“D’esquerres i ecologistes de debò”

Pep Puig
Doctor enginyer industrial

El titular d’aquest article és el lema que ha fet, i fa, servir una formació política, la pràctica de la qual ni ha demostrat que és d’esquerres, ni, menys encara, ha demostrat ser ecologista.
Pel que treballaven els comunistes no era per ajornar la revolució espanyola fins que fos el moment adequat, sinó per assegurar-se que no es produiria mai” (George Orwell, Homenatge a Catalunya, Ariel, 1969, pàg. 78).

180px-Ecologistes_de_debo (1)Serveixi aquest savi comentari de George Orwell, qui va viure en primera persona els fets de maig de 1937 a Barcelona, per il·lustrar el què hem anat vivint, i patint, des d’aleshores, a Catalunya, que no és altre que l’existència d’una força política que, fent-se passar pel que no és, te una especial habilitat en sobreviure totes les tempestes polítiques a costa del que sigui i de qui sigui.

La pràctica política que, els hereus dels comunistes d’aleshores, han practicat sempre a Catalunya ha estat la desactivació de qualsevol proposta política i social que sorgís al país, que pogués trastocar les relacions de poder polític existents a casa nostra.

Recordem el que va passar amb l’Assemblea de Catalunya? Només cal rellegir la preciosa i detallada crònica que va escriure el mal guanyat Lluís Maria Xirinacs, ‘La traïció dels líders’, per donar-se compte del que feren els comunistes del PSUC quan els va fer nosa l’Assemblea de Catalunya . . . .

Recordem el que va passar amb les associacions de veïns al final del franquisme i al llarg de l’anomenada ‘transición’? En aquest cas, força persones vàrem viure directament l’experiència, per tenir, aleshores, algun càrrec de responsabilitat en associacions de barri. Simplement, quan veieren a l’horitzó que podien ocupar càrrecs en l’estructura política de la ‘democràcia’ que s’estava covant, feren el mateix que varen fer amb l’assemblea de Catalunya . . . . . no fos cas que des dels barris es qüestionés la política municipal.

Recordem el que va passar quan Iniciativa per Catalunya va fer una coalició electoral amb els ecologistes d’Els Verds – Confederació Ecologista de Catalunya, l’any 1994? A les eleccions municipals de 1995, després de superar les davallades electorals d’IC anteriors, la coalició recollia el fruit del treball realitzat durant un decenni pels pioners de l’ecologia política a Catalunya. I quatre anys més tard, els manaires d’Iniciativa no tingueren cap vergonya per decidir, de forma unilateral, d’apropiar-se el patrimoni polític del que era una coalició (IC-EV) i rebatejar IC amb un nou nom, primer d’IC-V, i posteriorment d’ICV, volent fer veure que els ecologistes s’integraven en la nova denominació . . . . cosa que va fer renéixer (l’any 2000) Alternativa Verda, la pionera organització política ecologista catalana (fundada l’any 1983), que s’havia dissolt en néixer Els Verds-CEC, l’any 1994.

Qui tenia molt clar el paper d’Iniciativa en el panorama polític català, era l’ex-president Jordi Pujol. Una vegada, un destacat i veterà ecologista del nostre país li va preguntar a Jordi Pujol, com era que a Catalunya el sistema polític no permetés l’eclosió d’una força política verda? La resposta de l’expresident va ser eloqüent: “ja hi ha Iniciativa!, que és qui ens fa la feina . . . “.

Recordem el trist paper de comparsa que va fer ICV en els governs tripartits de la Generalitat? Algú recorda una sola proposta de l’ecologia política que hagués materialitzat ICV mentre destacats membres d’aquesta formació eren titulars de diverses conselleries del govern de la Generalitat? Recordeu alguna mesura presa per algun govern local, dels que ha participat ICV, que es pugui considerar de l’ecologia política?

Encara avui, a les portes de les eleccions municipals, podem veure a Barcelona, com una novella proposta política nascuda amb afany de canvi polític col·labora en fer possible la supervivència d’Iniciativa, quan hi havia una oportunitat històrica per enviar als hereus dels comunistes al bagul de la història i deixar pas a les noves forces transformadores que ens obrin la porta a refer el país, on les velles pràctiques polítiques s’hagin extingit, practiques polítiques que tan han contribuït a mantenir aquells que no tenen cap vergonya per autoanomenar-se “d’esquerres i ecologistes de debò”, quan la seva pràctica política, ni és d’esquerres, ni molt menys ecologista.

 

5 pensaments a ““D’esquerres i ecologistes de debò””

  1. Sí que vaig ser regidor a l’Aj. de Bcn de 1995 a 1999, formant part d’una coalició electoral, denominada Iniciativa per Catalunya – Els Verds, formada per dues organitzacions polítiques, una IC i l’altre EV-CEC. Jo aleshores era membre d’aquesta segona organització política ecologista. Es pot veure l’emprempta de l’ecoligia política en la feina que vaig fer aquests 4 anys formant part del govern municipal.
    Vegeu-ho a: http://www.verds-alternativaverda.org/sec1.asp?
    id_link=157&id_up=106.
    L’any 1999, IC va fer, pel seu compte, un acte de ‘travestisme’ polític. Vegeu-ho a:
    http://www.verds-alternativaverda.org/sec1.asp?id_link=307&id_up=176
    Em sembla que recuperar la memòria és un acte de sanejament polític, encara que a algú li piqui . . . .
    Respecte al comentari de si ‘ICV no existís, algú l’hauria de crear’, en discrepo, doncs, al meu entendre, el millor servei que podria fer al país es desapareixer, doncs ja ha fet prou mal al llarg de la seva història com a formació política.

  2. Pep, no coincideixo amb lo que dius, si ICV no existeix algun la hauria que crear.
    No es poden tindre tants perjudicis, que ratllen el fanatisme.

  3. Bastant d’acord en general a excepció del qualificatiu “comunista” que també la dreta utilitza como anatema. Per respecte als autèntics comunistes que van morir per un ideal lloable el terme correcte és “estaliniste”, i més si parlem del PSUC.

  4. Si no vaig errat, vostè va ser regidor de Barcelona per IC-V. Per tant, entenc que aquesta crítica és, a la vegada, una autocrítica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *