L’Atenció primària, principal víctima de les retallades sanitàries

 

Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP), entitat que agrupa a metges i infermeres de la sanitat catalana,  ha redactar un informe comparatiu dels pressupostos 2003-2011  i observa una disminució progressiva dels imports assignats a aquet àmbit.  El col.lectiu  adverteix de les conseqüències de les  retallades en el sistema sanitari, basat en l’atenció primària de salut (APS), un dels pilars bàsics de l’estat de benestar i un element clau que treballa per la qualitat de vida de tots els ciutadans. L’APS atén els problemes més freqüents de la població, en el seu vessant preventiu, assistencial i rehabiltador. Una  APS suficientment dotada actua  promovent comportaments saludables (consum de tabac, exercici físic, dieta…), fa prevenció que permet evitar malalties o diagnosticar-les a temps, diagnostica la major part dels problemes de salut que tenen els ciutadans, i ho fa de forma àgil i amb baixos costos, tracta de forma molt personalitzada, efectiva i amb el menor cost possible, i cuida les persones en relació a la seva pèrdua de salut, molt especialment a  les persones amb problemes crònics i  amb més necessitats. Són un conjunt d’activitats que tenen un impacte positiu en la milllora de l’estat de salut. Aquestes funcions actualment es fan amb menys del  18% de la despesa total en sanitat.  La desitjada eficiència de qualsevol sistema sanitari es basa en una APS potent i resolutiva.

En les últimes dècades,  fins l’any 2010,  s’ha produït un augment important dels pressupostos públics de salut que s’han aplicat prioritàriament a l’atenció hospitalària i com a conseqüència, ha  disminuït la proporció del pressupost global dedicat a l’APS.  Això, malgrat que l’Organització Mundial dela Salutrecomana als governs que desenvolupin sistemes basats en l’APS, tal com les evidències científiques demostren que és més efectiu i eficient. Diverses entitats reclamem que reforçar l’APS comportarà beneficis en la salut de la població i en la despesa  econòmica. Ens trobem, però, que els  nostres polítics prenen decisions en sentit contrari (en contradicció amb algunes declaracions públiques), estem veient en el dia a dia com l’APS perd recursos.

Amb l’objectiu d’analitzar la distribució dels pressupostos sanitaris en els últims anys i  més en concret l’impacte real de la disminució del 10% del pressupost aprovada pel Departament de Salut per l’any  2011, presentem aquest document (es pot consultar el document complet a http://focap.wordpress.com/2011/10/20/focap-adverteix-de-les-consequencies-de-les-retallades-sobre-aps/).

 

PUNTS CLAU

1. S’observa una disminució progressiva del pressupost global de salut assignat a l’atenció primària de salut. Del  21,6 % que representava al 2003, hem passat a un 17,5% en el pressupost del 2011.

2. L‘APS ha aconseguit una disminució important de la despesa farmacèutica (del 23,9 % del pressupost del 2003, al  14,39 % el 2011)  tot mantenint alts nivells de qualitat. Aquest estalvi no ha repercutit en més recursos per a la pròpia APS.

3. El pressupost del 2011 reafirma aquest comportament, reduint en major proporció totes les partides  per atenció primària. Reducció del 12,86%  (247 M€) del pressupost del CatSalut per atenció primària enfront una reducció del 5,16% (228 M€) per atenció secundària i hospitalària.

4. L’estudi demostra que les afirmacions públiques del Departament de Salut de que es promou un sistema sanitari basat en l’atenció primària es contradiuen amb les decisions pressupostàries realment aprovades. Es consolida un sistema sanitari amb una forta atenció especialitzada i hospitalària en contra de les recomanacions de l’Organització  Mundial dela Saluti de diverses entitats científiques i professionals.

5. L’estratègia de potenciar i dotar mínimament la xarxa d’atenció primària, que a partir del 2004 va rebre un fort impuls amb els increments de plantilla, plans de xoc, millora de les condicions laborals i millora dels equipaments, va repercutir clarament en la millora dels resultats de salut i en una major eficiència del sistema. Segons dades del CatSalut, al 2005 un 39,6 % de les persones amb hipertensió arterial tenien un control òptim, enfront del 47,9% al 2009.  De les persones que patien Diabetis un 54,5% tenien bon control metabòlic al 2005, enfront del 64,8% al 2009.  A més, es va produir una reducció progressiva i constant de les despeses en medicaments prescrits en els centres  de salut, la reducció del nombre d’urgències hospitalàries per habitant, i l’estabilització del percentatge de ciutadans que han precisat utilitzar la xarxa hospitalària (7,5%).

6. Les retallades indiscriminades i sistemàtiques sense cap estratègia estan repercutint sèriament a la xarxa de serveis d’atenció primària i, per tant, van deteriorant la quantitat i qualitat dels serveis, el que repercutirà en l’eficiència global del sistema.

7. Cal una planificació rigorosa i un consens amb els professionals de tots els canvis que s’hagin de produir en la dotació de plantilles del equips i en els plans funcionals dels serveis ordinaris i de l’atenció urgent.

8. La mobilització dels professionals i  dels ciutadans en la defensa dels serveis i la seva qualitat pot aturar el deteriorament de l’APS.

IMPACTE  PRESSUPOSTÀRI 2011 A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT

‐ Disminució de la plantilla global dels centres i serveis d’Atenció Primària: més de 1.000 persones. Només la reducció d’interins estatutaris de l’ICS representa la pèrdua de 272 places de titulats superiors (metges) i de 114 de titulats de grau mitjà (infermeria). La resta de la reducció real  afecta als professionals eventuals.

Les activitats dels serveis d’APS es desenvolupen en forma de serveis personals, de persona a persona. Per tant, la reducció significativa de plantilla implica directament una reducció significativa dels serveis.

‐ Reducció del nombre d’hores de professionals.

Els contractes renovats ja no són  de 36 h / setmana, sinó de 25 h / setmana, el que suposa un 30% de disminució horària de la nova plantilla. Això significa menys temps per pacient i nul temps per formació i tasques de coordinació entre professionals del propi equip o d’altres serveis.

‐ Reducció de la capacitat diagnòstica i per tant de la capacitat resolutiva.  En el pressupost de l’ICS: disminució del 12,46 % del capítol de béns i serveis (cap. 2 ) i disminució del 3,99 % del pressupost de prestació de serveis amb mitjans aliens (proves complementàries).

La reducció que s’ha produït en el pressupost de proves diagnòstiques implica que els centres de salut podran realitzar menys proves, el que repercutirà en el correcte diagnòstic i seguiment de les  malalties, amb el conseqüent impacte negatiu per als ciutadans (retards en els diagnòstics, retards per iniciar els tractaments, allargament de les baixes laborals, etc.).

‐ Disminució de l’equipament, manteniment i inversions: A l’ICS 54,4%. La important reducció de la despesa pel manteniment, l’equipament i per les inversions a la xarxa de centres d’Atenció Primària repercuteix negativament tant en el seu bon funcionament, així  com en la pèrdua de la capacitat de servei i resolució. Afecta a la construcció de nous centres, remodelació dels actuals i reposició d’equipament avariat o esgotat.

‐ Tancament de part dels serveis d’urgències dels centres de salut (CUAP – centres d’urgències d’atenció primària- i PAC – punts d’atenció continuada-).

Fins arala Conselleriaha anunciat el tancament de 56 d’aquests serveis per tal d’aconseguir un petit estalvi econòmic a curt termini. La repercussió  immediata és la pèrdua d’accessibilitat dels ciutadans quan tenen un problema de salut agut i un previsible increment de les urgències dels hospitals, quan tots sabem que els costos per atendre una mateixa urgència a un centre hospitalari o fer-ho en un dispositiu d’atenció primària els costos són molt inferiors en aquest segon cas i, per  tant, això també repercutirà en un increment de la despesa sanitària.

Disminueix la continuïtat de la prestació  dels serveis,  la qual cosa afectarà principalment a pacients del programa d’atenció domiciliària i de cures pal·liatives a domicili .

La reducció de la capacitat de l’Atenció Primària de donar resposta a les urgències generarà, a l’època hivernal,  saturació dels serveis d’urgències als hospitals i greu risc de col·lapse.

 

CONSIDERACIONS FINALS

Les retallades indiscriminades i sistemàtiques sense criteris sanitaris raonats estan repercutint sèriament a la xarxa de serveis d’Atenció Primària i, per tant, van deteriorant la quantitat i qualitat dels serveis, el que repercutirà en l’eficiència global del sistema. Estem assistint a un gir en l’orientació del model d’atenció, en contra del  que ha afirmat el conseller de Salut en diverses declaracions públiques, que està comportant també un empitjorament històric de les condicions de treball dels professionals.

Compartim l’interès en aconseguir un sistema més eficient i sostenible partint de la base de garantir una correcta atenció als ciutadans. Les actuals mesures no asseguren ni una cosa ni l’altra.  I cridem a professionals i entitats  que manifestin activament el seu desacord amb les mesures dutes a terme per Departament de Salut, mitjançant l’ adhesió formal a aquest document (individual o col. lectiva) i a la seva difusió i debat en els centres de treball.

 

http://forumatencioprimaria.webnode.com/