Un passeig per la teranyina

Pel seu interès reproduïm aquesta entrada de Roger Vinton publicada recentment al seu bloc, la totalitat del qual recomanem pel seu interès. El “passeig” permet conèixer les relacions de sis famílies catalanes (Carulla, Molins, Carceller, Daurella, Lara i Godó) els negocis de les quals estan a “la zona alta” de Barcelona.

La seu de Planeta, que inicialment ho va ser de Banca Catalana

Roger Vinton (*)
(rogervinton.org)

L’home de les ulleres contempla el to verd intens del Turó Park des del finestral del domicili familiar al carrer Ferran Agulló de Barcelona. Se sent relaxat perquè des de fa una estona sap que el jutge ha arxivat la causa per frau fiscal que ell i la resta del clan Carulla tenien oberta. És el punt i final a gairebé dos anys de malson. Li sembla que és just que el país els retorni el que ells han fet per Catalunya en els darrers quaranta o cinquanta anys. Sense anar més lluny, el seu pare –Lluís Carulla Canals- va ser fonamental perquè naixés la coalició que ens ha governat durant tres quartes parts del període democràtic. El multimilionari fundador de Gallina Blanca, embrió del futur grup Agrolimen, va oferir a Jordi Pujol un xec en blanc a canvi d’una única condició: li va demanar que inclogués els democratacristians dins el seu projecte polític com a part inseparable. D’aquí que des d’aleshores Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya hagin anat sempre de la mà, tot i que cal suposar que, ara que Lluís Carulla pare és mort, el pacte es continua reeditant només per purs interessos electorals.

Els actuals propietaris del conglomerat Agrolimen -els sis fills del fundador- són summament discrets i tan sols una de les germanes, la Mariona, té certa projecció social degut a haver agafat les regnes del Palau de la Música després del “Cas Millet”. Tot i estar pretesa en els seus anys de joventut per un prometedor estudiant d’econòmiques anomenat Joan Hortalà i Arau, va preferir casar-se amb en Jaume Tomàs, empleat d’Agrolimen des de 1957 i que amb els anys acabaria esdevenint conseller delegat. En Jaume Tomàs va morir l’any 2010, després d’haver ocupat multitud de càrrecs, com ara president de Fira de Barcelona o vicepresident de l’Instituto de la Empresa Familiar. De la seva banda, Joan Hortalà es va casar finalment amb Maria Àngels Vallvé, coneguda per haver estat la primera dona que aconseguí la plaça d’agent de canvi i borsa (1971), probablement l’oposició més elitista d’Espanya i territori tradicionalment vetat a les dones. El matrimoni és propietari de la societat de valors GVC, una de les poques entitats d’aquest àmbit que romanen independents a Barcelona. Des que GVC va comprar una altra societat de valors –la Gaesco d’en Pere Perelló- ocupen bona part del característic edifici negre de Diagonal 429.

Qui ha tingut sempre força vinculació amb Gaesco és la família Molins, que ha fet una fortuna incalculable gràcies a la producció de ciment (Cementos Molins i Promotora Mediterránea, entre d’altres). És un clan molt ben relacionat: tenen profunds vincles amb l’Opus Dei, amb la política i fins i tot tangencialment amb la casa reial. Un dels hereus, Joaquim Molins i Amat, és conegut pel gran públic degut a la seva dilatada activitat política durant l’últim quart del segle XX. Des de la seva entrada a Convergència Democràtica de Catalunya l’any 1981 va ser successivament diputat al Parlament, diputat al Congrés de Madrid -ja ho havia estat abans d’ingressar a CDC- i Conseller de la Generalitat. Aquests darrers anys també s’ha fet familiar per al gran públic el germà de Joaquim, Pau Molins i Amat, degut a que va ser l’advocat de Fèlix Millet en el “Cas Palau”. Per altra banda, una branca dels Molins està entroncada amb una altra família il·lustre de la ciutat, els López-Rodó. Així, per exemple, Laureano Molins López-Rodó –cosí de Joaquim i Pau- és conegut per haver operat del pulmó al Rei d’Espanya Joan Carles I l’any 2010.

Precisament l’esmentat Pau Molins va rebre l’oferta per part d’una plataforma opositora de presentar-se a les darreres eleccions al FC Barcelona, oferiment que va refusar.

I és que el FC Barcelona, encara que no podem considerar-lo com una empresa convencional, sí que és alhora objectiu i reflex del poder de la ciutat. D’aquesta manera, a les darreres eleccions a la presidència de Club es va produir un fet prou significatiu: si considerem tres de les quatre candidatures que s’hi van presentar –deixant de banda l’encapçalada per l’outsider Agustí Benedito- ens trobem que totes tres, disposades a destruir-se entre elles per aconseguir el poder, en realitat tenien un factor comú declarat: els seus estrets vincles amb la família Pujol-Ferrusola. En primer lloc, el que al final seria el guanyador, Alexandre “Sandro” Rosell i Feliu és fill de Jaume Rosell i Sanuy, fundador de CDC; per altra banda Marc Ingla i Mas és fill de Manuel Ingla i Torra, financer clau en el llançament de la Banca Catalana de Jordi Pujol. Finalment, Jaume Ferrer i Graupera és amic íntim des dels temps d’estudiant de Josep Pujol i Ferrusola, fill del Molt Honorable. Com dèiem, el guanyador va ser Rosell, qui duia com a vicepresident a un personatge a tenir en compte i del qui parlarem més endavant, l’omnipresent Carles Vilarrubí.

Qui no falta mai a llotja del Camp Nou és Enric Crous, fàcil d’identificar pel seu bigoti ros de tons ordi. La seva presència es deu a que és el director general d’uns dels principals patrocinadors del Club, la cervesera Damm. Crous és la mà dreta del propietari de la firma, el gairebé invisible Demetrio Carceller, membre d’una curiosa saga familiar. L’avi de l’actual propietari de la simpàtica marca de cervesa va ser el falangista Demetrio Carceller Segura, català d’origen aragonès, molt proper a José Antonio i a Serrano Suñer, i que va construir una colossal fortuna gràcies a la corrupció del règim franquista i a la seva posició de Ministre d’Indústria i Comerç. El seu fill, Demetrio Carceller Coll, a banda de consolidar els interessos familiars a la companyia de begudes i al sector petrolífer, va possibilitar l’entrada del Deutsche Bank a Espanya mitjançant la venda del seu banc –el Comercial Transatlàntic- als alemanys. Les primeres fotografies de Demetrio Carceller Arce -el tercer de la nissaga- que hem pogut veure a la premsa s’han publicat l’any 2010 a rel de lainvestigació de l’Audiència Nacional per un possible delicte fiscal de la família, que segons es deia, podia haver ocultat 500 milions d’euros a l’estranger. Un any i uns mesos després la mateixa Audiència Nacional va decidir arxivar la causa.

El grup cerveser Damm ha donat un pas més en la diversificació del seu negoci amb la compra de Cacaolat al grup Nueva Rumasa després de l’entrada en concurs de creditors de la societat dels Ruiz-Mateos. Aquesta adquisició l’ha feta amb la col·laboració de Cobega, el totpoderós concessionari de Coca-Cola a Espanya. Aquesta empresa és propietat de la família Daurella i actualment la seva màxima executiva –fer servir l’habitual expressió de “cap visible” seria un error- és la pubilla Sol Daurella i Comadran, filla única de José Daurella i neta de Santiago Daurella, l’home que l’any 1951 va aconseguir el contracte amb la multinacional nord-americana. El marit de Sol Daurella és Carles Vilarrubí i Carrió, qui va aprendre tot el que cal saber dels negocis a Barcelona de la mà de Convergència Democràtica de Catalunya i de Jordi Pujol. Vilarrubí va ser conseller de Telefònica, representant a “la Caixa” i actualment és l’home de la banca Rothschild a Espanya.

Qui és un autèntic addicte a la Coca-Cola és José Manuel Lara Bosch, el propietari de l’editorial Planeta i posseïdor d’una inacabable cartera de participacions. Lara és l’hereu accidental de l’imperi de la lletra impresa que el seu pare havia construït, ja que tot i ser el germà gran, l’escollit per dirigir els destins del grup Planeta havia estat en Fernando Lara, germà petit d’en José Manuel. Tot va canviar aquell 18 d’agost de 1995 en que Fernando Lara va estimbar el seu BMW sèrie 7 al punt quilomètric 36,600 de l’A18 (l’actual C-58)  i s’hi va deixar la vida. I així, de manera tràgica i inesperada, va ser com aquest jugador de bridge va haver d’assumir el lideratge del grup familiar. El que havia començat com una editorial ha esdevingut amb el temps un imperi amb multitud de segells editorials, llibreries, mitjans de comunicació tant escrits com de ràdio i televisió… i fins i tot línies aèries i importants interessos en un club de futbol. Lara Bosch té les seves oficines a l’antiga i carismàtica seu de Banca Catalana, des d’on veu retallar-se el perfil de les torres negres de “la Caixa” a l’altra banda de la Diagonal.

I aquelles torres, símbol del poder financer i necessàriament opaques, han vist i han callat lluites sagnants pel poder. Allà hi va regnar des de 1976 fins al 2003 Josep Vilarasau Salat, del qui es podran criticar algunes coses -com ara el fet de promocionar a alguna periodista amiga a la cúpula de l’entitat o fer servir l’Obra Social per a activitats elitistes- però no es podrà negar que va ser ell l’home clau en el procés de transformació d’una entitat d’estalvi local en un banc de dimensió europea amb una potentíssima cartera industrial. La seva decisió de saturar carrers i places de tot Espanya amb oficines de l’entitat al final va resultar una estratègia guanyadora que va permetre a la “la Caixa” fer un salt qualitatiu de dimensions colossals. On també va tenir èxit durant anys va ser en controlar les envestides d’alguns grups per fer-se amb el poder a l’entitat. Home amb visió perifèrica i poc amic de sectarismes -era cosí germà del desaparegut Carles Ferrer Salat i també d’en Luis Salat, líder de la maçoneria a l’Estat Espanyol- va haver de veure com un cop jubilat, la tradicional entitat catalana passava a ser colonitzada per l’Opus Dei, de la mà d’Isidro Fainé i Juan María Nin, president i director general, respectivament. Després de la transformació de “la Caixa” en banc, l’estructura de poder es complexa: CaixaBank és una entitat amb fitxa bancària on el major accionista del qual és “la Caixa”, que continua essent una caixa d’estalvis, però que ha transferit tot el seu negoci bancari a CaixaBank. El principal òrgan rector de “la Caixa” és el Consell d’Administració, presidit per Isidro Fainé i que té com a vicepresidents a Salvador Gabarró i a Javier Godó Muntañola, III Comte de Godó.

Al bell mig del tram més noble de la Diagonal, davant de la Plaça Francesc Macià, s’alça la rejovenida Torre Barcelona. La que fou seu de l’històric Banco de Madrid de Jaume Castell (oncle de Joan Rosell, actual president de la CEOE i hereu de les joguines Congost) és ara l’emblema del poder de la família Godó. Allà hi són les oficines centrals del Grupo Godó des que van decidir traslladar-s’hi deixant l’antiga seu del Carrer Pelai que tenien llogada a la germana de Javier Godó. A la planta disset de l’edifici s’ubica un considerable vòrtex de poder a través de la influència que els mitjans de comunicació d’aquesta família tenen sobre bona part de la població: els diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, les emissores de ràdio RAC1 i RAC105 i els canals de televisió 8tv i RAC105 TV. A més, donen nom al torneig tennístic de més tradició a Espanya. Envoltat per les parets de fusta noble del seu despatx, Javier Godó observa la verdor profunda dels jardins del Turó Park, mentre pensa en el disseny futur del país.

Aquestes sis famílies de les que hem parlat (Carulla, Molins, Carceller, Daurella, Lara i Godó) controlen de forma total o parcial, com a propietaris, fabricants o distribuïdors, les següents marques: Agrolimen, Gallina Blanca, Affinity, Pans&Company, Bocatta, Fres&Co, BiCentury, El Pavo, Caves Mont-Ferrant, Pastafiore, Caffé de Fiore, Cementos Molins, Promsa, Escofet, Editorial Planeta, Planeta de Agostini, Editorial Espasa, Destino, Seix Barral, MR Ediciones, Temas de Hoy, Crítica, Ariel, Deusto, Booket, Edicions 62, Empúries, Columna, Proa, La Razón, Antena 3TV, Nitro, Nova, Neox, EuropaFM, Movierecord, Golt, Onda Cero, La Sexta, Casa del Llibre, Círculo de Lectores, Altaya, Historia y Vida, Playboy, Lonely Planet, Interiores, Redes para la Ciencia, CEAC, Home English, EAE Business School, Lanetro.com, Cocacola, Aquarius, Fanta, Nestea, Nordic Mist, Burn, Powerade, Sprite, Aquabona, Minute Maid, Damm, Estrella de Levante, Skol, Budweiser, Saaz, Aigua Veri, Fuente Liviana, Granini, La Vanguardia, El Mundo Deportivo, RAC1, RAC105, 8tv, RAC105TV.