El Pont del Petroli

E. Madueño

Dona gust passejar pel nou litoral de Badalona i comprovar com la gent dels barris interiors se’l fan seu. Des que va ser inaugurat el 2012 (per l’alcalde Garcia Albiol i el ministre Fernández Díaz, ves per on), el passeig no ha deixat de revaloritzar-se. No només pel preu dels pisos que s’han construït en primera línia de mar, que també, sinó pel nivell d’utilització massiva dels nous espais públics que en fa la gent.

pont-petroliEn la remodelació del passeig i la seva conversió en pol d’atracció cívica ha jugat un paper cabdal el remodelat Pont del Petroli, convertit ara en una passarel·la mar endins des del final de la qual es poden gaudir unes vistes magnífiques sobre el frontal marítim de Badalona, el baix Maresme i Sant Adrià i Barcelona. El nou passeig marítim i el Pont del Petroli conformen una nova centralitat urbana en la que es citen passejants i esportistes, bars i restaurants, parelles de nuvis que el fan servir de marc per fer-se les fotos de boda i pescadors de canya atrets per la varietat de peixos que congrega.

Una placa recorda a l’entrada del pont (al costat de l’escultura del mono de l’anís) que l’indret –que ara també compta amb una estació meteorològica i oceanogràfica gestionada per la UPC– va ser durant més d’un segle propietat de la petroliera Campsa, i que s’ha pogut salvar com espai ciutadà gràcies a la mobilització d’un grup de submarinistes i altres forces vives de la població encapçalades pel badaloní Josep Valls.

A aquesta petita història del Pont del Petroli, explicada en nombrosos llocs digitals, li falta afegir un parell de noms més. El del periodista badaloní Enric Juliana, instigador i mantenidor de la insistent i pertinaç campanya que sota l’epígraf ‘Salvem el Pont del Petroli’ va portar a terme durant mesos el diari La Vanguardia. I el de l’ex ministre Miguel Boyer, president aleshores de CLH –hereva de Campsa i per tant propietària del pont– que, atabuixat per la campanya mediàtica es va avenir a cedir el pont.