L’energia després dels acords de París

Josep Puig i Boix
Doctor enginyer industrial

A conseqüència dels Acords de París resultants de la COP21, s’ha obert, de bat a bat, la porta a les energies renovables, o sigui a les tecnologies per a l’aprofitament de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics, energia disponible per a les societats humanes, obtinguda sense cap necessitat de cremar res (i per tant lliure emissions de gasos d’efecte hivernacle).

Una gran part de les tecnologies que fan possible la captació i transformació d’aquestes formes d’energia són ja avui disponibles i competeixen en el mercat, cosa que fa possible que qualsevol societat pugui transitar cap el 100% d’energia renovable, el que vol dir que totes les necessitats humanes, per disposar d’una vida digna, poden ser cobertes amb les energies renovables.

Tenim, doncs, l’oportunitat de fer aquesta transició i els beneficis associats a ella són enormes, com s’ha exposat en nombrosos treballs. Només en vull citar un fet a Catalunya, per l’enginyer Ramon Sans (El col·lapse és evitable. La TE21  Transició energètica del segle XXI, Editorial Octaedro, Barcelona, 2015) i un altre, a nivell mundial, realitzat per Mark Jacobson de la Universitat de Stanford (The Solutions Project).

Les inversions en energies renovables van assolir, l’any 2015, els 328.900 milions de dòlars, un augment del 3% respecte l’ant 2014, però un increment considerable comparat amb les inversions realitzades, pel mateix concepte l’any 2004, que van ser de 61.900 milions. I s’espera que en pocs anys assoleixin la xifra del bilió de dòlars anuals.

El problema que es plantejarà, i de fet ja es comença a albirar, és en la forma com es puguin materialitzar les enormes inversions necessàries per transformar l’obsolet, ineficient i brut sistema energètic actual, en un sistema energètic modern, eficient i net. Al servei de qui es faran aquestes enormes inversions? A qui beneficiaran?

El sistema energètic actual, heretat del segle XX, es basa en una economia purament extractiva, extractiva de materials i de plusvàlues (materials per ser cremats i fisionats i plusvàlues monetàries per enriquir reduïdes elits), i està al servei de molt poques grans corporacions, que mitjançant el control de l’energia exerceixen el seu domini, quasi absolut, sobre de les societats humanes. El sistema energètic actual, si alguna cosa ha demostrat, és la seva manifesta incapacitat de proveir al conjunt de la humanitat de l’energia necessària per poder dur una vida digna. A més a més, ha demostrat abastament com destrueix la biosfera i anorrea les cultures (és un sistema energètic, que pot ser qualificat com ecocida i genocida).

central
La Central Nuclear d’Ascó, a la Ribera d’Ebre

Aquest sistema energètic extractivista, amb tota probabilitat, farà tot el possible i  amb tota la seva força, per mantenir el seu domini. I ho farà mitjançant la utilització de les tecnologies per a l’aprofitament de les energies renovables. Igual que al llarg del segle XX, les corporacions energètiques (amb l’estreta col·laboració de les maquinàries de l’Estat-nació) han acaparat terres (per extreure materials energètics del subsòl de la Terra i per inundar grans extensions de territoris per a grans embassaments), i han convertit l’energia en una mercaderia, ens podem trobar que en ple segle XXI vulguin procedir de forma semblant acaparant els territoris on hi hagi millors condicions eòliques i solars per extreure la plusvàlua que pugui proporcionar l’aprofitament la força del vent i la radiació del Sol, i apropiar-se-la, amb total desconsideració de les societats humanes que habiten els territoris rics en vent i Sol.

Com es pot evitar que aquestes pràctiques tan poc responsables ecològicament i social continuïn produint-se al llarg del segle XXI?  Al meu entendre, una forma d’evitar-ho és creant un marc que faciliti, i possibiliti, l’apropiació social de les tecnologies per a l’aprofitament de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics, que avui ja són disponibles. Això vol dir que les societats humanes han de ser capaces de trencar les cadenes que les mantenen sota el domini de les forces fòssils i nuclears i han de començar a exercir el Dret inalienable a la captació i transformació de l’energia que es manifesta en els fluxos biosfèrics i litosfèrics. Aquestes formes d’energia han de tenir la consideració de béns comuns i, com a tals, han de poder estar a l’abast de totes les persones i beneficiar les comunitats humanes on es manifesten.

L’apropiació social d’aquestes tecnologies ens pot permetre deixar enrere l’economia extractivista i començar a construir una nova economia que cooperi amb la natura i que permeti a totes les societats humanes disposar d’energia de manera justa i equitativa.

energia-fotovoltaica1-960x623-750x350
Instal·lació de plaques solars a un edifici

I, com podem les persones trencar les cadenes fòssils i nuclears? La manera com podem fer-ho és contribuint a que l’energia que fem servir en la nostra vida de cada dia (tèrmica, elèctrica, motriu) per gaudir-la dignament, s’hagi obtingut a partir de fonts renovables. I això es pot fer de manera individual, familiar i col·lectiva, depenent de les circumstàncies de cada persona. Existeixen avui a casa nostra prou iniciatives per triar i en les que cadascú, individualment, familiar i/o col·lectiva pot participar. I si no se’n troba cap, sempre es pot tenir l’oportunitat d’iniciar-ne una de nova (la imaginació al poder) i convidar a participar-hi a persones de la teva comunitat i del teu entorn per materialitzar-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *