L’ús de les presons

­Josep Fontana
Historiador

28/3/2012 (9:30) Michelle Alexander es una professora associada de Dret a Ohio State University que el 2010 va publicar un llibre, The New Jim Crow, que va passar inicialment desapercebut, però que ara, en una nova edició sense enquadernar feta el 2012, ha venut més de 125.000 exemplars i ha produït una autèntica sensació. L’autora sosté que “la guerra contra les drogues”, que Nixon va declarar, però que va ser realment Ronald Reagan qui va posar en pràctica, tenia molt més a veure amb la raça que amb les drogues. El que es pretenia era usar arguments polítics sobre crim i beneficis socials carregats d’un sentit ocult de caràcter racial per atreure’s a un ampli sector de la població de pobres i treballadors de raça blanca que es sentien ressentits, o amenaçats, per les mesures contra la segregació o d’ “acció afirmativa” –això és de quotes i preferències en favor dels negres. Com va dir Haldeman, cap de servei de Nixon a la Casa Blanca: “El problema són els negres. Del que es tracta és de crear un sistema que se’n faci càrrec, sense que es vegi”.

En poques dècades la població empresonada ha augmentat als Estats Units de 300.000 a dos milions de persones, no per un augment de les taxes de crim, que estan més aviat en un punt baix, sinó essencialment per delictes relacionats amb les drogues. I una gran part d’aquests condemnats per drogues són negres (afroamericans), i “morenos”, és a dir llatins. En alguns estats són afroamericans d’un 80 a un 90 per cent dels empresonats per drogues. I el cas és que els estudis demostren que els joves blancs participen més en el tràfic il·legal de drogues que els negres. Entre els joves que són atesos a urgències per problemes de consum de drogues hi ha tres vegades més blancs que negres.

El problema per als condemnats no és solament la presó, sinó les conseqüències que tenen els antecedents, que en molts casos els marquen per vida (en alguns llocs, com en l’àrea de Chicago, un 80 per cent dels negres hi estan afectats), ja que poden ser un impediment per votar, per formar part d’un jurat o per rebre beneficis en el terreny de l’educació, el treball o l’habitatge. D’alguna manera, conclou Michelle Alexander, la guerra contra les drogues ha permés de restablir la segregació com en els temps de l’esclavitud.

Està clar que aquest pot semblar un cas puntual i peculiar dels Estats Units. Però, en termes més generals, estem segurs de què els nostres sistemes policíac, judicial i de presons no s’usen també per excloure i segregar els pobres?

4 pensaments a “L’ús de les presons”

  1. Un lujo poder leer al profesor Fontana en este blog. Su análisis del libro norteamericano sobre prisiones creo, por mi experiencia, que vale también para España. Sería interesante que profesionales relacionados con el mundo carcelario hiciesen llegar sus opiniones.

  2. Com a funcionari de presons, li puc assegurar que la funció aparent y la funció latent de la presó estan separades per anys llum de distància. La presó, de cara a la ciutadania, és pura construcció propagandística. La realitat, a l’interior dels murs, és molt diferent de la “venuda” pels polítics. I és evident que el tracte rebut pels delinqüents pobres i els corruptes amb corbata està separada per un abisme. Quan l’intern, a més de pobre, pateix deficiències, pot passar que li neguin fins i tot la tramitació d’un habeas corpus, encara que aquesta negativa sigui totalment il·legal. He denunciat un cas com aquest al Síndic de Greuges i l’ha ignorat. I sóc funcionari de presons! Estem parlant, a més, del Síndic. Doncs bé, aquesta és LA REALITAT.

  3. M’alegra que Josep Fontana s’hagi afegit a l’equip de La Lamentable.
    És evident que les presons s’han convertit en un sistema per segregar els exclosos, però no només les presons, que ja estan saturades i no donarem abast a fer-ne més. Hi ha tot un sub-món que malviu en barris marginals i barraques (com fa 60 anys), o al mateix carrer, de la petita delinqüència o d’arreplegar les deixalles. Fora interessant que algú fes un estudi de la composició sociològica de la població reclosa i la comparés amb amb la delinqüència “real”, de qualsevol extracció social.

  4. Completamente de acuerdo. Hoy, en éste país, 4 años de prisión, para un blanco, con el cuello del mismo color, se puede evitar pagando 3.000 euros. Un negro, muy negro, juzgado por vender 0,0458 miligramos de cocaína, según los garantes de la ley, debe ser condenado a 4 años de prisión, es decir, apartado de la sociedad, por no llevar el cuello blanco.respetuosamente. mateo.

Els comentaris estan tancats.