Guerrers vs. comerciants

Guerrers i comerciants, dues cultures, dues maneres d’afrontar el dilema de la ‘conllevancia’ orteguiana

Josep Centelles i Portella
Escriptor

Ortega y Gasset ho tenia clar: «La ética industrial, es decir, el conjunto de sentimientos, normas, estimaciones y principios que rigen, inspiran, y nutren la actividad industrial, es moral y vitalmente inferior a la ética del guerrero». Més enllà de que ens mostri el biaix supremacista del nacionalisme espanyol, aquesta sentència és molt útil per entendre el conflicte Catalunya-Espanya. Traduïda a termes actuals podríem parlar de dos models culturals, els inspirats en jocs de suma zero versus als comportaments basats en els de suma no zero.

El guerrer està instal·lat en un món de suma zero. Si tu hi guanyes, jo hi perdo. Aquesta és una forma d’entendre el món molt diferent de la del comerciant on el desitjable és que ambdós hi guanyem. Sens dubte el comerciant o l’industrial hi vol guanyar, però té un interès evident en que l’altre no hi perdi. És allò que sovint es diu en anglès, el win-win. Jo no hi vull perdre, però és evident que si l’altre no hi guanya no em comprarà mai més res. El guerrer, en canvi, només se sent realitzat quan ha sotmès a l’altre i s’apropia del botí. Esclafa, i si convé mata, car en el fons la cultura del guerrer és cultura de mort. La satisfacció del guerrer és humiliar a l’altre. La satisfacció del comerciant és que l’altre en surti content i “torni demà”.

Desenganyem-nos, l’Estat espanyol està capturat per una estatocràcia impregnada de cultura guerrera. Cultura guerrera que ve de segles i que se sent còmode vivint del botí, de diners aliens. Una cultura que el franquisme va revitalitzar i que la sacrosanta Transición va mantenir intacta entre alts funcionaris, advocats de l’estat, magistrats, fiscals, llotja del Bernabeu, empreses del BOE, etc. tots ells acompanyats pels formadors d’opinió a sou dels medis de comunicació cortesans. La cosa s’agreuja quan amb el desastrós sistema de llistes tancades i bloquejades, la casta alternant del PP-PSOE enlloc d’impulsar una cultura de negociació democràtica, s’incorpora alegrement a la ètica del guerrer de la vella estatocràcia hispànica.

Guerrers i comerciants
Mercat de Vic

Només des d’aquesta perspectiva s’entén la incapacitat de l’Estat de permetre el referèndum. Allò tant obvi que li digueren els diputats americans al Millo, si no hi ha dubte que guanyarà el no, perquè no deixen fer el referèndum? Només des de la ètica del guerrer s’entén allò de antes partía que doblá.

Però hi ha una cosa que és evident, Europa està instal·lada en la cultura del comerciant i el no acceptar el veredicte de les urnes serà la vergonya del guerrer. Serà la seva pèrdua de legitimitat internacional. En l’Europa de l’era digital les batalles no són a vida o mort, no són un joc de suma zero; les batalles es guanyen amb intel·ligència, flexibilitat, tenacitat i elegància.

Cal però tenir ben present que ens enfrontem a un guerrer, i com també deia Ortega: «Para quien ha nacido en esa cruda altiplanicie que se despereza del Ebro al Tajo, nada hay tan conmovedor como reconstruir el proceso incorporativo que Castilla impone a la periferia peninsular. Desde un principio se advierte que Castilla sabe mandar». La negreta és meva, cal agrair-li la sinceritat.

NOTA FINAL: Cal ser acurats, una cosa és Espanya i l’altre és l’Estat espanyol. La ciutadania espanyola no té perquè compartir la cultura del guerrer de la seva estatocràcia. Però Castilla sabe mandar, i aquesta estatocracia és la que talla el bacallà.

 

____________
Foto superior: La llotja del Bernabeu, en temps d’Aznar

Un pensament a “Guerrers vs. comerciants”

  1. En el meu llibre Infraestructures d’Estat també faig ús d’aquesta visió orteguiana per explicar la política espanyola d’infraestructures.
    Per nosaltres les infraestructures han d’estar al servei de l’economia i del benestar de la gent. Pels castellans ( segons Ortega) la funció primordial d’una infraestructura es demostrar qui mana…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *