Arxiu d'etiquetes: PSUC

“La de la independència és una revolta de les classes mitjanes”

Entrevista a Andrew Dowling, professor d’història catalana i espanyola a la Universitat de Cardiff.

dowling, andrew

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Acaba de publicar el seu darrer llibre La reconstrucció nacional de Catalunya 1939-2012 (Pasado&Presente) on explica com el catalanisme va sobreviure al franquisme i ara es troba immers en un procés cap a la independència del país.
Quan i per què va començar a interessar-se pel “cas de Catalunya”, tot  parafrasejant una terminologia típicament anglesa que fa referència a les conseqüències de la Guerra de Successió per a Catalunya (cas dels catalans)?
De fet, tot va ser molt accidental. Cap l’any 90-91, tip de la Thatcher, volia marxar fora de la Gran Bretanya. La meva primera opció era Polònia; tenia interès a estudiar el nacionalisme polonès, el paper de l’Església i el comunisme. Però la moneda polonesa no era convertible i jo tenia alguns deutes com a estudiant i vaig venir a petar a Barcelona, sense saber ni castellà ni català. Jo havia fet la carrera d’història i vaig començar a llegir història d’Espanya i de Catalunya, Orwell, etc… i a aprendre les llengües. Però recordo que l’any 92 vaig veure en Pujol a la tele, després de guanyar les eleccions, i em vaig preguntar quina relació hi havia entre la Catalunya d’Orwell, la dels anys 30 , i la dels 90. Va ser la meva pregunta d’arrencada i, a partir d’aquí, vaig fer la meva tesi doctoral sobre Catalunya sota el Franquisme.

Continua la lectura de “La de la independència és una revolta de les classes mitjanes”

Memòries i desmemòries

El ministre d'Economia Luis de Guindos i Ramon Tamames, en una imatge recent
El ministre d’Economia Luis de Guindos i Ramon Tamames, recentment

Josep Fontana
Historiador

Els llibres de memòries ens envaeixen. En poc temps hem tingut la primera tanda dels dietaris de Bono (que no contenen més que algunes xafarderies, acompanyades d’atacs a Guerra) i de les memòries d’Aznar (on, per no haver-hi, no hi ha ni xafarderies), entre moltes altres de personatges de menys significació.

Aquesta abundància no és una bona notícia. Perquè els casos en què val la pena llegir aquesta mena de llibres són molt pocs. En general són lectura per a un especialista, que s’empassa tota la fullaraca que s’hi acumula per tal de descobrir aquell petit detall (el record d’una conversa, el testimoni d’una trobada que ignoràvem…) que ens il·lumina alguns esdeveniments del passat, afegint una nova perspectiva. Són, en conseqüència, lectures només recomanables per a especialistes –historiadors o periodistes- que compensen l’avorriment de la lectura amb la pesca d’alguna perla. Sense oblidar que només aquesta mena de lectors són capaços de no deixar-se entabanar per la gran quantitat de falsificacions, il·lusions i mentides amb què els memorialistes acostumen a adornar els seus autoretrats.

Continua la lectura de Memòries i desmemòries

La darrera missa de l’ex alcalde de Santa Coloma

Lluís, diumenge 13 de gener, fa la seva darrera missa

Eugeni Madueño
Periodista

Lluís Hernàndez esperava més gent. Capellans de tot arreu. Estava nerviós. Vaig anar a veure’l a la sagristia. Joan Muñoz, el rector de Bufalà l’ajudava a vestir-se. Lluís celebra amb una abraçada el temps que fa que no ens veiem. Recorda que el  1977 vam recórrer Eivissa en una Vespa de lloguer per conèixer la moguda hippy de primera mà. Riem pel temps passat i esperem a que apareguin les autoritats eclesiàstiques que han dit que vindrien. Som a La Morera, un barri molt bonic de Badalona. Casetes baixes i carrers amples. L’església es diu Santa Clara d’Assis. Quan Lluís va venir per primera vegada, ara fa sis anys, el temple era un teatre. “A Lluís li devem la remodelació i la dignificació de l’edifici”, -m’explica un feligrès. On estava l’escenari ara hi ha l’altar, i el pati de butaques és l’espai on seuen els parroquians. Tot i que seria millor dir parroquianes. Les dones, la majoria de més de setant anys, com en Lluís, conformen una majoria aclaparadora. Mitja hora després de l’horari previst Lluís i Joan surten a l’escenari enfundats en la casulla. No s’ha presentat ningú dels que esperaven. La gent, disciplinada, s’incorpora i segueix el ritual. Salms, cants, pregàries. Arriba la lectura de l’Evangeli. Joan bateja Jesús. Lluís s’apropa al faristol amb passes insegures. Per sota els hàbits sobresurten les puntes de les seves sabates esportives. Li costa fer una paràbola que enllaci el bateig de Jesús amb el seu comiat.
-En els sis anys que he estat el vostre rector he intentat explicar-vos que Déu és el nostre amic, que ens estima amb un amor que no té límits.
Lluís explica als seus feligresos que tenia molts projectes, que volia fer encara moltes coses, que es pensava que tenia futur, però que la malaltia de Parkinson li ha trastocat els plans.
-Una malaltia anihiladora que et va corsecant per dins –diu-.

Continua la lectura de La darrera missa de l’ex alcalde de Santa Coloma

Fraga Iribarne, in memoriam

José Martí Gómez

Diciembre de 1975. Franco ha muerto y Fraga Iribarne  regresa de su exilio dorado como embajador de España en el Reino Unido para hacerse un hueco en la batalla política. El semanario Por Favor le dedica la portada: bajo el título “Operación Fragamanlis” el rostro de Fraga aparece cantando “este amor apasionado anda muy alborotado por volver, volver, volver…”.

El primer acto de Fraga fue visitar al cardenal Jubany. Me apunté a la comitiva. Continua la lectura de Fraga Iribarne, in memoriam