La nostra llengua, la nostra identitat

Marc Sallinger té 17 anys. Nascut als Estats Units, fill d’una catalana i un corresponsal de la CNN que es van conèixer treballant a Londres, sempre ha sentit curiositat per la història d’Espanya sota el franquisme. Fa un any, davant de l’entrada a la universitat va realitzar un extens treball sobre la censura del franquisme en premsa, llibres, cinema i Nova Cançó a partir de les entrevistes que va mantenir amb Jaume Arias, Josep Maria Cadena, Rafael Borràs, Romà Gubern i Josep Maria Espinàs. El breu treball que ara publiquem acompanya la seva petició d’ingrés a la universitat de Boston. Un dels seus projectes futurs és una anàlisi sobre les avantatges i conflictes de la persona amb la seva identitat immersa entre dues cultures.

El gran trobador Bruce Springsteen parla en català quan actua a Barcelona

Marc Sallinger
Estudiant

La identitat d’un país es defineix per la seva història, la seva cultura, les seves tradicions, i per descomptat, el seu idioma. La identitat d’una persona es defineix per aquests mateixos elements, els elements que ens fan éssers humans únics, i assegurar que el nostre món és un lloc divers. Una tradició, una religió o una llengua determinen qui som, pel que sempre cal lluitar per protegir-los, perquè quan ho fem, estem preservant la nostra identitat.

Vaig créixer sabent que una llengua no és només un conjunt de paraules que fem servir per comunicar-nos amb els altres, sinó també un vincle comú que manté unida a una comunitat, una peça del nostre patrimoni que ens uneix als nostres besavis, i de vegades un llenguatge també pot ser un símbol de la llibertat. Quan era petit jo escoltava la meva mare parlar sobre el moment en què no se li va permetre parlar el seu idioma nadiu català fora de casa. La dictadura de Francisco Franco, desitjosos d’enfortir el poder del govern central, va prohibir totes les llengües i les tradicions de les diferents regions espanyoles. Tres idiomes, català, gallec i basc, van ser expulsats gairebé. La meva mare no podia aprendre gramàtica català a l’escola, no podia llegir llibres o veure pel·lícules en el seu idioma, i no podia parlar lliurement en la seva pròpia ciutat. La meva família, com gairebé tothom a Barcelona, va lluitar en silenci per preservar la seva llengua fent l’única cosa que podien fer: mantenir-la viva en la seguretat de les seves llars, parlant a porta tancada, i ho ensenyen als seus fills, amb l’esperança que la situació política d’Espanya canviaria. I ho va fer. Jo sóc la prova que l’idioma català va sobreviure. També sóc la prova que la gent comú pot lluitar per una causa quan una causa val la pena lluitar. Els catalans lluiten per la seva llengua, una vegada més, pel seu dret a aprendre a l’escola, pel seu dret a preservar el que els manté vinculats als seus avantpassats, pel seu dret a mantenir-la viva per als seus fills. En el passat, aquesta baralla va ser un símbol de la llibertat. Avui dia és un símbol de la resistència i la supervivència. Quan era un nen molt jove vaig aprendre que una tradició, una religió o una llengua determinen qui som,és per això que sempre cal lluitar per protegir-los, perquè quan ho fem, estem preservant la nostra identitat.

 

Text original:

Our Language, Our Identity
By: Marc Sallinger

The identity of a country is defined by its history, its culture, its traditions, and of course, its language. The identity of a person is defined by these same elements, the elements that make us unique human beings, and ensure our world is a diverse place. A tradition, a religion or a language determine who we are, so we must always fight to protect them, because when we do so, we are preserving our identity.

I grew up knowing that a language is not just a set of words we use to communicate with each other, but also a common bond that holds a community together, a piece of our heritage that unites us to our great-grandparents, and sometimes a language can also be a symbol of freedom. As a young boy I would listen to my mom talk about the time when she was not allowed to speak her native Catalan language outside of her home. The dictatorship of Francisco Franco, eager to strengthen the power of the central government, banned all languages and traditions in the different Spanish regions. Three languages, Catalan, Gallego, and Basque, were almost banished. My mom could not learn Catalan grammar in school, could not read books or watch movies in her language, and could not speak it freely in her own city. My family, like almost everyone else in Barcelona, fought quietly to preserve their language by doing the only thing they could do: keep it alive in the safety of their homes, speak it behind closed doors, and teach it to their children, in hopes that the political situation in Spain would change. And it did. I am proof that the Catalan language survived. I am also proof that ordinary people can fight for a cause when a cause is worth fighting for. The Catalan people are fighting for their language once again, for their right to learn it in school, for their right to preserve what keeps them linked to their ancestors, for their right to keep it alive for their children. In the past, this fight was a symbol of freedom. Today is a symbol of endurance and survival. As a very young boy I learned that a tradition, a religion or a language determine who we are, so we must always fight to protect them, because when we do so, we are preserving our identity.