Jordi Pujol: un fòssil nuclear

Central tèrmica de Cercs, propietat de Fecsa
Central tèrmica de Cercs, propietat de Fecsa

Pep Puig i Boix
Doctor enginyer industrial

Ara que des del 25 de juliol sabem la cara oculta de Jordi Pujol mentre era president de la Generalitat de Catalunya, també és l’hora de recordar algunes coses que els que les vam viure, ens van permetre intuir què s’amagava darrera la imatge de la persona que va ser president de la Generalitat durant una pila d’anys.

Per què qualifico a l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, com un fòssil nuclear? Doncs per què ha estat un instrument dels sectors energètics fòssils-nuclears per continuar mantenint la imposició, a Catalunya, d’un model energètic brut, ineficient, centralitzat, no renovable, al servei de minories que s’enriqueixen a costa d’espoliar sistemes naturals i explotar les persones i comunitats.

Tots els governs presidits per Jordi Pujol es van caracteritzar per una submissió total als monopolis energètics territorials existents a l’Estat espanyol heretats de la dictadura franquista. I la situació no va canviar gens ni mica quan el govern espanyol va transposar les directives europees de liberalització dels mercats de l’energia, cosa que va transformar els monopolis en oligopolis.

Solament cal recordar alguns fets,ben simptomàtics i, per altra banda, ben  alliçonadors, ocorreguts entorn del sector de l’energia per posar-ho en evidència. Anem-ho a veure tot seguit.

La condemna per delicte ecològic dels directius de la central tèrmica de Cercs, propietat de Fecsa. Quan Alternativa Verda va exercir l’acció penal popular portant davant els tribunals a la tot poderosa Fecsa (setembre 1984), presentant una querella per delicte ecològic (per les emissions de sofre de la Central Tèrmica de Cercs), la Direcció General d’Indústria de la Generalitat (el titular de la qual era, aleshores, en Josep Piqué) es va negar a donar còpia de les dades dels registres d’emissions d’óxids de sofre, de nitrogen i partícules que, per llei, li passava la central tèrmica. El govern es va posar, ben clarament, al costat dels contaminadors i espoliadors dels sistemes naturals.

fecsa-endesa-2La fallida de Fecsa a conseqüència de les seves forassenyades inversions en centrals nuclears. El paper que va jugar el govern català, pactant amb el govern de l’Estat, la salvació de l’elèctrica, va ser ben recompensada amb nomenaments de prohoms de CiU al consell d’administració de l’elèctrica, cosa que es va mantenir quan Fecsa va ser absorbida per Endesa.

icaen_h2

La creació de l’Icaen. Quan es va crear l’ICAEN – l’Institut Català de l’Energia, l’any 1991, vaig entendre molt clarament el paper que aquest Institut tindria vers les energies renovables, quan el que en va ser el seu primer director, ens va demanar a mi i a un company també enginyer, professors ambdós a la UAB, que li proposéssim un conjunt d’accions a materialitzar pel nou Institut. El dia que les hi vam anar a presentar, va obrir l’informe que li vam lliurar i a la primera pàgina hi havia una proposta ben normal i assenyada: que al consell assessor de l’Icaen hi hagués alguna persona en representació del sector de les energies renovables, doncs en el consell assessor que s’havia creat no n’hi havia cap, solament hi havia persones dels sectors energètics monopolistes de les energies brutes. No solament el director de l’Icaen no va fer cap comentari sobre la proposta, sinó que, en haver-la llegit, va passar pàgina, com si no l’hagués vist . . .  No cal dir que de les altres propostes contingudes en el dossier, totes referents a energies renovables, pràcticament cap es va arribar a materialitzar. Cal destacar que al gener de 1981 ja havien tingut lloc a Barcelona dos esdeveniments importants relacionats amb l’energia en els quals hi van haver nombroses propostes referents a eficiència energètica i energies renovables (Jornades de Política Industrial i Energètica; Conferència sobre Estudis i propostes tècniques per al desenvolupament de la política tecnològica i energètica del govern de la Generalitat de Catalunya).

800px-Altamont_Pass_Wind_Farm
Turbines de vent en Altamont Pass, prop de Livermore, Califòrnia

Aquesta seria la posició dels governs presidits per Jordi Pujol pel que fa a l’energia, però la posició del president Pujol, va quedar ben clarament exposada el 28 de maig de 1982. Jo mateix vaig tenir l’ocasió d’escoltar,de primera ma, al President Pujol en el discurs que va fer quan es va inaugurar la instal·lació solar tèrmica a l’Hospital dels Pares Camils, a St. Pere de Ribes, instal·lació que es va fer sota l’aixopluc d’Enher (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana), un dels 4 monopolis territorials elèctrics que operaven a Catalunya i amb els quals els governs del president Pujol sempre hi havien estat “a partir un pinyó”. Allà va manifestar: “per als polítics, es fàcil dir que el problema de l’energia es pot resoldre amb l’energia solar o l’eòlica, però això són tonteries. I són tonteries que han dit alguns polítics importants. Queda clar que la base de l’energia és la d’origen tèrmic o nuclear”. Fins i tot el diari El Noticiero Universal (29/5/1982) va fer-se’n ressò amb el llampant titular: “No podemos volver a los molinos de viento”. I això era quan el president Pujol, en diverses visites a Califòrnia, manifestava que Catalunya havia de prendre model d’aquell estat americà. Pel que es veu, les seves visites no li van permetre veure, ni comprendre, el primer ‘boom’ eòlic mundial que estava ocorrent, aleshores, a Califòrnia, especialment a les muntanyes d’Altamont Pass, San Gorgonio i Tehachapi, on s’instal·laven milers d’aerogeneradors de la naixent tecnologia eòlica danesa. Mentrestant, a Catalunya ja havia nascut la societat cooperativa Ecotècnia, basant-se en la imatge de la tecnologia eòlica danesa, però a la qual la Generalitat mai li va tenir cap consideració.

Ecotecnia 12/15, primer aerogenerador d'España, ubicat a Girona
Ecotecnia 12/15, primer aerogenerador d’España, ubicat a Girona

Potser la poca simpatia del president Pujol vers les energies renovables, i en especial, l’eòlica, va davallar encara més després de l’acte de lliurament dels guardons a la segona edició del Premi a la Creativitat de l’Enginyer (15/6/1984), convocat pels Enginyers Industrials de Catalunya. El premi es va atorgar a una locomotora de maniobres, accionada amb combustibles fòssils. L’accèssit del premi va ser atorgat a l’aerogenerador Ecotècnia 12/15, que s’havia posat en funcionament 3 mesos abans a Valldevià (Vilopriu).En recollir el guardó, de mans del president Pujol, els vuit fundadors d’Ecotècniali lliuraren un dossier comparant gràficament el que estava passant a Catalunya i Califòrnia pel que feia a l’energia eòlica: una fotocòpia de la pàgina del Noticiero Universal citat abans, encapçalada pel titulat ‘No podemos volver a los molinos de viento’, i una fotografia, des de l’aire, de les muntanyes d’Altamont Pass, a Califòrnia, plenes d’aerogeneradors, publicada, a pàgina sencera, a la revista Muy Interesante, amb el text: “¡Qué son molinos mi senyor!”.

El resultat de la nefasta actitud del president Pujolen vers les energies renovables (i que els dos governs tripartits, no van pas modificar) és que Catalunya avui importa més del 95% de l’energia que necessita. Tota una ‘proesa’ per un polític que deia que estava al servei del país, quan en realitat sempre ha estat al servei del sector fòssil i nuclear de l’energia. Per això avui es pot qualificar a Jordi Pujol com un fòssil nuclear.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *