Presses injustificades en la construcció

Obres de la línia d’alta velocitat al carrer
Bruc cantonada Diagonal. J BARRERAS

Per Jordi Pujol i Soler 


Un considerable nombre d’obres públiques, edificis o infraestructures, s’executen lamentablement amb presses no justificades.  Fa angúnia veure com una obra, que un cop feta és essencialment irreversible, amb un cost molt elevat i que té com a destinatari no només la generació present sinó tres o quatre o cinc generacions futures, es porta a terme  de manera neguitosa, apressada, a corre-cuita, treballant en hores intempestives i tirant pel dret, amb projecte incomplet i amb modificacions constants durant l’execució, per poder guanyar uns dies o mesos, sense que hi hagi cap causa d’urgència objectiva. Aquesta forma de fer,  comporta uns costos econòmics i també de baixa qualitat i funcionalitat que repercutiran al llarg de tota la vida útil de l’obra i que recauran sobre les generacions futures. I tot, simplement, perquè hi ha uns individus o una institució als que convé, per prestigi personal o electoral, que s’acabi abans d’una determinada data. És una forma greu de corrupció què, en general, no es coneix. S’ha d’acabar d’una vegada amb aquesta greu perversió.
   A continuació s’exposen alguns detalls del què s’ha parlat:

EL PROJECTE
En teoria i sobre el paper, tothom està d’acord que és absolutament imprescindible disposar d’un projecte molt definit i detallat d’una obra, en què tothom sàpiga, clarament i sense dubtes, què cal fer i com s’ha de fer. Sembla elemental. Així el termini d’execució serà el més reduït i l’obra de més qualitat i econòmica.
   A la realitat, però, en general, hi ha un  desconeixement i despreci majúscul respecte la complexitat d’un projecte  i l’execució d’una obra. Sovint el termini que es dóna per a la redacció d’un projecte ve donat per la imposició, frívola i irresponsable, d’encaixar-lo  en el termini global fins la data “imprescindible” d’inauguració de l’obra. Si per exemple, el termini necessari és de 8 mesos però cal que estigui en 3 perquè encaixi amb la data d’inauguració, serà de 3 mesos.
   El projecte serà entregat en la data exigida però, en canvi, des del primer moment,  haurà calgut anar per feina i enfilar les diverses fases de la redacció sense donar-hi gaires voltes. No hi haurà la fase imprescindible del “xup xup” en què es va  madurant  i perfeccionant la concepció del projecte, contrastant les diverses solucions, abans d’iniciar la concreció dels processos constructius, els càlculs i detalls constructius. En aquesta carrera contra rellotge no hi cap altra cosa que tirar pel dret, en el ben entès que durant l’obra ja s’aniran solucionant els problemes i indefinicions com es pugui, improvisant amb l’obra en marxa.    


L’OBRA
Comença l’obra. El contractista ha fet una baixa important en el pressupost (20% ò 30% o més) i també ha ofertat una disminució en la durada. Si no hagués fet aquestes baixes sap que no se li hauria adjudicat, però està convençut que la podrà recuperar a base de proposar projectes reformats, cosa que no tindria fàcil si en el projecte adjudicat no hi haguessin indefinicions i incongruències. En aquests projectes reformats el contractista sovint proposa solucions de menys qualitat però al mateix preu. En la construcció passen coses que en altres àmbits serien impensables (seria com encarregar i pagar un cotxe Mercedes i que entreguin un Panda pel mateix preu, lloant els grans avantatges del canvi, com per exemple que el podran lliurar sense demora). Durant tota l’obra hi haurà discussions sobre els nous preus per modificacions d’unitats d’obra, en el context de “a rio revuelto ganancia de pescadores”, i en general molt a favor del contractista. Es treballa caps de setmana i dia i nit per arribar a termini. Les decisions s’han de prendre amb gran rapidesa i com es pugui, de manera que sobretot no entorpeixin el ritme de l’obra i amb gran dosi de realisme, que es pot traduir en no donar gaires voltes a les coses, per tal de no ser obstruccionista. D’altra banda, els subcontractistes i la mà d’obra  seran els disponibles en aquell moment en funció de les presses i no de la idoneïtat i competència. 

EL PAPER DELS TÈCNICS
També hi ha un total desconeixement del paper del Projectista i del Director d’una obra. Evidentment, aquesta situació perjudica el propi professional, però és  especialment gravíssima per al bon resultat de les obres. L’enginyer,  i els tècnics en general, en el nostre país està molt poc considerat i respectat. Qualsevol gestor o coordinador no tècnic, amb càrrec polític, pot prendre decisions que és difícil discutir, a no ser que l’enginyer sigui un heroi o suïcida i estigui disposat a  jugar-se el seu lloc de treball o l’encàrrec i serà vist com un obstruccionista amb interessos obscurs. Com diu Javier Rui-Wamba, en aquest país, la feina de l’enginyer ha estat històricament clandestina i ara ha donat un pas més i ha passat a ser anònima, entre projectes reformats i complementaris, signats per diferents tècnics. Al final no se sap qui són els pares de la criatura.
   L’Administració, amb la creació de les Societats Públiques ha contribuït molt a afeblir el paper dels tècnics, lligats de peus i mans i condicionats a seguir absolutament els criteris i indicacions de la direcció d’aquestes Societats si volen continuar en el càrrec o la funció. El sistema de funcionariat presenta molts problemes, que tots sabem, però en casos concrets el funcionari té la llibertat real de poder discrepar de les indicacions de la direcció política i fer prevaler els criteris tècnics.


FUTURES RESPONSABILITATS
En el supòsit de danys posteriors a persones o a coses en l’obra en servei, la responsabilitat difícilment serà dels inductors de les presses, ja que defensaran que ells no hi entenen i han posat tots els mitjans legals i reals perquè tot funcioni a la perfecció i s’amagaran. A més, ja es preocuparan que, sota cap concepte, es pugui pronunciar la paraula “pressa” en el procés  judicial o del tipus que sigui. La responsabilitat recaurà indubtablement sobre les espatlles des tècnics.


CONCLUSIONS
Les obres han de ser percebudes i tractades de forma molt més seriosa. Les presses només quan hi hagi urgències justificades i prou de conveniències estranyes.

4 pensaments a “Presses injustificades en la construcció”

  1. Quan arribarà el moment que el mon dels politics escolti al mon de la ciutadania real i les seves reclamacions?

  2. Encertadíssim i oportú comentari. Però no crec que sigui valorat pels polítics. A més dels defectes constructius que provoquen aquestes urgències polítiques, en alguns casos la seguretat se´n pot veure afectada. Crec que al nostre pais és molt baixa la qualitat dels polítics (intel.lectual, de formació i de conducta). Freqüentment no són capaços de considerar els aspectes que destaca el comentari i, en tot cas, les ambicions polítiques passen, i seguiran passant, davant de tot. Però és bo que algú ho posi en evidència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *