Arxiu d'etiquetes: Gil Robles

La burgesia nacionalista: un animal mitològic

Josep-Oliu-presidente-del-Banc_54330048432_54028874188_960_639
Jaume Guardiola, director general i Josep Oliu, president del Banc Sabadell
faine (1)
Isidre Fainé, president de la Caixa i de la Confederació Espanyola de Cajas de Ahorros (CECA)

Josep Fontana
Historiador

Amb motiu dels debats sobre el sobiranisme tornem a sentir com s’evoquen a Madrid les malvestats d’aquella fera mitològica anomenada “burgesia nacionalista catalana”. Fa un parell de setmanes, per exemple, un lector de Público expressava l’opinió (seleccionada pel propi periòdic com la millor sobre el tema) que el PSOE havia de lluitar per evitar que el PSC caigués víctima de les males arts de la tal “burgesia nacionalista”.

I pensar que fa vuitanta-un any que visc a Catalunya i no he aconseguit veure mai ni un sol exemplar d’aquest animal mitològic! He vist, això sí, polítics burgesos que usaven un llenguatge de ressons nacionalistes per tal de satisfer els seus votants; però que, a l’hora de fer política a Madrid, es deixaven de brocs i optaven per negociar els seus interessos, valent-se, això sí, dels mèrits que els permetien presentar-se com els únics capaços de contenir i neutralitzar el perill nacionalista.

Continua la lectura de La burgesia nacionalista: un animal mitològic

Des dels Piteus

Manolo Vazquez Montaban (dreta) amb Jaume Fuster (esquerra) amb el xef del restaurant L’Odissea. Barcelona, 1984. Foto: PILAR AYMERICH

Gonzalo Pontón
Pasado & Presente 

Diumenge vaig pujar als Piteus (*). Frisava per parlar del resultat de les eleccions amb el meu padrí, el Pere Pagès. En Pere es un savi: premi extraordinari de llicenciatura a la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Filosofia a la de Münster, a Westfàlia, on va conèixer el Manolo (Sacristán), amb qui va discutir durant setmanes sobre la qualitat “interna” de l’acusatiu de Verwertung, en el context del famós pas marxià de la conversió de diner en capital. De tornada a Barcelona va il·lustrar el Manolo (Vázquez Montalbán) sobre les causes fonètiques de la caiguda de la ‘d’ en posició intervocàlica mentre s’estaven a la Modelo. Que a la universitat no li oferissin feina va ser molt enraonat. Ara fa de masover al mas d’en Pujol de Sant Llorenç de Morunys, ha envellit molt i, de tant en tant, el cap se li’n va. Maldava per ficar a la cort una truja prenyada quan va alçar el cap i em va veure.

-Hola, noi!  Què m’expliques? És veritat que als Jardinets de Gràcia van penjar un cartell enorme amb el Mas fent de Moisès tot dient “Doneu-me la majoria absoluta i us daré una Catalunya gran”? –va etzibar-me, burleta. Continua la lectura de Des dels Piteus