El que el Papa no ha dit

Jorge-Bergoglio-nou-Papa_ARAIMA20130313_0261_20

Joaquim Giol i Aymerich

El que era tant esperat, “Habemus papam”, ha portat una colla de fets inesperats. Jesuïta, fora de les prediccions que els mitjans i els experts havien fet, ha volgut dir-se Francesc. Certament per sant Francesc d’Assis, el sant dels pobres. Segurament, també per sant Francesc Xavier, company de Sant Ignasi, que va anar a predicar a Orient. Hi ha un altre Francesc jesuïta, Sant Francesc de Borja.

És aviat per saber què suposa tenir un papa jesuïta, argentí i que tria el nom de Francesc. Però son tres característiques noves. La Companyia de Jesús, fundada al segle XVI per Ignasi de Loyola, ha resistit diverses crisis amb molta fermesa. La dissolució de la companyia al segle XVIII, les diverses expulsions al XIX i al XX. També alguns conflictes amb el papat, el darrer amb Joan Pau II que, l’any 1981, nomenà directament un responsable del al Companyia, quan el Pare Arrupe estava impossibilitat per una embòlia. La decisió del delegat del papa va ser convocar la Congregació General dels jesuïtes, que va elegir el pare Kolvenbach. Els jesuïtes solen ser perseverants.
Un cop al balcó, el Papa no ha dit “estimats fidels”, ha dit bona nit, “buona sera”. Una salutació educada i fraternal. No ha dit Pontífex, ha dit bisbe de Roma. La pregària per Benet XVI, sembla indicar que agafa el testimoni d’un papa que ha renunciat per primera vegada en molts segles. I que abans de marxar va dir als catòlics que calia renovar-se i als cardenals que havien de ser una orquestra i no una colla de solistes.
És la primera vegada de moltes coses: Francesc, jesuïta i argentí. Caldrà esperar per veure què més passa. No només al Vaticà, sobretot, a l’Església.
A la cúria romana, que no deu pas estar gaire satisfeta amb tantes coses noves, hi ha una dita que es fa servir molt: “Si són roses, floriran”. Estaria bé que florissin.