Jugant a la ruleta russa amb la nuclear

a
Foto de portada: La central nuclear de Cofrentes (València)

Pep Puig i Boix
Doctor enginyer industrial

El president del Fòrum Nuclear -associació que reuneix la indústria del sector-, Antonio Cornadó, va demanar, el passat 2 de desembre, al Congrés dels Diputats que “el funcionament de les centrals del nostre parc vagi més enllà del període inicial considerat en el seu disseny “.
Qualsevol tècnic que hagi treballat mínimament amb sistemes que utilitzin aigua i/o vapor a altes pressions i elevades temperatures haurà vist i experimentat com es degraden i corroeixen les canonades per l’efecte de la pressió i la temperatura. Si a això s’afegeix l’efecte de la radioactivitat continguda en l’aigua de refrigeració d’un reactor nuclear, es té el ‘pastís’ preparat perquè qualsevol inesperat esdeveniment o incident es transformi en una immensa catàstrofe, afectant la vida de milers de persones a les que mai se’ls ha respectat el seu dret a decidir si acceptaven o no aquesta perillosa tecnologia de generació d’electricitat, desenvolupada com a cobertura a la boja carrera armamentista nuclear.

Si els reactors nuclears avui en funcionament es van dissenyar, segons vaig aprendre en els cursos de tecnologia nuclear a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, per a una vida útil de 30 anys, pretendre allargar la seva vida útil, segons proposa un representant de la nucleocràcia , és una proposta que es pot qualificar, entre moltes qualificacions, d’insensata. Des del punt de vista estrictament tècnic, és una greu irresponsabilitat i una total falta d’ètica professional.

Però, hi ha també opinions ben primerenques, i molt mes contundents, sobre la tecnologia nuclear. Per exemple, les del professor John Gofman (PhD), fundador del Committee for Nuclear Responsibility-CNR, San Francisco, que va ser codescubridor de l’Urani-233 i va formar part de l’equip que va aïllar les primeres quantitats de Plutoni per al Projecte Manhattan. El que va ser professor emèrit de Biologia Molecular i Cel·lular a la Universitat de Califòrnia-Berkeley i lector del Departament de Medicina de l’Escola de Medicina de la Universitat de Califòrnia, San Francisco, i també autor de diversos llibres i més de cent publicacions científiques en revistes especialitzades, en els camps de la química-física nuclear, malalties coronàries, anàlisi per ultra-centrifugació de lipoproteïnes, la relació dels cromosomes humans i el càncer i els efectes biològics de la radiació, especialment les causes del càncer i de les malalties hereditàries, ens va deixar escrita la seva opinió, en el prefaci de la reimpressió de la seva pionera obra, titulada Poisoned Power: After the Three Mile Island Near-Disaster (Rodale Press, Emmaus, Pa., 1979), just després de passar l’accident a la central nuclear de Three Mile Island:

greenpeace-han-logrado-instala-4
Manifestació de Greenpeace davant de la central nuclear de Garoña (Burgos)

“No hi ha cap dubte que els promotors de l’energia nuclear -siguin enginyers, polítics o científics- estan veritablement cometent crims contra la humanitat. Estaria justificat demanar que es celebrin judicis com els de Nuremberg contra aquests individus” doncs, “hi ha dues possibles vies per descriure els motius pels quals els promotors de l’energia nuclear estan cometent crims contra la humanitat. La primera, suposant que ignorin els coneixements actuals sobre els efectes de les baixes dosis de radiació. Quan diuen ‘encara no sabem els efectes de les baixes dosis’ és com si diguessin ‘exposem a la gent primer, ja aprendrem els efectes després’. Només hi ha una descripció per a una experimentació massiva i planificada d’aquest tipus sobre les persones: depravació moral. Una experimentació d’aquest tipus pot produir efectes irreversibles en la nostra generació i en generacions futures, les quals no tenen ni veu ni vot. Si això no és un crim contra la humanitat, què ho és? La segona, suposant que coneguin els fets al voltant dels efectes fatals de les baixes dosis de radiació i encara vulguin promoure l’ús de l’energia nuclear. En aquest cas, l’acusació no seria d’experimentació sobre les persones, sinó d’assassinat planificat i aleatori. El crim d’assassinat pot ser pitjor que el crim d’experimentació”.

 

Si construir i operar les centrals nuclears va ser considerat com un crim contra la humanitat, per una de les persones més coneixedores dels efectes de les baixes dosis de radiació sobre les poblacions humanes, amb tota probabilitat, si avui visqués el professor Gofman, qualificaria també la proposta del Sr. Antonio Cornadó, com un acte criminal.

 

Senyors nucleocrates, deixin de jugar a la ruleta russa amb les seves nuclears!

8 pensaments a “Jugant a la ruleta russa amb la nuclear”

  1. Gracias Jordi. Creo que no estoy a la altura ni de Montse ni de usted para hablar de energía nuclear ni de otras alternativas. En cuanto al artículo de Gustavo Duch, como al de Pep Puig i Boix, lo que puedo percibir, y me preocupa, es la perversión que lleva al hombre a cometer actos criminales, ya sea en el negocio de la palma africana o en una central nuclear.

  2. Celia, en l’article de Gustavo Duch denuncia el conreu per a biocombustibles. Només voldria aclarir que quan s’està dient que hi ha alternativa real a les nuclears i als combustibles fòssils amb les renovables, amb aquestes renovables s’hi inclou l’eòlica, les termosolars, fotovoltaiques, etc. però de cap manera en el balanç numèric s’hi inclouen els biocombustibles , perquè senzillament no cal (amb les renovables referides és més que suficient). Els biocombustibles tenen rendiments baixíssims tant per a mobilitat com per a generació eléctrica, al marge de la incidència negativa i inaceptable en l’alimentació. Els biocobustibles sota cap concepte tenen justificació.

  3. Gracias por su comentario Montse.
    No estoy a favor de la energía nuclear. En cuanto al ébola no sé si ha leído lo que Gustavo Duch escribió en La lamentable el pasado 8 de diciembre, La ruta del ébola empieza en nuestros coches.

  4. Sra. Ramos, encara que comprenc perfectament la seva desesperança en contemplar els crims de la humanitat, em sembla poc escaient que per denunciar-los i sobretot intentar contrarestar-los barregi, per exemple, l’èbola que és una amenaça externa de la que l’home s’ha de defensar (una altra cosa és el repartiment escandalosament injust de recursos per a fer-hi front) i el tema de les centrals nuclears, que és una amenaça interna en el sentit que l’home l’ha creat. A més avui dia, tan tecnològicament com econòmicament, hi ha alternatives del tot viables com a substitutòries de l‘energia nuclear.

  5. Els nucleócrates dels que en parla el Dr. Puig no es limiten al Fòrum Nuclear. Els molts dignes personatges que dissenyen la “transició nacional” també consideren necessari ampliar el funcionament de les centrals nuclears que funcionen a Catalunya a 60 anys en nom de l'”interès nacional”.

    En el document 9 del Llibre Blanc de la Transició Nacional en temes d’aigua i energia, es planteja la necessitat d’aquesta ampliació a la pàgina 106.

    http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/consells_assessors/catn/informes_publicats/inf_9_abastament_aigua_i_energia.pdf

    I és que tots els nucleócrates són patriotes convençuts, i Catalunya no és cap excepció.

  6. La vida es un campo minado, mires a donde mires, otra cosa es que queramos verlo, o no, basta con leer la prensa y leer, claro, entre líneas, el peligro de la energía nuclear es peor qué el hambre, qué la guerra, qué el ébola que nadie se toma en serio, qué la pobreza, qué la droga, qué nuestra indiferencia? todo lo que hace el hombre es criminal, pudo haberle dado sentido a la vida pero eligió darle sentido a infinitas formas de sufrimiento, mires a donde mires.

  7. Si al que exposa el Dr. Pep Puig s’hi afegeix que hi ha alternatives clares (tant econòmicament com tècnicament) a base d’energies renovables, tant com alternativa a l’energia nuclear com als combustibles fòssils, els qualificatius que utilitza en aquest escrit són suaus. I si pensem que l’estat espanyol és un lloc privilegiat per a l’energia solar i l’eòlica, i que pels interessos d’uns quants s’estan posant totes les traves posibles per bloquejar-les, amb el silenci i complicitat de molts, el qualificatiu de depravació moral es queda curt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *