Polítics i votants

Josep Fontana
Historiador

Sentint aquests dies –i dic “sentint” perquè a tant com a “escoltar” no arribo- els discursos eufòrics del senyor Rajoy sobre el progrés a què ha arribat aquest país gràcies a ell, que és el que fa indispensable que el tornem a votar, si no volem perdre tanta felicitat, em demanava si els ciutadans, entre els quals hi devia haver majoria dels seus votants, d’acord amb el resultat de les darreres eleccions, s’ho creien.

Una enquesta internacional realitzada aquesta primavera pel Pew Research Center, una prestigiosa entitat nord-americana dedicada als estudis d’opinió pública, que es proclama independent i no partidista, ha vingut a donar-me la resposta en forma d’una gràfica que ens ofereix una comparació internacional de l’opinió que els habitants de diversos països tenen sobre l’estat real de la seva economia, qualificant-la de bona o dolenta.

Gràfica

El resultat sembla clar. Només uns francesos desanimats se senten tan malament com nosaltres i només els grecs creuen estar pitjor.

Una evidència que contesta una pregunta: no, no ens els creiem els nostres polítics. I això és prou esperançador com a indicador de la nostra salut mental. Però que en planteja una altra, encara més inquietant: Doncs, si no ens els creiem, en un marge tan ample com el 86 per cent, per què hi ha tants que, no creient-los, els voten?

Aquest és un enigma massa angoixós com per a plantejar-lo en aquests dies en què la tornada de vacances fa recomanable no complicar-se massa la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *