Els peixos d’aquest abril

Josep Fontana
Historiador

Els francesos anomenen “peixos d’abril” les bromes amb què s’enganya a la gent el primer d’abril, que és el seu “dia dels innocents”. Doncs bé, cal reconèixer que en aquest abril, no solament en el primer dia del mes, sinó en tot ell, ha estat molt nombrosa la collita de peixos llençats al mar des de Washington.

Algunes fonts donen per falses (o manipulades) les fotografies dels atacs amb gas sarin.

Comencem, si us sembla, el 4 d’abril amb el suposat atac amb gas sarin de les forces d’Assad a una població de la província d’Idlib, amb l’habitual exhibició d’imatges de nens morts i amb una seqüència d’esdeveniments que el New York Times descrivia com si fos el guió d’una pel·lícula: “63 hores: De l’atac químic al cop de Trump a Síria”, on explicava la forma en què s’havia pres la decisió de respondre atacant una base del govern de Síria amb 59 míssils Tomahawk.

La lògica exigiria que després d’això seguissin plans d’acció, preparatius de guerra, etc. Però la conseqüència més sorprenent de l’atac no va tenir res a veure amb Síria, sinó que va ser la sobtada desaparició de les històries que alimentaven el que s’ha anomenat Russiagate: la repetició durant cinc mesos de les més extraordinàries històries sobre la influència de Rússia en la política nord-americana, que conduïen a la sospita que Trump no fos altra cosa que una titella de Putin (per exemple, el 23 de març, un article de Nicholas Kristof amb el títol de “Hi ha una olor de traïció en l’aire”).

Davant d’aquest fet està clar que les documentades al·legacions de Theodore A. Postol, professor emèrit del M.I.T., que pretén demostrar que les informacions de la Casa Blanca sobre l’atac amb gas eren falses resulten de molt poca importància, ja que tot plegat no sembla tenir gran cosa a veure amb el que passa a Síria.

El portaavions Carl Vinson

Paral·lelament s’estava muntant una altra comèdia, la de l’amenaça a Corea del Nord, precedida poques setmanes abans per les dures declaracions del secretari d’Estat, Rex Tillerson, que anunciava la possibilitat d’un atac preventiu. Trump va declarar: “Hi enviem una flota”, i els medis van mostrar un grup de quatre embarcacions, encapçalat pel portaavions Carl Vinson, que es suposava que es dirigien a les costes de Corea. Però mentre l’opinió mundial s’angoixava davant la possibilitat que aquesta mesura provoqués una resposta de Corea del Nord, el Carl Vinson i els vaixells que l’acompanyaven s’estaven adreçant en realitat en direcció contrària, cap a Austràlia, per participar en unes maniobres conjuntes amb la flota d’aquell país. I no van canviar pas de rumb.

La ‘mare de totes les bombes’

El tercer “peix” ha estat el llançament sobre Afganistan de “la mare de totes les bombes”, un artefacte que no s’havia usat mai i que no és segur que serveixi per gran cosa. Quins hagin estat els efectes reals de la bomba ho ignorem, perquè els militars nord-americans no deixen que s’acostin a la zona no solament els periodistes, sinó tampoc les autoritats afganeses. El que és segur és que aquest bombardeig no significa cap canvi en una guerra on, poques setmanes abans, els talibans havien ocupat l’estratègic districte de Sangin i on, segons un periodista local: “Sortir de Kabul és perillós. Si viatgeu cap al sud, cada milla de la carretera us pot portar a una topada amb els talibans o a que una roda trepitgi una bomba mortal”.

Quin sentit té tota aquesta seqüència d’enganys? Jo no li trobo més explicació lògica que l’afany d’entretenir els medis de comunicació i l’opinió pública amb notícies que creen angoixes sobre les possibilitats d’un conflicte armat, mentre Trump prepara “per al dimecres proper o poc després” –a punt de complir-se, el 29 d’abril, els cent primers dies de la seva gestió– la més important de les mesures polítiques del seu programa: una reforma fiscal que comportarà, d’acord amb les seves pròpies paraules, una retallada d’impostos “més gran que cap de les que s’hagin fet abans”.

Aquesta retallada sí que podria convertir-se, al menys per al poble nord-americà, en “la mare de tots els desastres”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *