Rajoy ja pensa en el referèndum

Sánchez-Camacho presenta la campanya 'Dret a saber'
Sánchez-Camacho presenta la campanya ‘Dret a saber’

Eugeni Casanova
Periodista

“Primer t’ignoren, després se te’n riuen, després t’ataquen, després guanyes”. El PP ha començat a Catalunya una campanya de propaganda unionista. Dret a saber, en diuen. És obvi que es preparen per al referèndum.

L’endemà de la manifestació més multitudinària que es recorda, festiva i ordenada, Rajoy va parlar d’“algarabía”. Un estol de ministres es van mofar de la declaració de sobirania del Parlament, però després hi van enviar el fiscal. Han falsejat informes policials, han manipulat el vot a l’estranger i s’han empescat lleis rares per espanyolitzar nens, perquè els diplomàtics no “desafinin” quan viatgen o per restituir els toros. En quin dels punts de la famosa argumentació de Gandhi estem? Segurament a prop de la tercera coma.

El premier britànic, David Cameron, va fer una advertència a Rajoy urbi et orbi el dia 12 passat, davant de 150 periodistes de tot el món. Els països tenen dret a la independència. Si en defensa el dret, cal suposar que la reconeixerà un cop proclamada. “Així és com nosaltres fem les coses”, va dir. El contrari de com les fa Espanya, per tant.

La paciència de les democràcies històriques europees s’ha acabat. En uns pocs dies Madrid ha rebut un seguit de missatges contundents: buit total al Parlament Europeu al “gran acte de la Marca Espanya” –així el va anunciar García-Margallo–, no s’hi va presentar ni un sol no espanyol, ni el president del Parlament, Martin Schulz, tot i que s’hi havia compromès; vot favorable als corredors mediterrani i atlàntic i contrari al central, petició d’Estrasburg de la dació en pagament per als casos de desnonament, com ja havia recomanat el Banc Central Europeu; adhesions i pressions per  Kosovo, Gibraltar a la UEFA… I un regalet directament al fetge: els dos premis Ciutadà Europeu 2013 –tots els que es donen– per als “nazis” de la plataforma d’Ada Colau i  per als separatistes de l’Acadèmia de la Llengua Basca.

Si Espanya no ho estava entenent, David Cameron ha acabat per dir-ho lletra a lletra, segurament no perquè sigui un fan de Catalunya, sinó perquè Rajoy està a punt de generar un terrabastall contra 7,5 milions de ciutadans europeus de conseqüències imprevisibles. La Unió està passant pel moment més delicat de la seva història i no es pot permetre que, després de fracassos econòmics evidents, el món contempli com hi entren en crisi valors democràtics i drets fonamentals. El castell sencer es podria ensorrar.

Pas a pas, amb molta dedicació, Espanya s’ha convertit en el càncer de la UE. Ha estat foragitada absolutament de tots els òrgans de govern, de tots. Malgrat que és un dels països amb més pes demogràfic, la seva representativitat està al nivell de Romania i Lituània. L’han assegut al racó de pensar per falsejar sistemàticament les dades que envia, per la seva arrogància constant i per dilapidar amb inversions absurdes i cleptomania generalitzada les sumes fabuloses de vint anys de fons de compensació. El 2015 li deixaran de rajar diners de Brussel·les i haurà de començar a pagar. Els socis tenen dubtes seriosos que a Espanya li interessi continuar a la UE.

Després de l’avís de Cameron, Rajoy ha vist que no tindrà més remei que negociar amb Catalunya. Perquè, si no hi ha res a discutir, si la unitat emana de les altures i ningú la pot qüestionar, ¿a què ve ara aquest Dret a saber, que és una conseqüència del dret a decidir? El PP constata que l’estratègia de la por i la guerra bruta no li funcionen i, sobretot, no ha aconseguit dividir els catalans. Al contrari, el partit fa figa a les enquestes. Segurament els espies recautxutats del País Basc, instal·lats a Diagonal 666, han fet correctament la feina i han informat que el tsunami català no és una febrada de Mas, com volien pensar, sinó que aquest n’és més aviat una víctima. El referèndum es farà, doncs, sí o sí.

Els falta cintura, però. El Dret a saber ha començat amb mal peu. El primer argument que donen és fal·laç i els experts ja l’han desacreditat. I la campanya de comunicació… ai! Alguns dirigents del PP van recórrer a Twitter per promocionar la idea i una allau de piulades entre iròniques i descarnades els van sepultar. Cegats per la premsa amiga, han perdut la pràctica del debat i ara es troben que en el món civilitzat l’ordeno y mando i la Constitució no són cap argument.

Un pensament a “Rajoy ja pensa en el referèndum”

  1. El autor diu que Espanya va dilapidar els diners de la UE amb “inversions absurdes i cleptomania generalitzada”.
    A qui va robar l’estat español (que no oblidem que ara per ara inclou també a Catalunya) ?

    (DIEC 2a ed.Cleptomania:f. [MD] Propensió patològica a robar).

Els comentaris estan tancats.