Arxiu d'etiquetes: Eugènia de Pagès

Les societats andines

fotos perúPostals del Perú (3)
Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

La vella dita segons la qual “la història l’escriuen els vencedors” és del tot aplicable a la major part de la història del colonialisme europeu a l’Amèrica hispana. Tradicionalment, els investigadors –la majoria dels quals han estat europeus o d’ascendència europea- s’han ocupat de les noves institucions i la seva funció, així com de la vida de les elits. De fet, el gruix de la seva producció acadèmica ha buscat comprendre la presència europea a ultramar. Això es va veure facilitat per dues raons bàsiques: d’una banda, la informació es basava, gairebé en exclusiva, en les cròniques hispàniques de l’època, i d’altra, de l’absència total de fonts escrites en les llengües natives.

Continua la lectura de Les societats andines

La “Conquista”

P1110703 (1)
Lima colonial. La “celosia” d’origen andalusí

Postals del Perú (2)
Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

En primer lloc cal entendre que Amèrica és conseqüència de la rivalitat entre la creu i la mitja lluna. Al segle XV el poderós espai musulmà estrangulava a una cristiandat, que justament per a alliberar-se d’aquesta pressió, pren la ruta del desconegut i a la vegada temut Atlàntic. La ruta cap Orient per mar era per esquivar els otomans (el potent turc, terror de l’univers) que obstruïa la travessia per terra. Encongits en el vell món, el regnes cristians, de la república de Venècia fins a Portugal tenen un aire de fortalesa assetjada, i no eren ni els més rics ni els més poblats. Per contra, les civilitzacions precolombines no coneixien cap setge des de fora; concretament, a l’espai incaic les lluites intestines que  provocava la mort del sobirà eren limitades, i, en cap cas, tenien res a veure amb  la guerra total i de devastació que van portar d’Europa els castellans. Aquest tipus de guerra els  era del tot desconegut. Cal dir que els invasors formaven part dels millors soldats de l’època. Quan assalten el país dels inques, els conquistadors tenen l’experiència de la presa de Centreamerica, de Flandes, d’Itàlia, d’Europa en la que els “Tercios” seran hegemònics fins el 1648.

Continua la lectura de La “Conquista”

No sabia res del Perú

P1110719
Lima. Plaza de Armas. Del passat colonial de Lima queda poca cosa i la més antiga és del final del s.XVIII degut als terratrèmols

Postals del Perú (1)
Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Arrel d’un recent viatge al Perú, vaig adonar-me que, malgrat que gran part de  la meva vida professional havia girat al voltant de la història, no sabia pràcticament res, ni recent ni passat, d’aquest país andí. Tot aprofundint en el per què de la meva ignorància, vaig constatar que el mateix em passava pel que fa a la història de Portugal, Flandes, la resta de països sud-americans i també les Filipines. És a dir, de tots els països que en un moment o altre o al llarg de molt segles havien format part de la Corona hispànica, no en sabia ni un borrall, o unes generalitats de pa sucat amb oli. Si jo no en sabia res, i he estat molts anys professora d’història, significa que hi ha i ha hagut un manifest desinterès de la societat espanyola per aquests països, un cop van decidir separar-se del domini espanyol. Curiós.

Continua la lectura de No sabia res del Perú

Conjuntures crítiques: el pes de la història

pestenegra02yu0
La pesta negra en una il·lustració de 1411

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Les conjuntures crítiques són els grans esdeveniments que pertorben l’equilibri polític i econòmic d’una societat o de vàries. És del tot evident que ens trobem en una d’aquestes conjuntures: el paradigma del creixement econòmic sostingut s’està esmicolant; els recursos fòssils i també tots els altres són limitats i, som molt a prop d’aquest límit. Aquesta és la raó de fons de l’actual sotrac. Fa anys, potser des dels 70, però amb claredat des de l’última dècada del segle passat, és ben palès l’esgotament del model. Es va emmascarar a base de convertir el crèdit en el motor del sistema. El boom dels anys passats va alentir l’augment de l’atur, però a costa de l’endeutament.

Els entesos asseguren que estem davant d’una crisi sistèmica, que vol dir que el sistema actual està esgotat i cal dissenyar un nou model  capaç d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Per tant, una crisi sistèmica és una cosa molt diferent d’una recessió.

Continua la lectura de Conjuntures crítiques: el pes de la història

D’on ve la dita “Los catalanes de las piedras sacan panes”?

llibre01
Antic llibre d’actes de l’Ajuntament de Pardines

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

El 1985, una filòloga, Enrica Casanelles, va trobar un document valuosíssim i impactant i el va convertir en l’eix de la seva tesi de llicenciatura: l’antic llibre d’Actes de l’Ajuntament de Pardines, petita  població de l’Alt Ripollès, on es descriu de manera molt detallada l’asfíxia fiscal a la qual estaven sotmesos els pobles a aquesta comarca després de l’ocupació borbònica.

La repressió duta a terme a Catalunya per part de les autoritats borbòniques, després de la Guerra de Successió, és relativament poc coneguda, malgrat que va ser d’una brutalitat sense precedents. Potser aquesta última raó explica una ocultació històrica evident.

Aquest ofec no era un fet aïllat sinó que cal entendre’l com una aproximació molt real a un escenari de repressió generalitzada que es donava a Catalunya a principis del segle XVIII i que, encara que després va afluixar, de fet va continuar al llarg de tot el segle. Continua la lectura de D’on ve la dita “Los catalanes de las piedras sacan panes”?

Què significava el terme ‘Espanya’ en temps dels reis catòlics?

aaEugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Sovint s’atribueix l’origen de l’Estat espanyol a la unió matrimonial entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. No va ser així. De fet, va ser una unió de pobles cristians per apoderar-se de les terres del musulmans del Regne de Granada. És a dir, l’objectiu era l’expansió territorial, que era la base de l’economia de l’època. Era una economia, que ara en diríem de tipus extractiu, perquè necessitava conquerir i sotmetre nous territoris per a subsistir.

Però aquesta unió dinàstica no va comportar mai la integració de les sobiranies de Castella  de la Corona catalano-aragonesa. No va ser l’origen de cap Estat. No es compartia cap institució, llevat de la Inquisició –d’aquí el nom de Reis Catòlics, ja que van imposar aquesta religió per la força– i cada territori era plenament sobirà, tant des del punt de vista internacional com internament.
Continua la lectura de Què significava el terme ‘Espanya’ en temps dels reis catòlics?