Les pròximes eleccions

Josep Fontana
Historiador

El dimarts 8 de novembre es celebren unes eleccions, les de la presidència dels Estats Units, en què no podem votar; però els resultats de les quals poden ser tan importants per a nosaltres com els de les darreres de casa nostra que han acabat donant el poder al tàndem PP/PSOE.

El problema no es, com s’acostuma a dir, si sortirà elegit Donald Trump o Hillary Clinton, sinó què farem amb l’un o l’altra. Trump seria al menys un desastre imprevisible; mentre que Hillary és un desastre garantit.

La seva trajectòria com a secretària d’Estat d’Obama la va mostrar com una persona irresponsable, una pistolera de gallet fàcil, que va ser culpable del que Obama mateix considera el seu fracàs més gran en el terreny de la política internacional: la intervenció a Líbia. Hillary sabia, per les informacions que li havia enviat Sidney Blumenthal, que es tractava d’una conxorxa muntada per Sarkozy per desfer-se de Gadaffi; però s’hi va apuntar alegrament i va rematar l’operació vantant-se de l’assassinat de Gadaffi a la televisió, dient, entre rialles, “We came, we saw, he died” (“Hi vam anar, ho vam veure i ell va morir”).

Estàvem escandalitzats per Obama, l’home que va arribar a la presidència fent tantes promeses que li van valdre un Nobel de la Pau “pels seus extraordinaris esforços per reforçar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles”, i que es va dedicar després a fer més guerres que cap del seus antecessors. Però ara resulta que en alguns aspectes, com en la intervenció a Síria, ha estat un moderat, que ha frenat les pressions bel·licistes del seu entorn, de manera que tots els que han restat decebuts per la seva contenció estan esperant l’arribada al poder de Hillary, convençuts que amb ella serà molt més fàcil actuar.

Hillary té el suport del més granat del bel·licisme nord-americà, des de vells dinosaures com Paul Wolfowitz a l’antic cap de la CIA Michael Morrell, que la considera capaç d’adoptar una actitud més bel·ligerant en el conflicte de Síria, i el de molts que el que proposen és, com el general de marines John Allen, és que els Estats Units, com a “líders i defensors del món lliure”, actuïn contra Assad “i contra els que li donen suport”. El que estan demanant és, en efecte, una intervenció a Síria i contra Rússia –Carl Gershman, president del National Endowment for Democracy, demana directament que els Estats Units enderroquin Vladimir Putin- i Hillary els ha contestat que ella ja s’ha enfrontat abans als russos i a Putin “i que ho faré com a presidenta”.

El problema és que Rússia conserva uns 4.500 caps nuclears a punt de ser usats, i els Estats Units en tenen uns 4.700, de manera que un nou incident de Sarajevo, com el que va iniciar la Primera guerra mundial, podria en aquest cas donar pas a un conflicte nuclear.

Està clar, per tant, que ens hi juguem molt el 8 de novembre, i amb poques esperances de guanyar.

Un pensament a “Les pròximes eleccions”

  1. Hillary

    “Pistolera de gatillo fácil”
    Josep Fontana

    No tengo ninguna esperanza
    de que este poema sea leído
    después de lo que escribe
    Josep Fontana en La Lamentable
    hoy 27 de octubre de 2016
    Rusia tiene 2.500 cabezas
    nucleares listas para ser usadas
    y Estados Unidos tiene 2.700
    Putin y Hillary mano a mano
    no queda tiempo para pensar
    sólo para abrazar, un abrazo
    también para Josep Fontana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *