caixa-penedes-980x551

Rèquiem per a un fracàs col·lectiu

1

L’expresident de Caixa Penedès Ricard Pagès saludant al president de la Generalitat José Montilla, en el transcurs d’un acte estrictament institucional. Actualment Ricard Pagès ha estat condemnat a dos anys de presó per administració deslleial.  FONS DE L’AUTOR

Carles Querol
Periodista

Una primera aproximació a la contribució dels socialistes catalans en l’esfondrament de l’anomenat model català de caixes i en la extinció de la seva Obra Social més que centenària ( no us escandalitzeu o us fregueu les mans de contents abans d’hora), a remolc del rumb que Convergència i Unió va imposar a meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX.

Només començar poso sobre la taula un avís per a navegants, per evitar malentesos i susceptibilitats: malgrat el subtitular d’aquest article i les responsabilitats que tenen els socialistes en l’esfondrament i desaparició de les caixes d’estalvis catalanes (a excepció de la Caixa que és la única que segueix operativa, malgrat que la majoria de les males pràctiques de la resta també les tenia incorporades), no en són ells ni de bon tros els principals culpables.

Continua llegint

Share

las_navas_de_tolosa

La “Reconquista”: allò que mai no va existir

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

….”yo no entiendo cómo se puede llamar reconquista a una cosa que dura ocho siglos”.  Ortega y Gasset en “España Invertebrada

La_rendición_de_Granada

La rendición de Granada. Quadre de Francisco Pradilla sobre el lliurament de les claus de la ciutat de Granada pel rei musulmà Boabdil a la reina Isabel I de Castella

La historiografia espanyola i també la hispanista està qüestionant la validesa científica del terme “Reconquista” i  el seu ús per part dels historiadors, en especial els medievalistes.  En aquest sentit intentaré descriure de manera sintètica el procés pel qual aquest terme es va gestar i consolidar en la historiografia espanyola. Continua llegint

Share

1308137483241joanherreraancho

La setencia por el ‘acoso al Parlament’

1308032547_1José María Mena
Jurista. Ex fiscal jefe de Catalunya

La Audiencia Nacional ha dictado sentencia en el asunto de lo que se ha llamado “el acoso al Parlament”. Había 19 acusados y cuatro acusaciones: Manos Limpias, Parlament de Catalunya, Generalitat de Catalunya, y Fiscalía. La petición de pena mayor era la de Manos Limpias que acusaba de emplear fuerza, intimidación o amenazas contra los diputados para impedirles asistir a la sesión del Parlament, y además acusaba de atentado a la autoridad y, además, de asociación ilícita. Las otras acusaciones acusaban del primero de los delitos, que lleva aparejada pena entre 3 y 5 años de prisión. Continua llegint

Share

El imperio de los ‘todólogos’

facebook0850212

Según Josep Maria Cuenca los ‘todólogos’ tienen opiniones para todo

Josep Maria Cuenca
Escritor

Apenas nada en la condición humana es espontáneo o natural: ni las ideas, ni los deseos, ni los gustos. Tras éstos, perfectamente oculta en el frondoso bosque de la ignorancia y la pereza dominantes, se halla una ingeniería social en constante actividad que promueve con éxito el gregarismo y la exclusiva preocupación por uno mismo y por lo suyo, o, mejor dicho, la exclusiva preocupación por lo que creemos que somos y por lo que creemos que es lo nuestro.

Continua llegint

Share

Pantocrator

El silenci de Déu

Joaquim Giol i Aymerich
Prevere

El silenci és el  terme mariner que vol dir abaixar les veles. Lligat, per tant, amb quietud, no necessàriament amb absència.
Soroll: so o conjunt de sons que no és de veu humana, ni d’animal, ni d’instrument musical.
Fressa: senya, restes o senyal del pas d’un animal. Rastre.
Del silenci en podem dir el mateix que diu Heidegger de l’ésser: té una “cara” positiva i una de negativa. I som nosaltres que en manifestem una o l’altra.

Continua llegint

Share