Sopars de duro

Josep Fontana
Historiador

Vivim en unes societats en què els nostres dirigents, incapaços de resoldre els problemes que ens afecten, ho resolen explicant-nos històries fabuloses que tenen molt poc a veure amb la realitat (“sopars de duro”, com es deia quan jo era petit).


Un exemple d’això el tenim en el què ha passat fa un parell de setmanes a Kigali, Ruanda, on una reunió del World Economic Forum en què parlaven Paul Kagame (l’actual quasi-dictador de Ruanda), Howard Buffett (fill de Warren Buffett, un dels homes més rics del món) i Tony Blair (ometo qualificatius, per innecessaris), van pintar el panorama del brillant futur que tenia pel davant l’Àfrica negra en el desenvolupament de la Quarta revolució industrial, gràcies a què el continent és “el mercat de consum digital que creix més del món”, la qual cosa li garanteix un lloc destacat en la propera revolució digital.

Un bon coneixedor del continent, Patrick Bond, professor d’una universitat sud-africana, els recordava que només un de cada tres africans té accés a l’electricitat, i que aquesta situació és difícil que millori davant d’una situació d’endeutament que arriba als 400.000 milions de dòlars, i que permet preveure que, així que arribi el moment en què no puguin seguir pagant les obligacions derivades d’aquest endeutament, vindrà el Fons Monetari Internacional a exigir-los més retallades en la despesa social.

Per esvair aquestes fantasies hauria bastat recordar el que havia passat un mes abans a la veïna Uganda, on es va espatllar sense possibilitat de reparació la única màquina de radioteràpia que hi havia en un país de 37 milions d’habitants per atendre els malalts de càncer. El parlament d’Uganda, que per aquests dies votava una ampliació del pressupost personal del president Yoweri Museveni, que havia acabat els calers abans de temps, no preveu, per ara, adquirir una altra màquina d’aquesta mena.

L’exemple potser us hagi semblat ridícul, propi dels països que abans qualificàvem de subdesenvolupats -ara s’ha de dir “emergents”. Però aquestes coses no són gaire diferents de les que passen a casa nostra, on el senyor Rajoy ens explica com hem progressat sota el seu il·lustrat comandament i ens promet més milions de llocs de treball quer parats hi ha en l’actualitat si el tornem a votar. El problema és que l’enquesta sobre les condicions de vida que acaba de publicar l’Instituto Nacional de Estadística assegura, segons la lectura que en fa El País, que “casi tres de cada 10 españoles, el 28’6 por ciento de los ciudadanos, se encuentran en riesgo de exclusión social, sin apenas recursos con que pagar las necesidades básicas”.

Rajoy, al balcó de Génova, després de guanyar les darreres eleccions
Rajoy, al balcó de Génova, després de guanyar les darreres eleccions

El més trist és que, segons totes les previsions, els votants espanyols donaran aquest mes de juny un suport majoritari a aquest mateix individu que els enganya i els garanteix un futur de misèria. Em direu, potser, que és el mateix que passa a Uganda amb Museveni, que va tornar a guanyar les eleccions el mes de febrer passat. Però no és el mateix, perquè, segons la premsa, la campanya electoral d’Uganda va estar carregada de violències contra els candidats de l’oposició i contra els periodistes. A Rajoy no li cal ni això. La conclusió està clara: som més fàcils d’ensarronar que els ugandesos. O sigui que ens mereixem el que ens passa.

2 pensaments a “Sopars de duro”

  1. El 20-D Rajoy va perdre 3,6 milions de vots. Qui diu que el 26-J no en pot perdre uns quants més? Si ens fixem en la part menys visible de les enquestes, es pot deduir que la coalició Unidos Podemos i les confluències poden quedar molt a prop del PP. Aleshores, què farà el PSOE? És possible que per activa o per passiva prefereixi donar el Govern al PP que a Pablo Iglesias. Però aleshores el PP haurà de pagar el peatge inevitable de prescindir de Rajoy, de manera que, comptat i debatut, al president del Govern li queden quatre dies.

  2. Precisament, una de les frases cèlebres d’aquest home, en un missatge enviat a en De Guindos quan s’asseia a rebre instruccions de l’Eurogrup, fou: “España no es Uganda”. És un visionari!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *