Robots de munyida. ¿Inversió o interessos?

vaques
Foto: ACN

Antoni Seguí Parpal
Enginyer

La història no es repeteix però els arguments de la vida pública semblen els mateixos. L’any 2000, a l’octubre, vaig assistir a una reunió amb professors de Veterinària i la direcció de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya (IRTA). Jo treballava com a tècnic a l’IRTA (especialitat en temes de les explotacions de vaquí). La reunió era per avaluar un assaig o una experiència sobre la introducció dels robots per a la munyida de les vaques a les explotacions de Catalunya. El document oficial que sortí de la reunió acabava dient: “La finca de Monells, propietat de la Diputació de Girona, en cas d’aconseguir la inversió per instal·lar el robot, sembla que podria ser ideal per aquest treball”. Jo no sabia que el que es pretenia era que jo signés el “projecte d’experimentació” per tal que l’Institut de recerca de l’Estat (INIA) pagués la major part de la inversió.

 

L’argumentari de la direcció d’IRTA era que “el robot seria l’eina que acabaria amb l’esclavatge del ramader”. En una carta a la direcció vaig explicar les raons de perquè no seria jo l’enginyer del projecte, i, entre d’altres coses, deia que la inversió en els robots de munyida era molt cara i el marge econòmic de la producció lletera, per a la gran majoria d’explotacions del sector a Catalunya, no era suficient per assumir inversions d’aquest tipus. De l’octubre de 2000 a gener de 2005, per a mi, van ser anys duríssims, que van acabar amb la renuncia voluntària del contracte amb l’IRTA, tres mesos sense sou i, al final, a sis anys de la jubilació, reincorporació al Departament d’Agricultura com a enginyer “recent acabada la carrera” (dels d’abans, perquè els d’ara ja no troben feina). El director de l’IRTA d’aquell temps va entrar el 1979 a la Generalitat per l’esquerra –òbviament ha dit–  i va sortir amb la creu de Sant Jordi el 2008. Era del grup que “tenia línia directe amb el tòtem presidencial”. Sense desviar-me del tema dels robots de la munyida i dels arguments de la vida pública, només dir que en aquells anys vaig sentir-me assetjat per aquest individu. Segurament era una percepció, ja que un dia en arribar al lloc de feina no tenia taula ni ordinador i se’m va comunicar el trasllat a una sala fosca, on hi havia la sortida de fums d’un bar Tapa tapa, lloc fins aquell moment dedicada a sala d’esmorzar. Coses d’un temps, d’un país, que donà i dóna creus de sant Jordi a dojo o ad libitum a gent que ho dóna tot pel país.

L’any 2003 s’aprovà la inversió a la finca Camps i Armet a Monells per instal·lar-hi dos robots de munyida i una adequació general de les instal·lacions per a les vaques, per tal d’experimentar en alimentació, entre d’altres. Aleshores, el Sant Jordi ja havia “fitxat un crac que venia d’EUA i faria un pas engrescador per al sector” –literalment les seves paraules–. El de la casa comercial dels robots, que n’estava sorprès i alhora satisfet i em va dir: “Seguí, estan bojos, s’hi gasten un…”

Un salt en el temps, 2014! L’estat de les instal·lacions a la finca Camps i Armet és penós, fa temps no hi fan res d’experimentació, si és que algun cop n’hi han fet. Per cert, com a nota curiosa, hi ha pocs robots instal·lats arreu del sector lleter. Els que hi ha funcionen bé, però no sé si s’ha acabat amb “l’esclavatge de la feina”. El que sí sé, és que a moltes explotacions de més de 100 vaques hi ha mà d’obra que en el sector anomenen, col·loquialment, “morenos”, els quals s’encarreguen de la munyida en molts casos.

Ara, en roda de premsa (una denominació semblant a roda de molí), el conseller d’Agricultura i el president de la Diputació de Girona, han presentat un nou projecte I+D per tal que la finca Camps i Armet esdevingui “un centre de referència del sector lleter a Catalunya” amb l’objectiu de que “el país sigui autònom en un producte tan bàsic com és la llet”, i per això “s’hi farà recerca i desenvolupament en dos aspectes de la producció de llet: anàlisi de l’alimentació i seguretat alimentària” i SEMEGA (organisme de la Diputació) i IRTA continuaran amb “assessorament tècnic, desenvolupament tecnològic, formació i divulgació”. I, ja, per acabar, es diu que “amb això cobrirem un dèficit històric”.

Nota final: s’hi destinaran per a l’adequació de les instal·lacions un milió d’euros, en dos anys de reformes. L’any 2000 hi havia a Catalunya 1.900 explotacions de vaques de llet, ara el 2014 n’hi ha 700. La producció es manté igual.

 

 

 

 

Un pensament a “Robots de munyida. ¿Inversió o interessos?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *