de la preparació que també inclou l’Andrea Levy com a experta catalana a les altes esferes peperes.  A l’Estado español poden ser fatxes, però no són tontos.

3.- Ben mirat, al final de comptes l’aritmètica està en mans dels catalans.  Uns no sumen, els altres veten.  Només funciona la “Große Koalition”, que resulta molt europea i agrada als mercats (i a les finances, rescatades o no).  També els uneix la Unidad de España.

4.- De moment, només fan teatre. Que si negocio, que si veto …  De fet, només estan esperant que a Catalunya hi hagi un moviment prou “il·legal”, separatista, independentista, que justifiqui salvar España a base de PP + PSOE + C’s.  Els cal l’excusa.

5.- Entre bambolines, tot Madrid està cercant el “Mario Monti” de torn.  Fins i tot podria ser algú de Ciudadanos. Tot quadraria.  Els mercats i les finances (rescatades o no), tots contents!

6.- Desenganyem-nos, qui decideix és Catalunya. Només cal enviar el senyal i la Grosse Coalition es precipita en poques hores.

No és fàcil, però el President Puigdemont i Junts pel Sí tenen el control del tempo.  Tic… tac, tic… tac. Amb una mica de sort, si s’ajusten bé els calendaris, per Sant Jordi, poc abans del 3 de maig, moguda general i … en pocs mesos independents. Que els déus ens siguin propicis!  Jo ho provaria.

6 pensaments a “Una ‘porra’ fàcil: PP+PSOE+C’s i un “Mario Monti””

  1. No se si de la seva porra sortirà la independència de Catalunya. El que sí sortirà, segur, n’estic convençut, és un govern de dretes format per gent que fan veure que són d’esquerres, com els socialistes i els ciudadanos.
    Anem bé amb aquest socialistes que, per mantenir-se i no desaparèixer definitivament del mapa, pacten amb els anticatalans lerrouxistes de C’s. Els catalans del PSC haurien d’abandonar els pocs lligams que encara els deuen quedar amb l’UGT, i abraçar-se amb els sindicalistes de la CGT, uns altres disposats a fer el joc a la dreta cada vegada que, com ara, sigui necessari.

  2. Corregeixo i/o complemento el que volia dir amb l’expressió
    “A l’Estado español poden ser fatxes, però no són tontos.”
    A l’aparato de l ‘Estado (espanyol) hi pot haver-hi fatxes, però no són tontos.
    Una cosa són els espanyols (germans i amics meus) i l’altra són els qui controlen l’Estado (carregats de “fatxes”).
    La frase anava per aquí. Pep.

  3. “A l’Estado español poden ser fatxes, però no són tontos.”
    Fins aquí he arribat, per aquest motiu no puc paticipar a la porra.
    Ahir una candidatura progresísta, que defensa la sanitat pública, aposta per la primaria i la salut pública, en el seu concepte ampli, va guanyar les eleccions al Col.legi de Metges de Madrid. Fa 4a van perdre per unes vint vots. Són el resultat de la “Marea Blanca”, moviment professional i ciutadà que va aconseguir parar una brutal privatització a un govern amb majoria absoluta. Caldria ser més curós en les paraules i aprofitar els llargs moments de contemplar-nos al mirall per veure´ns també les arrugues.

  4. M’apunto a la porra. No ens ha dit quina és la quota, així que hi posaré un pèsol.

    Només vull fer un parell d’observacions. Em sembla molt raonable el seu punt de vista; només caldria que els tres partits en qüestió sabessin pactar i acceptessin renunciar a hegemonies futures. Sabran? Acceptaran? No ho veig gens propi del seu tarannà, tan espanyol. Una altra cosa: si Podemos no toca poder (quin oxímoron) em sembla que aniran malament i (com diria Julio Iglesias) “lo saben”, igual que sap Pedro Sánchez que es tracta d’assolir la investidura o anar-se’n a fer de conseller a Endesa. De negociacions –i els cops d’efecte que hi van annexes– ja n’hem vistes unes quantes, i nosaltres els catalans no cal que mirem gaire enrere, així que els escarafalls que estan fent tots no ens impressionen. La pregunta, com vostè diu, és: què ens interessa, als catalans independentistes? A mi em sembla que un govern feble, que s’hagi constituït gràcies al nostre consentiment, després del preceptiu període d’enredar la troca (diguem-ne fins al maig?), amb una promesa de referèndum de pa sucat amb oli, sense cap efecte pràctic, que pugui servir perquè tots els partits d’esquerres nacionals puguin salvar la cara donant cadascun la seva versió com bona, seria l’escenari que jo preferiria per seguir treballant aquí en les nostres coses fins al moment definitiu. Ells distrets i nosaltres a la nostra. Ara bé, què en sé jo?

    I una última cosa: no li sembla que això de ‘Große Koalition’ resultaria difícil d’implantar (cas que vostè guanyi la porra) ara que l’alemany ja no està de moda? Potser fóra millor emprar un mot anglès. algun que ja sigui conegut pel públic. Jo proposo ‘Cartel’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *