La ‘Gig Ecoconomy’

Josep Fontana
Historiador

Llegeixo al suplement de negocis d’El País del 5 de juny: “Crece la pobreza pese a la recuperación”, on se’ns explica que hi ha a Espanya 13’5 milions de persones que estan “en risc de pobresa i exclusió”, tres milions més de les que hi havia abans de la crisi. Penso que el titular no és correcte, sinó que hauria d’haver dit: “Crece la pobreza a causa de la recuperación”.

Perquè està clar que aquesta “recuperació” –de què?, i per a qui?, caldria especificar- s’ha aconseguit a costa de sous de misèria i condicions de treball abusives. I que el propòsit dels nostres dirigents és perllongar i perfeccionar aquest “model de creixement”.

És això el que ens permet entendre un dels aspectes que podien semblar més sorprenents de la recepta que el dia 3 de juny presentava el governador del Banco de España, Luis María Linde, en proposar que s’afavorís el treball “indefinit” respecte del temporal, sobre la base de facilitar i abaratir l’acomiadament dels indefinits. És evident: quan les empreses puguin, com demana,  ajustar els salaris a les seves “condiciones específicas”, amb l’acomiadament dels indefinits abaratit, per què complicar-se la vida amb contractes diversificats? Tots a baix preu i al carrer quan convingui. I vinga recuperació i més recuperació!

I aleshores ve el Sr. Rajoy i ens promet que, si el deixem seguir guiant-nos per aquest mateix camí, aconseguirem arribar als “20 milions de llocs de treball”. Sense aventurar-nos a esbrinar què vol dir un “lloc de treball” per al senyor Rajoy, penso que el que en realitat ens està prometent és que amb quatre anys més de manar tornarà a aconseguir el mateix que en els quatre anys anteriors: que hi hagi tres milions més de persones en risc de pobresa.

Però no us preocupeu, perquè les coses no van per aquest camí. El que defensen Rajoy i Linde són les velles regles de l’economia de plantació, i això ja no funciona. El futur és  de la gig economy, que ha permès als Estats Units reduir l’atur a un 5 per cent. S’ho ensumava millor el senyor Rosell quan va indignar el personal dient que s’havia acabat “el trabajo fijo y seguro”.

En efecte, entre 2005 i 2015 han augmentat als Estats Units les formes alternatives de treball, que estan desplaçant les tradicionals de l’ocupació fixa, i que estalvien als empresaris els costos de seguretat social . El que ve de cara al futur és la gig economy, en què la major part del treball el faran operaris independents contractats per a feines de curta durada, possiblement a través del telèfon mòbil (un estudi assegura que pel 2020 un 40 per cent dels treballadors americans seran “contractistes independents” d’aquesta mena). The Guardian, que ens explica que Hillary Clinton està “excitada” davant d’aquesta novetat, sintetitza així els mèrits del sistema: “Aquest nou model de treball ofereix més llibertat i dóna als rics una nova oportunitat d’explotar els pobres”.

Com podeu veure tenim una dreta tan retrògrada i tan inepta que no sap ni per on va avui el món de l’explotació. Així ens va. Feu el favor de no tornar-los a votar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *