“El perdó és la plenitud de la justícia”

Redacció

“El perdó no anul·la la justícia, el perdó és la plenitud de la justícia”. Aquesta va ser una de les reflexions que va fer fa unes setmanes l’exministre d’Educació Ángel Gabilondo a la presentació de la nova Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL.

Una justícia que pensi a reparar i no a castigar

L’Estat espanyol té unes 60.000 persones privades de llibertat i Catalunya unes 10.000, un 32% superior a la mitjana de persones preses a Europea. “L’aplicació de la pena de llibertat no té relació amb l’activitat delictiva d’un país, té a veure amb la política penitenciària”, va afirmar Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra i investigadora amb més de 30 anys d’experiència nacional i internacional en l’àmbit de la justícia de menors i la justícia restaurativa

La nova Càtedra, que té com a objectiu promoure un model de justícia que emfatitzi una visió reparadora, entén que la resposta al fet delictiu no pot ser només sancionadora sinó que ha de poder reparar el dany causat. A més, hi afegeix l’esperit crític i reflexiu propi del pensament filosòfic i social, sobre el qual va incidir Gabilondo amb la conferència que va pronunciar, una de les intervencions que va aixecar més expectació.  El Catedràtic de Metafísica a la Universitat Autònoma de Madrid, exrector a la mateixa universitat i exministre d’Educació no va decebre a l’audiència, a qui va regalar una dissertació d’alt contingut moral, filosòfic i ètic titulada “Los vulnerables: la justícia por venir”.

“Perdonar no és acceptar o tolerar la injustícia, perdonar és renunciar als drets que la víctima té sobre l’agressor”, va sentenciar Gabilondo. L’exministre concep el perdó com un procés inestable que s’ha d’iniciar una vegada i una altra, un procés que es pot aprendre“El perdó no anul·la la justícia, el perdó és la plenitud de la justícia”, va afirmar Gabilondo en clara al·lusió a la justícia social i restaurativa. Segons el catedràtic, el principal enemic d’una Càtedra de Justícia Social i Restaurativa és la pobresa en totes les seves formes. I hi va afirmar que per combatre la pobresa, tant econòmica com moral, calen justícia i drets.

Reflexions d’Ángel Gabilondo

– La labor fonamental del pensament és aprendre a mirar, desplaçar la mirada.

– Ens ha de doldre el dolor aliè. Hem de sentir el dolor de l’altre.

– L’ètica és un espai que significa cau, pel fet de tenir-la tenim uns comportaments determinats.

– Som efímers. Som éssers d’un dia, mortals. De vegades sembla que no ens hem fixat.

– Viure és buscar el que és just. No confondre les necessitats socials amb les demandes socials.

– La paraula més insurrecta és la paraula amor. Sense l’amor la justícia acabarà sent una màxima utilitarista. L’amor és de les coses que només es tenen si es donen.

– És impossible trobar el consens. S’ha d’engendrar. Cal construir-ho, trobar-ho.

– La justícia sense amor corre el perill de convertir-se en utilitarisme.

– El coneixement només té sentit si és coneixement en circulació.

– L’ètica del polític significa la creació d’espais de llibertat. La política d’alguna manera trenca l’ètica. La millor política és l’honradesa. Si no hi ha honradesa hi ha politiqueria. S’ha de rehabilitar la política mitjançant la justícia

– Perdonar no és acceptar/tolerar la injustícia. Perdonar és renunciar als drets que la víctima té sobre l’agressor. El perdó és inestable, fluent. S’ha d’iniciar una vegada i una altra. El perdó és un procés que es pot aprendre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *