Lamentable adéu

Sis anys i tres mesos després d’iniciar la seva aventura, quan més creix la mentida ara anomenada postveritat, La Lamentable baixa la persiana

 

Sis anys i tres mesos. Aquest és el temps que La Lamentable ha estat en contacte amb els seus lectors, des del primer moment fidels al seu contingut i amb un creixement lent, però constant: 477.988 visites el 2014; 483.890 el 2015 i 489.299 el 2016. El bloc va néixer en el si d’una penya d’amics i contertulians setmanals que un bon dia van decidir que encara tenien alguna cosa a dir sense necessitat de romandre encotillats per les normes i imposicions dels mitjans de comunicació a l’ús. I així, el dia de Sant Jordi del 2011 ens vam llançar a una aventura lliure i difícil, un model d’informació i opinió oberta i plural, progressista i crítica … o si més no això hem cregut que fèiem.

Però el model era difícil. Es basava en el voluntarisme dels col·laboradors -la majoria dels quals no solament no cobraven, sinó que pagaven la quota de socis-, que dedicaven el seu valuós i sempre escàs temps lliure a La Lamentable. El bloc, que va néixer motivat per les facilitats d’internet per crear un mitjà de comunicació i de l’entusiasme d’un grup de promotors, ha llanguit quan aquest sentiment inicial ha afluixat, l’oferta de mitjans similars s’ha multiplicat, i els textos dels col·laboradors han deixat de fluir -se suposa que perquè han decidit dedicar el seu temps lliure a altres ocupacions-. El nostre únic capital ha estat el talent dels col·laboradors, la seva voluntat de participar en aquest projecte comú i plural, l’esforç sense límit horari dels editors, i les aportacions econòmiques d’una vintena de socis que han permès afrontar els costos tècnics de la gestió del bloc.

Quan el cansament, la situació política polaritzada que es viu al país, l’efectivitat del medi condicionada per les plataformes d’informació i opinió immediata com Facebook o Twitter, ha fet efecte en el funcionament quotidià, la professionalització o el tancament es presentaven com a úniques sortides. Una enquesta realitzada entre la vintena de socis que sostenien econòmicament el bloc ha revelat que allà on hi va haver entusiasme ara guanya el cansament -al qual no és aliè l’edat dels col·laboradors- i en molts casos el pessimisme. Així que ens hem plantejat la conveniència d’una retirada digna, satisfets per la tasca que hem realitzat amb tan escassos mitjans. Si hem generat controvèrsia, remogut inèrcies i aportat alternatives ideològiques donarem per ben empleat temps i esforços realitzats.

Ha estat un plaer haver-nos conegut.

La Lamentable

33 pensaments a “Lamentable adéu”

  1. Gracies pel vostre temps pet escriure. A alguns ens permitía llegir per entendre, una mica aquest mon.Us trobare a faltar.

  2. Lamento que plegueu.
    I just ara que la vostra veu és encara més necessària.
    Gràcies per les paraules dites.

  3. Lamento la vostra decisió tot i que comprenc molt bé els motius. Agraeixo el vostre treball rigurós, crític i lúcid. Salut i gràcies!!

  4. Entenc perfectament el cansament. Moltes gràcies a tots per aquests sis anys . A les persones anònimes que han treballant en el manteniment del blog i als col.laboradors que han signat els articles i comentaris. Salut i sort per a tots i totes.

  5. Comentari als editors: No, amb els 30€/any incloc el domini (.org com el vostre), el hosting i la base de dades MySQL que cal per fer anar una pàgina amb WordPress. Això és almenys el que em costa a mi.

    No vull fer propaganda d’ISP, si us interessa pregunteu-m’ho via l’email. Si cal ho pago jo (i segurament també molt gustosament tots els que comentem lamentant que la Lamentable plegui).

    La feina sí, no la compto, és clar, això s’ha de fer per amor a l’art. És la trista i miserable (i lamentable!) realitat del periodisme de debò avui en dia. Sense faltar, però vostès, jubilats, segur que els sobra el temps… 😉

  6. Qué lamentable este adéu! Siempre he leído con gran interés vuestros artículos que a menudo reenviaba a los amigos. Los echaré mucho en falta. Gracias por vuestro trabajo ameno y estimulante.

  7. Pena me da no volver a leer vuestros artículos
    gracias a todos por vuestro intento e interés, además de los estupendos artículos
    Está claro que este p…. pais no tiene remedio, ni los del centro, ni los del noreste, ni los del sur , etc…. . Seguiremos leyendo bazofia (salvo honrosas excepciones siguen intentándolo como hicisteis vosotros)
    Salud y nuevamente gracias por esos años

  8. Ho lamento. Des que Maria Eugenia Ibañez em va fer conèixer La Lamentable, n’he estat una lectora fidel i us felicito per la gran feina feta. Us trobaré a faltar

  9. Ho lamento. M’he quedat esturat. Deixareu un buit. Mercès per tot. Ha estat un plaer ser un seguidor vostre.

  10. Un altra llumeta que s’apaga. Tristor, solitud. La foscor ens envolta.
    Gràcies per haver-nos il·luminat.

  11. Moltes gràcies pels bons moments, els articles i la vostra disposició a dir el que calia , a qui calia. Un plaer i un honor haver estat al vostre costat aquests anys!

  12. Respectant la decisió (òbviament), i posant-me on no em demanen, se’m fa estrany que a 20 socis els costi sufragar el que val mantenir un blog (30 €/any).
    Respecte als altres motius, temps i cansament, ho comprenc perfectament.

    Nota dels editors: 30€/any val mantenir el domini. A més s’ha de pagar el hosting (allotjament en un servidor), la cerca de fotos i il·lustracions, i l’edició i publicació dels texts.

  13. Quina llàstima! un periòdic digital de tan bones opinions.
    No és fàcil trobar-ne un d’alternatiu amb plomes tan diverses i de qualitat .

  14. Una llàstima, però l’argumentari s’entén perfectament. Corren mals temps per una proposta crítica com aquesta.
    Gràcies per aquests anys!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *