El paper d’Europa i les energies renovables

tt
L’acte va tenir lloc a l’edifici de Brussels Environment, el major edifici d’oficines construït a Bèlgica amb criteris passius, i el segon més gran d’Europa

Pep Puig
Doctor enginyer industrial

Sota el títol EU Leading on Renewable Energy Policy, Delivering on 2020 targets and beyond, la Comissió Europea va convocar, el passat 17 de març de 2015, a diversos centenars de persones vinculades amb l’energia (i especialment amb les energies renovables) per debatre com la UE pot continuar liderant les polítiques de les energies renovables al món. L’acte va tenir lloc a l’edifici de Brussels Environment, un novíssim edifici, el major edifici d’oficines construït a Bèlgica amb criteris d’arquitectura bioclimàtica (i el segon més gran d’Europa).

La Comissió Europea posava així a debat entre tots els sectors socials implicats, la necessitat de fer la transició des del sistema energètic fòssil, ineficient i causant del canvi climàtic, cap a un sistema basat en les fonts renovables, net, eficient i no depenent de l’exterior, cosa que implica el manteniment del lideratge europeu en les tecnologies per a l’aprofitament i ús de les energies renovables.

Com a participant vaig tenir l’oportunitat d’escoltar el discurs d’obertura pronunciat pel Comissari Europeu d’Acció Climàtica i Energia, Miquel Arias Cañete i en el qual va fer una defensa de les energies renovables. El comissari va estar acompanyat, en la sessió d’obertura, d’un representant de la presidència del Consell Europeu, el president del Comitè d’Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu i de la ministra Federal Belga d’Energia, Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible.

La primera taula de debat, entorn al lideratge de la UE en renovables, va discutir el desenvolupament del marc polític i legal més avançat. El debat va ser precedit d’un brillant discurs de Claude Turmes, parlamentari europeu. La taula de debat, es va centrar en les respostes dels participants a la pregunta que va plantejar Marie Donnelly, directora per Renovables, Recerca i Innovació i Eficiència Energètica de la CE: “D’acord amb la teva visió i experiència, quin és el principal element del marc polític que es necessita perquè la UE es mantingui com a número u mundial en renovables? Pots, si us plau, elaborar la resposta per a l’any 2020 i més enllà”. Representants dels diferents sectors socials (la plataforma de debat sobre la transició energètica alemanya, els operadors del sistema de transmissió d’electricitat, els reguladors dels sistemes energètics, les ciutats, les persones) van exposar els seus punts de vista.

La segona taula de debat va discutir l’impuls del canvi industrial i la innovació tecnològica per liderar el canvi energètic. Previ al debat, el director general de la International Renewable Energy Agency – IRENA va exposar la situació de les renovables i els reptes. Al debat hi van participar representats de les indústries de les tecnologies renovables (solar tèrmica, eòlica), usuaris industrials de les renovables, empreses elèctriques i el Banc Europeu d’Inversions.

cigar-lighter1

La jornada va acabar amb les conclusions polítiques que van expressar Monica Fransoni, presidenta de l’Aliança Europea per a l’Estalvi d’Energia i Dominique Ristori, Director General per Energia de la Comissió Europea.

c17658055b24c48be0489e679fafbee6Descrit l’esdeveniment passo a compartir la resposta que vaig donar a la pregunta formulada a la taula de debat en què vaig participar, en representació de la cooperativa d’electricitat verda, Som Energia: D’acord amb la teva visió i experiència, com és el principal element del marc polític que es necessita perquè la UE es mantingui com a número u mundial en renovables? Pots, si us plau, elaborar la resposta per a l’any 2020 i més enllà.

El principal element del marc polític que es necessita perquè la UE es mantingui com a número u mundial en renovables és la creació d’un sistema energètic basat en els principis de la democràcia energÈTICA. O sigui que cal crear els elements necessaris perquè la democràcia energÈTICA sigui una realitat en tots els sistemes energètics dels països de la UE.

Com entenc la democràcia energÈTICA o energia 3.0?

És aquell sistema energÈTIC que dóna poder a les persones i a les comunitats que disposen de fonts locals d’energia renovable perquè treguin profit de la seva captació, transformació i ús.

Principis en els quals s’hauria de basar un sistema energÈTIC democràtic: 1) reducció de les necessitats d’energia, no només mitjançant la generació eficient d’energia sinó també en el seu ús eficient; 2) sense emissions de carboni fòssil ni emissions de radioactivitat; 3) flexibilitat, per donar cabuda a una proporció creixent de generació renovable variable i permetre la circulació bidireccional de l’energia; 4) control local, les comunitats han de tenir l’autoritat per prendre decisions sobre la seva economia energètica, sospesant no solament els costos de l’energia (inversió & operació) sinó els beneficis econòmics locals; 5) accés equitatiu, totes les persones han de tenir garantit l’accés a la propietat de les tecnologies per a la captació, transformació i ús de les energies renovables locals (de forma individual i/o col·lectiva). A més han de tenir accés a l’autoritat de les xarxes.

Atès que el Sol, el vent, l’aigua,. . . que discorren per una comunitat són béns comuns que pertanyen a tota la comunitat, totes les persones residents en ella han de poder compartir la riquesa que genera el seu aprofitament.

La clau per a un sistema energÈTIC democràtic és una gestió no discriminatòria de les xarxes, que no discrimini als usuaris. Això vol dir que el gestor de les xarxes no tingui cap interès financer en fer noves xarxes o construir noves centrals de generació, que les regles de la xarxa permeten les transaccions d’igual a igual mitjançant un accés equitatiu i uns preus transparents (per l’energia, per l’ús de les xarxes i pels serveis que els usuaris puguin proveir a les xarxes), que els generadors i els subministradors d’energia no tinguin la propietat de la xarxa ni cap interès en la seva gestió i que els usuaris tinguin la propietat les xarxes.

La democràcia energÈTICA implica també un accés equitatiu al capital i al finançament, l’autoorganització comunitària i una bona gestió i educació i empoderament de les persones de la comunitat perquè coneguin les seves oportunitats per ser actives en l’energia (interacció entre persones i entre elles i les xarxes).

Només la democràcia energÈTICA té la capacitat de crear una economia de l’energia justa i equitativa en la qual els preus de l’energia siguin transparents i efectius pel que fa a cost i en la qual no hi hagi subvencions creuades d’una part del sistema cap a una altra part del mateix.

Només la democràcia energÈTICA canalitzarà les oportunitats tecnològiques de les fonts renovables locals i de la xarxa àmpliament distribuïda, amb l’oportunitat econòmica de les comunitats per recuperar el control social dels mercats de l’energia, avui encara en mans dels oligopolis.

El discurs del comissari europeu d’acció climàtica i energia.

L’enregistrament de l’esdeveniment es pot visualitzar.

Participants a les taules de debat:

2 pensaments a “El paper d’Europa i les energies renovables”

  1. Totalment d’acord amb el comentari de Santiago Vilanova. Només afegir que, certament, aquest debat manca en el procés sobiranista, però convé afegir que el manteniment de l’statuo quo, és a dir, que Catalunya continuï sota l’Estat espanyol, vol dir que ni a curt ni a mig termini hi ha possibilitats reals d’alliberar-se de l’oligopoli elèctric perquè forma part del nucli dur de les forces fàctiques de l’Estat espanyol. Dit altrament, en el primer cas hi ha probabilitats de canvi, en el segon certesa que no n’haurà cap de canvi, i per tant continuarem com a ostatges d’un mercat captiu.

  2. D´acord amb l´amic Pep Puig. La democràcia energètica és la base d´una veritable revolució social i política. Les energies del sol han de ser socialitzades al servei del poble i no controlades per una nova “tecnocràcia verda”. Aquest debat no es veu , malauradament, en el procès sobiranista. Els lobbies energètics vigilen (mitjançant els seus “agents polítics”) que si Catalunya esdevé un nou Estat el model energètic estigui sota el seu control.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *