El darrer missatge de Lluís Hernández, el difunt capellà i ex alcalde de Santa Coloma

Lluís Hernández descansa ja al cementiri de Santa Coloma de Gramenet, la ciutat en la que va ser capellà i primer alcalde de la recuperada democràcia. Al matí de dimecres es va fer una cerimònia a la capella de la residencia religiosa on Lluís havia passat els darrers anys de la seva vida, des que la malaltia de Parkinson li va obligar a penjar els hàbits. Aquesta cerimonia religiosa, presidida pel cardenal de Barcelona, va concloure amb la lectura del text que el mateix Lluís havia deixat escrit pel dia del seu funeral. És el text que reproduïm a continuació.

Benvolgudes amigues i amics, estimada família, que us heu aplegat a I’entorn del meu cadàver: gràcies per la vostra commoguda presencia!

Tal com sembla que va deixar escrit Groucho Marx a I’epitafi de la seva tomba, jo també us dic el mateix: “Disculpeu-me de que no m’aixequi”.

Malgrat aquesta circumstancia que m’obliga a haver d’estar ben mort i ajagut, abans d’acomiadar-me definitivament de tots vosaltres, sí vull dir-vos alguna cosa.

Els lIaços de família o d’amistat que al lIarg de la meya vida he compartit amb vosaltres, són més forts que la mort i, fins i tot, van més enlla de la frontera on s’acaba la vida. Tant és així, que sou aquí per acomiadar-vos de mi i donar-me I’últim adéu.

Us veig a tots, plorosos i entristits per la meya definitiva partença. En veure les vostres lIàgrimes, jo també em sento emocionat commogut per I’amor i gratitud que em manifesteu.

Tanmateix, us dic: Per favor, no ploreu més! El nostre adéu no és un adéu per sempre. Algun dia, si Déu vol, ens tornarem a trobar i el vostre dol d’ara es transformarà en dansa joiosa pel feliç retrobament que haura d’esdevenir-se. A més, prefereixo el vostre amor i el vostre record més que no pas les vostres lIàgrimes. És I’últim favor que us demano.

En aquests moments m’agradaria dir-vos moltes coses. Pero, potser, davant la mort, és millor el silenci o, si més no, una mica de música suau que us consoli, tot invitantvos a la reflexió del misteri que la mort representa.

Perquè la mort, a més de ser un problema sense solució, és també un misteri. I davant el misteri sols hi cap I’acceptació o el rebuig. Rebutjant-Ia, no I’evitareu pas. Per tant, des de la meva experiència personal, us invito a acceptar-la amb naturalitat i confiança, perquè la mort és una etapa indefugible de la vida.

Tal vegada, pel fet de ser la darrera etapa que hem d’afrontar, a tots ens produeix temor. Jo ja I’he passat aquest temor i, per aixo us dic: No tingueu temor a la mort; no us ha de passar cap mal. Ben al contrari, la mort és sovint un alliberament de tots els dolors i sofriments físics de la malaltia o dolencia que ens ha conduït a ella.

Com diu el salm bíblic que jo he recitat en vida infinitat de vegades: “Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal”.

I si jo no tinc por d’haver mort, no creguéssiu pas que he estat molt valent. Ben al contrari, jo he estat un home feble com vosaltres. Simplement us diré, perquè ho tingueu molt present, que quan la fe cristiana iI·lumina la vida d’un creient, la por s’apaivaga i quasi desapareix.

Jesucrist ha resuccitat! i aquest esdeveniment, únic i singular, no I’afecta sols a Ell, sinó que ens afecta a tots nosaltres, perquè amb la seva mort destruí la nostra i amb la seva resurrecció ens ha donat la vida per sempre. Això és ell que jo he cregut des de petit i durant tota la meva vida. Aquest és, doncs, el meu testimoni i I’única herència que us deixo.

És ben cert que me’n he anat. El Senyor m’ha cridat, perque ha arribat I’hora de la meva partença. Pero no vull que penseu que me’n vaig al món de les tenebres i de I’oblit. Ben al contrari, me’n he anat al Regne de la Ilum, de Ialegria i de la pau. Allà no hi ha mai nit, ni sofriment ni malalties ni Ilàgrimes. Allí sols hi ha vida, plena i a dojo, perquè és la casa de Déu, on –gràcies al seu amor– tinc I’esperança d’entrar-hi. M’agradaria que també un dia, vosaltres hi poguéssiu entrar. En aixó no tinc pressa. Sabré esperar el temps que calgui.

Penseu que per a guanyar el darrer combat, ens cal tenir les mans plenes de lIum, d’amor i de tendresa.

Us estimo a tots; us recordaré sempre. Espero que també vosaltres us recordeu de mi, perque allò que no es recorda, no és mai ni viu ni vivent.

Pregueu per mi. Amén.

————————————-

LLUÍS HERNÁNDEZ HA MORT

lluis a la guinarderLluís Hernández, rebut festivament al barri de la Guinardera, on va viure abans de ser ingressat i després d’anunciar que deixava la vida pública 

Dimarts 20, a les 10,20 de la nit, ha mort  Lluís Hernández, el capellà que va ser el primer alcalde democràtic de Santa Coloma de Gramenet pel PSUC. Qui vulgui conèixer millor el personatge pot llegir el reportatge publicat a La Lamentable amb motiu de la seva darrera missa, quan va anunciar que deixava l’activitat pequè li havien diagnosticat Parkinson. També us recomanem la lectura del reportatge de Marc Andreu que trobareu aquí per entendre millor el context passat i actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *