Tonta o corrupta?

Elvira Altés
Periodista

Vet aquí la disjuntiva en què situen (i en què es deixen situar) les dones que han estat acusades d’algun delicte econòmic. Resulta que no saben res del que feia el seu marit, elles firmaven com a xaiets tot allò que el pater familias els posava al davant. I aquesta estratègia de defensa, tan rònega, antiga i desfasada, que proposen els advocats és acceptada per les dones sense protestar.

I el que resulta més escandalós és que s’ho empassi la societat, els fiscals i els jutges. O sigui que una dona que ha estat ministra, o una altra que treballa en una entitat bancària, per posar dos exemples notoris, no saben què passa a casa seva, no veuen com augmenta el parc automobilístic al seu garatge o no s’estranyen davant l’adquisició d’una casa, dita palauet.

Woody Allen ja en va fer una pel·lícula, Blue Jasmine, on la Cate Blanchett mirava cap a una altra banda a canvi de disfrutar del tren de vida que el mafiós del seu home li proporcionava. Però el que a mi m’esborrona és que aquest subterfugi segueixi sent vàlid, i actuï com a explicació de la defensa sense que als jutges, als fiscals, als advocats i a les mateixes implicades no els caigui la cara de vergonya. Només hi trobo una explicació, és que encara hi ha una massa crítica suficient a la nostra societat que considera a les dones incapacitades per entendre un contracte, un paper bancari o qualsevol moviment financer. Que considera que està pendent de les coses de casa i de la família, és una frivolitat que predestina a l’estupidesa i a la incomprensió de les coses de la vida pública, i és més, creu que aquest és el lloc on les dones han d’estar. Només així se salvaran de la responsabilitat que els actes porten con a conseqüència. O sigui, que davant la pregunta del títol, està clara la resposta que escollim com a societat.

Un pensament a “Tonta o corrupta?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *