Rics altruistes

Rics altruistes
El conseller de Sanitat, Comín, i el president de la Generalitat, Puigdemont, y Flora Pérez, esposa de l’amo d’Inditex i vicepresidenta de la fundació que porta el seu nom

Llegeixo que la Fundació Amancio Ortega, l’amo del Grupo Inditex, donarà 47 milions d’euros per renovar els equips oncològics de la sanitat pública de Catalunya. A la mateixa pàgina del diari hi ha un altre breu en el que s’informa que la Fundació Bill i Melinda Gates han finançat un informe d’abast mundial sobre l’impact global de les malalties. Sempre m’he preguntat què porta a la filantropia als multimilionaris, a banda de la brillantor que afegeix a les seves marques aquestes accions caritatives i l’alleugeriment que deuen sentir a les seves consciències.

Peter Buffet –el fill petit de Warren– va publicar un article en el que definia aquesta activitat com a colonialisme filantròpic. “Com més vides i comunitats destrueixen [els rics, el capitalisme actual] mitjançant el sistema que crea enormes quantitats de riquesa per a uns pocs, més heroica sona l’expressió compensar. És el que jo anomenaria rentat de consciència: repartir un pessic del que tens per a sentir-te millor per acumular més del que qualsevol persona necessita per viure. Però això és justament el que manté l’estructura existent de la desigualtat. Els rics dormen millor a la nit, mentre que altres amb prou feines tenen prou per fer bullir l’olla”.

Buffet no va anar més enllà d’una estirada d’orelles al sistema, al que voldria més humá. No fa la crítica ideològica que sí plantegen Peter Sloterdijk – “el capitalisme arriba a la seva culminació quan crea a partir de si mateix el seu oposat més radical”– i Slavoj Žižek –aquests gestos caritatius són una “autonegació de la infinita acumulació de riquesa, i consisteixen en gastar aquesta riquesa en coses que no tenen preu, i que estan fora de la circulació del mercat: bens públics, arts i ciència, salut, etc.”–.

Aquestes donacions altruistes permeten als donants –a més de beneficis fiscals, i per això ho fan a través de les seves fundacions– tenir la sensació de que es poden situar fora del cercle viciós del sistema de reproducció infinita que és el capitalisme: guanyar més diners amb l’objectiu de guanyar més diners. Quan el capitalista trenca momentàniament aquest cercle infinit sent que no és part de l’engranatge i que la seva vida té sentit.

Els immensos donatius al benestar públic dels Ortega, Botín, Gates o Soros no tenen perquè ser una expressió de la seva idiosincràsia personal, sinó una autonegació de la seva contribució decisiva al capitalisme devastador actual, i, en certa manera, una necessitat de justificar-lo per, així, posposar la seva crisi.

 

_______________
A la foto superior, Amancio Ortega i Flora Pérez

7 pensaments a “Rics altruistes”

  1. Esta reflexion me ha dejado con ganas… muy insatisfecho. Aqui estamos hablando del “mecenazgo” ante un elemento tan evidentes como puede ser la “compra” de aparatos para el tratamiento de cancer… ufff como se puede ser tan ruin de cuestionar este tipo de gestos.
    Pero es que esta estrategia me recuerda a otros “patronatos” habituales en nuestra sociedad. Yo soy un enamorado del arte mochica y la unica vez que he tenido oportunidad de ver este tipo de manisfestacion fue una exposicion en el caixaforum… otro mecenazgo.. caixabank permite conocer un elemento marginal como este… y donde estan las estructuras del estado, de la administracion… de lo que sea… para que los 4 tontos que nos gusta y admiramos y no tenemos la oportunidad de ir a Peru esas cosas… tenemos que transigir con una institucion como caixabank. No es una cuestion baladi… la exposicion era maravillosa en cuanto a las obras de arte maestras… pero el discurso que las acompañaba era doctrinorio y completamente desfasado, cuando no naturalista en el sentido de justificar el sentido de un arte interesante y bello… pero cuyo discurso expositivo era tremendamente arcaizante y desfasado.
    No es licito comparar uno y otro caso… pero esos padrinazgos forman parte de nuestra.
    Disculpad mi disgresion.. pero mi queja reside en esa cuestion.. que estemos hablando aqui solo señala que es una prodigiosa campaña de publicidad para estos tipos, para estas corporaciones.
    Salud

  2. Se ha dejado en el tintero de los por qué los poderosos dan dinero el que hace referencia a que su bondad también se debe a que estas gentes quieren pagar por adelantado el pedacito de cielo al que quieren ir cuando se mueran. Aunque si Dios existe no sé yo si sabrá entender su buena acción y les reservará terreno para que habite su alma. ¿Y si abrimos encuesta en La Lamentable?

  3. Gracias Eugeni! por todas y cada una de tus palabras, también por la foto de Comín, Puigdemont y la señora,
    a “los unos” y a “los otros” parece encantarles “la caridad”

  4. En el fons, fan el mateix que fan/fem tots… Cadascú al seu nivell, segons els seus recursos: donar l’almoina al pobre… Està molt bé que Amancio Ortega i companyia donin part dels seus beneficis -a través de les seves fundacions- a la societat, però encara estaria millor que, en conjunt, la riquesa la generessin aquí, creant més llocs de treball, millorant les condicions dels treballadors, apostant pel talent local, pels productes de proximitat… Però és més fàcil fer donacions i dormir tranquil. La resta genera més maldecaps.

  5. Cert. Però els que contribueixen més al capitalisme devastador actual, son els que no ho fan.
    I més encara els que, tenint les eines –i la obligació d’administrar els nostres diners, els malbaraten en coses innecesàries i, per l’important, s’esperen a que arribi l’almoina.

  6. Yo propongo que page sus impuestos como nos toca a hacer a cada uno de nosotros (maldición que Hacienda no somos todos, que eso un slogan dijo una abogada del Estado personada en la acusación de un célebre juicio…) Y no derivar esos millones de lo que le sobre en esos entramados financieros, que evacuan sus beneficios directamente a sus cuentas corrientes en paraisos fiscales.
    Si el señor Ortega pagara lo que corresponde (cifra de mas de 9 ceros.. ojo) acabarían en las arcas del Estado, que a buen seguro tendría a bien diluirlos en sus Gürtels, Lezos, Palau y otras fundaciones igualmente altruistas para el beneficio de la sociedad…

  7. Eugeni, molt interessant la teva reflexió arran de la donació del multimilionari Amancio Ortega a la sanitat pública catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *