‘Manspreading’: la invasió dels espais

Hi ha una mena d’invasió masculina que es manifesta en el domini de l’espai, tan físic (manspreading), com discursiu (mansplaining) com d’ambdós territoris (manel) i és una actitud que ve de lluny, és tan antiga com el patriarcat.

Elvira Altés
Periodista

Des de la cultura anglosaxona ens arriben encunyats uns conceptes que fan referència a situacions quotidianes que vivim les dones: la invasió dels espais, dels físics i del discurs. Donar nom a les accions és una forma de construir significat i, per tant, de tenir existència social, només així podem reconèixer i denunciar aquestes pràctiques.  El manspreading o la tendència masculina a expandir-se; el mansplaining, o la facilitat en què els homes expliquen a una dona de forma condescendent una cosa sense tenir en compte si ella en sap més; i finalment, el manel, que és la contracció de man i panell, situació que es produeix sovint quan un debat, taula rodona o tertúlia està format exclusivament per homes. No sé si el nom fa la cosa, però sense el nom no tenim manera d’esmentar unes situacions que fa molt que es produeixen i que fins ara les dones no hem tingut la possibilitat d’assenyalar.

El manspreading o si volem deixar d’usar un anglicisme, l’espargiment masculí (caldria obrir una bústia amb suggeriments, en castellà despatarre), ens ha arribat recentment a propòsit de la iniciativa de l’Ajuntament de Madrid que ha decidit senyalitzar-ho per indicar la seva inconveniència. Val a dir que aquesta idea sorgeix d’un grup, Microrelatos feministas, que va aconseguir 11.500 signatures. Tres anys abans ja s’havia introduït al metro de Nova York i a Seattle, als USA i segurament no trigarà gaire a fer-se efectiva aquesta recomanació a d’altres ciutats del món, entre elles Barcelona, l’ajuntament de la qual no en pot quedar al marge.

L’Ajuntament de Madrid inclourà adhesius contra el ‘manspreading’ en els autobusos municipals

Algunes veus (masculines) han volgut justificar l’actitud d’aquells homes que  s’eixarranquen en els espais públics compartits assegurant que es tracta d’un gest per protegir els seus genitals, per mantenir-los airejats, vaja! Un argument que es desmunta per si sol, atès que els calçotets i els pantalons ja s’encarreguen de situar tan “delicats” òrgans al seu lloc.

El mansplaining és un altre dels conceptes nous que senyalen aquell costum tan viril d’explicar de forma condescendent una qüestió a una dona sense preguntar-se abans si ella en sap més. Això és el que li va passar en una festa a Rebecca Solnit, inventora del terme. Resulta que un home va començar a explicar-li el seu propi llibre sense adonar-se que ella n’era l’autora, i per reblar el clau va resultar que ell només n’havia llegit la ressenya. Aquesta història, junt amb altres, l’ha escrit al llibre Els homes m’expliquen coses (Angle editorial), per palesar una situació quotidiana, que de vegades subtilment i d’altres de forma més barroera intenten devaluar les aportacions femenines.

El manel és una contracció de man i panell que indica aquells espais de reflexió, debat i decisió en què l’absència de dones és total. L’Eupanelwatch ha monitoritzat els debats que tenen lloc a la UE i ha constatat una millora, ja que en un any s’ha passat del 24% al 34% de reunions en què s’ha comptat amb alguna dona. Malgrat tot, encara es detecta una absència total de presència femenina en les dues terceres parts de les trobades, jornades, taules, etc. És a dir, es menysprea l’expertesa de les dones en els espais on s’espera avançar en el coneixement i en la implementació i millora de solucions per a la societat.

Aquests nous termes senyalen velles pràctiques i posen al descobert que els eixos essencials de la subjectivitat masculina tendeixen a menysprear la capacitat de les dones per pensar, treballar i prendre decisions. Hi ha una mena d’invasió masculina que es manifesta en el domini de l’espai, tan físic (manspreading), com discursiu (mansplaining) com d’ambdós territoris (manel) i és una actitud que ve de lluny, és tan antiga com el patriarcat. La diferència és que ara els moviments de dones ja comencen a adonar-se i a posar-li noms, i encara que potser el nom no fa la cosa pot ajudar a identificar el problema i potser així començarem a posar-hi remei.

Un pensament a “‘Manspreading’: la invasió dels espais”

  1. a la meva edat, se perfectament que no podré entendra-ho tot; renuncio a intentar-ho, tambe en aquest cas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *