Deslliurar-nos del foc

Pep Puig
Doctor enginyer industrial

Des que els nostres ancestres neandertals aprengueren a dominar el foc, la humanitat s’ha basat en la combustió per disposar d’energia. El fenomen de la combustió és un procés químic d’oxidació d’un material.

Des dels orígens, la combustió s’ha basat en la llenya, però en arribar la industrialització, en començar a escassejar la llenya, s’inicià la utilització del que avui anomenem combustibles fòssils. Primer va ser el carbó, per passar tot seguit al petroli i al gas. I a la meitat del segle XX s’introdueix la fissió nuclear, que no és cap altra cosa que una forma molt més sofisticada de ‘foc’.

Tot plegat per obtenir energia tèrmica que permet, a la societat, fer una pila de coses, com ara escalfar i fer llum. I si al foc li afegim algun giny, obtenim força mecànica, cosa que ens permet aprofitar la força per moure coses.

Tot i que a la Grècia Antiga es coneixia el magnetisme, no va ser fins a partir de l’any 1600 quan els científics comencen a descriure el que avui coneixem com ‘electricitat’ i ‘magnetisme’. Entre 1790 i 1840 els científics crearen la bateria elèctrica i el corrent elèctric, tot reconeixent que l’electricitat i el magnetisme estaven estretament relacionats, doncs en moure un cable en un camp magnètic es produeix un corrent elèctric en el cable i, a la inversa, passant un corrent elèctric per un cable es produeix un camp magnètic. Així sorgiren la ‘dinamo’ per generar electricitat a partir del moviment i el motor elèctric, per crear moviment a partir de l’electricitat.

2008112854electricidadA despit que l’electricitat és un procés físic, a diferència del foc que és un procés químic, la generació d’electricitat pot necessitar del procés químic de la combustió. Així va ser com fent bullir aigua, les màquines de vapor transformaven abans, i avui ho fan les turbines de vapor, l’energia tèrmica alliberada per la combustió, en moviment, i si s’hi acobla una dinamo, abans, i actualment un alternador, ja tenim electricitat.

Però, des de fa força temps, també sabem generar electricitat sense cremar res de res. Així van néixer els aprofitaments hidràulics, que tot aprofitant la força de l’aigua (en un riu o en un estuari amb marees) es feien girar rodes o turbines acoblades, abans a dinamos i avui a alternadors, de la mateixa manera que s’aprofitava la força de l’aigua per disposar de força mecànica que permetia fer girar moles per molturar gra o accionar martells per triturar parracs i menes de minerals, etc. També la força del vent va permetre fer girar, abans dinamos i avui alternadors, amb la qual cosa, a finals del segle XIX ja s’obtenia electricitat (en corrent continu) i, avui s’obté, electricitat, tant abans com ara, electricitat lliure de foc.

Avui, totes les coses que ens permetia fer el foc, les permet fer l’electricitat. I si l’electricitat la obtenim lliure de foc, finalment la humanitat té l’oportunitat de deslliurar-se del foc per poder disposar dels serveis que requereixen energia. I no solament això, sinó que, les conseqüències no volgudes de la combustió (contaminació de l’aire, pluges àcides, escalfament de l’atmosfera) i de la fissió (contaminació radioactiva, residus nuclears) deixen de produir-se des del moment que la societat decideixi abandonar el foc per generar energia.

Comença a ser l’hora que ens decidim per una forma de disposar d’energia sense haver de fer foc. Això ens permetrà deixar de fer servir el vocabulari que es va anar generalitzant en la Era ‘moderna’ del foc. Així, quan es parla d’energia s’empren expressions com ara ‘consumir energia’, ‘estalviar energia’, ‘conservar energia’, etc., quan el que en realitat s’hauria de dir és consumir carbó, consumir petroli, consumir gas i consumir urani; estalviar carbó, estalviar petroli, estalviar gas i estalviar urani; conservar carbó, conservar petroli, conservar gas i conservar urani.

Al llarg del segle XX,  s’ha banalitzat la paraula ‘energia’ per donar un nom genèric a lo que en realitat són uns combustibles (fòssils i nuclears) que, en si mateixos no són energia, doncs l’energia solament s’obté en el moment de cremar els combustibles fòssils i en fissionar el combustible nuclear, cosa que fa que els materials fòssils i nuclears desapareguin, es consumeixin de veritat.

Si be te sentit aplicar les paraules ‘consum’, ‘estalvi’ i ‘conservació’ als materials que pel procés químic de la combustió (o fissió) alliberen energia, no te cap sentit aplicar-les a l’electricitat (tot i que també s’ha banalitzat la paraula ‘energia’ en aplicar-la al fenomen físic de l’electricitat, dient ‘energia elèctrica’, quan l’electricitat és un procés físic, que requereix generació i ús final, simultàniament, per què existeixi). Una vegada el procés físic en funcionament, l’electricitat que ens proporciona l’hem de fer servir per proveir-nos d’un servei. I ho podem fer de forma eficient o de forma malbaratadora. Per tant, te una gran importància saber ‘què fem’ i saber ‘com ho fem’, quan les coses que fem, les fem a partir de l’ús de l’electricitat generada.

energia_1_
Segons Patterson, l’energia és el principi unificador de l’univers

Tal com ha escrit Walt Patterson, en la seva magnífica darrera obra Electricity Vs Fire: “Hem de rescatar la valuosa paraula ‘energia’ i restaurar el seu significat original, tal com els científics i els enginyers sempre l’havien comprés. L’energia és el principi unificador de l’univers. Les persones coneixen la primera llei de la termodinàmica, tot i que, pot-ser no amb aquest nom. Com que la llei de conservació de l’energia diu que en qualsevol procés, sigui el que sigui, de qualsevol tipus i a qualsevol lloc, l’energia mai es crea ni es destrueix, no cal conservar l’energia. És l’univers qui la conserva. Degradar el profund concepte físic d’energia en una simple etiqueta per nomenar ‘el petroli, el carbó, el gas i l’electricitat’ ens priva d’una paraula clau per a la nostra nova història i el nostre futur millor. Hem de reclamar-la.”

Reclamem doncs, ben fort, la paraula energia per significar el que realment és i no la mal utilitzem per descriure els materials que al llarg dels darrers segles han fet possible al manteniment de l’Era del foc. Avui que en veiem i en constatem clarament les nefastes conseqüències de l’ús del foc, es de la màxima urgència trencar les cadenes que ens encadenen encara a l’Era del foc. Com? Tot repensant les coses que la nostra societat vol fer i repensant també com les vol fer. Avui podem fer-les tot alliberant-nos del foc i de les seves nefastes conseqüències.

2 pensaments a “Deslliurar-nos del foc”

  1. Una reflexió molt interessant i d’aquelles que periòdicament fan falta i especialment en aquests moments en els que ens endinsem en un període de controvèrsies, oscil·lacions i fins i tot contrasentits, on sovintment perdem el nord conceptual, fruit de la fi d’un model com be dius de “l’era del foc” a la que cal trobar i preparar nou bagatge per a enprendre nou camí.
    Gracies Pep per les teves reflexions, com sempre simples, rigoroses, de bon entendre i mirant a futur.

  2. Un article molt bó Pep i molt adient en el moment que estem vivint, en que el clima ens dona senyals cada vegada més evidents i intenses, amb el més absolut silenci dels mitjans “subvencionats”, que són la immensa majoria !!
    Cal començar a tenir clar que seguint amb l’era del foc estem alimentant un declivi que sera nefast per la sobrevivència del planeta. Ja no es tracta dels recursos existents, es tracta dels limits del planeta, millor dit dels limits de la humanitat o de la vida humana,.. i això ho sap fins i tot el Papa (vegeu l’encíclica que recentment ha publicat) !!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *