Nou Barris s’organitza per exigir que les administracions actuïn davant la crisi

Més de 100 entitats del districte s’apleguen a la campanya “Nou Barris cabrejada, diu prou!” per denunciar els estralls que està provocant en el veïnat de Nou Barris la suma de la crisi econòmica i el retrocés en polítiques socials

Elia Herranz (*)

Cap el vespre del passat divendres 9 de novembre, centenars de veïns i veïnes van recórrer els carrers de Nou Barris per dirigir-se a la plaça del Districte. Tambors, xiulets, megàfons i tot tipus de pancartes expressaven el “cabreig” descomunal que s’ha vingut gestant de manera transversal en cadascun dels barris, sectors, entitats i generacions de ciutadans d’aquesta “perifèria” de Barcelona que històricament ha lluitat per no ser-ho tant.

Alguns exemples poden ajudar a entendre com s’ha arribat a aquesta situació.
Desnonaments diaris mentre es mantenen pisos públics buits i tapiats (300 a Torre Baró). Atur galopant -especialment entre els joves- mentre es retalla a la meitat el pressupost de Barcelona Activa. Desigualtats creixents de renda entre els barris i greus indicis de pobresa (les escoles denuncien que hi ha nens que passen gana) amb uns serveis socials desbordats i insuficients per atendre llargues llistes d’espera i una pèssima gestió de les beques de menjador. Supressió de les urgències del CAP de Guineueta i retalls a la Vall d’Hebron mentre es condemna la revista “Cafè amb Llet” per denunciar la corrupció i la gestió fraudulenta a la sanitat pública catalana. Retallades en ensenyament públic (per exemple el tancament de matriculacions als CEIP Roger de Flor i Sant Josep Oriol) mentre l’Ajuntament subvenciona aparcaments públics a Sarrià per a una escola concertada. Retallades en ajudes a entitats culturals, d’esport de base i veïnals mentre Barcelona aporta 100.000 euros al Rally de Catalunya…

Exemples que expliquen la diversitat de col·lectius (sanitat, ensenyament, moviment veïnal, parròquies, col·lectius en lluita pel dret a l’habitatge i els drets socials i laborals, equipaments de gestió ciutadana…) que s’han aplegat a la campanya i el caràcter intergeneracional que va tenir la concentració a la plaça del districte.

Una reunió abans de l’estiu de les entitats que treballen de fa anys al territori va posar sobre la taula la necessitat de fer un front comú que unifiqués les diferents reivindicacions, que servís per donar un toc d’alarma davant l’emergència social que palpaven entre molta població de Nou Barris i denunciar la falta de reacció de les administracions públiques.

Que el Districte mogui fitxa
Els problemes s’acumulen de fa temps i tenen una vessant política. Al Manifest de la campanya es denuncia que el Districte de Nou Barris (l’administració de referència més propera) “no reconeix la gravetat de la situació, no treballa amb confiança i transparència amb les entitats i el teixit social, no facilita el diàleg constructiu, no dóna resposta a les qüestions”. La minoria de CIU a l’Ajuntament ha provocat que el Districte es quedi sense Pla d’Actuació. Les entitats del teixit social alerten sobre una recentralització de l’Ajuntament que anul·la la capacitat del districte per prendre decisions, que ha de consultar tot a “la casa gran”. La Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris denuncia que en 18 mesos de mandat la regidora “ha pres nota de tot i no ha respost a cap plantejament important de les entitats”. Una falta de sintonia que ha arribat a la mateixa alcaldia, que s’ha mostrat molesta per l’actitud del teixit social de Nou Barris i encara de sent disgustada pel boicot al pregó de la Festa Major del districte el maig passat, que no es va poder celebrar per la protesta veïnal.

Mentre la regidora d’Unió, Irma Rognoni, declara que el “l’alcalde té com a màxima política el lema de “la ciutat de les persones” i que davant els problemes financers s’està deixant d’invertir en “toxo” per abordar polítiques socials, les entitats han proposat per la seva banda una sèrie de mesures urgents i concretes al Districte que han resumit en un document de 10 punts, entre els quals la implicació del Districte per aturar els desnonaments i obrir pisos públics de lloguer social; l’augment de la dotació en serveis socials; complir els compromisos de les obres del metro de Virrei Amat, descentralitzar el banc d’aliments i assumir la responsabilitat que els veïns no passin gana; recolzar els veïns estafats per les participacions preferents; reconèixer el paper social dels equipaments de gestió ciutadana i de les entitats, entre d’altres.

La campanya mira més enllà de l’àmbit municipal, denunciant una crisi estructural que té responsables concrets que s’hi han beneficiat i enriquit a la vegada que les institucions i els responsables polítics han mirat cap a una altra banda i han deixat fer. En aquest sentit, l’assemblea veïnal de la plaça de districte va cridar a la participació ciutadana en la vaga general del 14 de novembre convocada pels sindicats.

I a partir d’ara?
Les més de cent entitats que han firmat el Manifest i que ara treballen en xarxa s’han emplaçat a continuar treballant en el dia a dia dels seus àmbits amb el convenciment que són una mica més fortes. Tot i el desgast que representa organitzar una campanya d’aquest tipus per a entitats que funcionen amb la feina voluntària i desinteressada dels ciutadans i ciutadanes, estan convençuts que és la via adequada per promoure un canvi de rumb de caràcter social en les polítiques municipals. S’han autoconvocat en assemblea el pròxim 2 de desembre per valorar el camí recorregut i concretar com treballaran plegades a partir d’ara. La consigna és que un problema que passa en un barri és un problema de tothom. I que no s’aturaran les mobilitzacions fins que no es vegi una resposta política que pal·lii el efectes de la crisi a Nou Barris.

Per consultar el Manifest, les adhesions a la campanya, l’agenda de mobilitzacions i el vídeo on s’explica el per què del “cabreig”: 9bcabrejada.blogspot.com

(*) Article publicat a La Directa.