Sous desorbitats dels directius de la sanitat pública catalana

576_1361107566mani
Manifestació a Barcelona contra les retallades en la sanitat pública i el copagament. Foto: ACN

M. Teresa Fuentelsaz
Vicepresidenta de Metges de Catalunya

Mentre la despesa sanitària per habitant a Catalunya ha caigut a nivells de l’any 2005,  amb un descens del 15,57% en els últims quatre anys, situant-se molt per sota de la mitjana de l’Estat amb 1.095 euros per càpita, set dels deu directius més ben pagats de la Generalitat són d’institucions sanitàries públiques.

De ben segur que els empara la legalitat, ja que al si dels consorcis i de les fundacions són els mateixos directius qui pacten les seves retribucions, però això no és en absolut ètic. D’una banda, es tanquen serveis assistencials tant als hospitals com a l’atenció primària, augmenten les llistes d’espera per a cirurgia i per a proves diagnòstiques, i es perden 4.000 llocs de treball a la sanitat pública, i de l’altra, alguns directius cobren més que el conseller de Salut (103.176 euros anuals bruts) i, fins i tot, més que el president de la Generalitat (136.800 euros).

Per contra, el personal sanitari som el col·lectiu més castigat per les retallades i, en concret, els metges ja hem perdut un 30% del nostre sou. A l’Institut Català de la Salut (ICS), un 20% dels facultatius especialistes d’hospital, metges molt ben formats, cobren 29.000 euros anuals bruts. Les previsions per al 2014 no són millors.

Alguna cosa falla en un sistema de salut públic que permet disminuir la qualitat de l’assistència a la població, mentre els seus directius cobren salaris desorbitats, com és el cas del director general de la Corporació Sanitaria Parc Taulí de Sabadell, Joan Antoni Gallego, que percep una retribució de 144.187 euros anuals bruts; del director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb 127.352 euros, o de la gerent del Consorci Mar Parc Salut, Olga Pané, amb 125.820 euros. I així podríem continuar.

No podem perdre de vista que aquests alts directius, amb sous desorbitats, són els encarregats de gestionar les retallades als seus hospitals i no tenen cap escrúpol a l’hora de rebaixar el sou dels seus treballadors, d’acomiadar personal o, fins i tot, d’intentar privatitzar la gestió del Hospital Clínic, com és el cas de Josep Maria Piqué.

A tot això, cal afegir que molts càrrecs amb un sou públic cobren dietes per assistir a reunions relacionades amb la seva activitat. És a dir, reunions que són inherents al lloc que ocupen a l’Administració. Evidentment, és totalment forassenyat que un servidor públic cobri dues vegades per fer la seva feina. En total, la Generalitat dedica 700.000 euros anuals a pagar el conjunt de dietes dels organismes públics.

Aquestes dietes es cobren per assistir a òrgans col·legiats com ara consells d’administració, consells de govern o consells socials d’empreses públiques, consorcis o fundacions. A tall d’exemple, Francesc Sancho, un alt càrrec del Departament de Salut, amb un sou de 79.651 euros, ha cobrat en concepte de dietes de l’ICS i de la Corporació Sanitaria Parc Taulí un sobresou de 9.072 euros en el darrer any, per assistir a reunions consubstancials al seu càrrec.

Totes aquestes circumstàncies han indignat els professionals sanitaris, com també l’intent de blindatge dels sous d’una cinquantena de directius del Servei Català de la Salut (CatSalut). Es tracta d’un fet de falta de sensibilitat tan greu cap al col·lectiu sanitari i cap als pacients que resulta increïble. ¿Com pot haver-hi directius tant mancats de moral i d’ètica que s’atreveixin a blindar el seu sou, davant la greu restricció pressupostària en sanitat que provoca dificultats en l’accés a la sanitat pública, contractes en precari i sous escombraria per a tants i tants metges?

Des de l’inici de les retallades, Metges de Catalunya (MC) ha demanat prioritat per a l’assistència, conscient que no es podia mantenir impassible davant l’evidencia de la repercussió que tenen les retallades en la salut dels ciutadans i en la seva qualitat de vida, fins al punt que comencen a aparèixer els primers senyals d’alarma amb l’augment dels índexs de mortalitat.

La sanitat pública de Catalunya necessita dirigents honrats, que creguin en el sistema i que no intentin enriquir-se amb els diners de tothom. Cal també aprimar l’estructura administrativa, burocràtica i gerencial, i disminuir les empreses públiques i els consorcis sanitaris replets de càrrecs de dubtosa utilitat. Les retribucions dels alts càrrecs s’han de retallar d’una manera proporcional i no s’ha de permetre cobrar més d’un sou de l’Administració. Tot això, mitjançant una legislació adequada i efectiva.

 

 

Un pensament a “Sous desorbitats dels directius de la sanitat pública catalana”

  1. Apreciada companya comparteixo la crítica a la protecció salarial dels càrrecs i alts càrrecs del Departament de Salut, tot i que em sembla molt més preocupant els costos directes o indirectes de la seves decisions o inhibicions.

    Penso també , que els professionals , i els seus representants institucionals haurien de tenir un paper més actiu en la cogestió de la sanitat pública, encara tenim formació, arguments i sobre tot prestigi per tenir una participació més activa , més enllà de la denuncia de fets puntuals.

    Per donar una idea de la magnitud del problema adjunto l´accés a un comentari d´un blog sanitari , bastant llegit entre els professionals de primària, que dona lloc a moltes reflexions.
    http://saludconcosas.blogspot.com.es/2013/12/quien-maneja-la-barca-sanitaria-detras.html

    Aprofitant la crisi hi ha una estratègia de privatització dels serveis públics i retallada de drets fonamentals, el professor Josep Fontana en el seu darrer llibre, El futuro es un país estraño, en feia una argumentació magistral, posant com exemple la història nord-americana de les darreres dècades. Els serveis sanitaris són un exemple especialment destacat doncs des de fa temps és considera el sector sanitari un “nicho de negocio”, a l´alçada en capacitat de retorn d´inversions del que era el “complejo militar industrial” dels cinquanta .
    Però els darrers mesos a Espanya s´estant prenent decisions que van molt més enllà de l´especulació econòmica en el mon sanitari i van encaminades en la fractura del model sanitari garantit per la Constitució. El Reial Decret d´abril de 2012 fent desapareixer el dret universal a l´assitència sanitaria està a punt de ser completat per la proposta inclosa en els Pressupost General de l´Estat d´aquest any,
    http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/16/actualidad/1387228234_277665.html
    per no parlar de la proposta de Reial Decret que s´està negociant durant tot aquest any que té com a finalitat passar la gestió de les Incapacitats Temporals a les Mútues Patronals donant a la vegada accés a aquestes a la Història Clínica Compartida (HCC), trencant la confidencialitat de la relació metge – malalt i carregant-se de passada la funcionalitat de la mencionada HCC.( qui posarà dades en un repositori obert).

    Personalment considero que el més greu de tota aquesta situació és la indiferència general en mig de la qual s´estan prenent aquestes decisions, sobre tot la indiferència majoritaria entre els professionals sanitaris i sobre tot les seves institucions representatitves. Col.legis professionals , sindicats, associacions professionals i institucions acadèmiques.

    Fa uns mesos l´autoanoment Foro de la Profesión Médica , on també estant representats els sindicats mèdics –CESM- va signar de manera solemne al Palacio de la Moncloa , en presencia del President Rajoy un acord amb el Ministeri de Saniadad y Consum, sense que a hores d´ara s´hagi modificat cap de les mesures que està prenent el Govern espanyol en legislació sanitaria , ni que cap de les parts signants hagi denunciat el rimbombant acord. (http://www.actasanitaria.com/el-secretario-general-de-cesm-defiende-la-negociacion-del-foro-de-la-profesion-medica/)

    Sincerament aquesta complicitat passiva de la professió em sembla molt més important i preocupant que els sobresous d´uns quants gestors . Els professionals sanitaris catalans hauriem de tenir un paper més actiu , fins i tot al nivell propositiu , davant les necesaries reformes estructurals ineludibles per la sostenibilitat de la sanitat pública.
    Antoni Agustí Metge ABS Olot

Els comentaris estan tancats.