Des-mercantilitzem els kilowats-hora

12. TelegestionLa transició energètica (1)
Pep Puig i Boix
Doctor enginyer industrial

Des la invenció dels comptadors d’unitats d’energia elèctrica (kWh, quilovat-hora) aquesta forma d’energia s’ha facturat responent a la quantitat d’unitats que se n’havien fet servir, seguint el model, ja existent en aquell temps, del gas. Des d’aleshores els usuaris domèstics d’electricitat al detall (no a l’engròs), com tu o com jo mateix, hem tractat els quilovats-hora com una mercaderia. I els hem considerat com si tots els quilovats-hora fossin iguals, uniformes i completament intercanviables. De fet, hem considerat que un kWh és igual a l’anterior i al següent.

I a cada zona territorial (abans dominada per una sola empresa elèctrica monopolista, i avui dominada per una sola empresa de distribució d’electricitat, i que una tercera s’encarrega de comercialitzar, pertanyent ambdues, en general a un únic grup oligopolístic) es paga un preu únic per cada kWh que s’ha fet servir, sense tenir en compte on s’ha generat aquest kWh (al costat o a centenars de km de distància), ni tenir en compte la forma com s’ha generat (per la combustió de materials fòssils, per la fissió de l’urani, pel desnivell i la velocitat de l’aigua, per la radiació del Sol, per la força del vent, per la calor de la terra, etc.),  sense tenir en compte l’hora del dia en que s’ha fet servir (al matí, al migdia, a la tarda, al vespre o a la nit, depenent de l’oferta i de la demanda), sense tenir en compte si s’ha fet servir tot ell, o la seva major part, per donar un servei o se n’ha malbaratat una gran part, etc., etc.

En canvi, qui estigui dins de la industria elèctrica (els reguladors, les empreses de generació, transport, distribució, comercialització, etc.) o qui la segueixi amb deteniment (per afecció o per curiositat) sap que cada kWh no és igual, encara que la major part dels usuaris els emprin com si fossin iguals. Però els temps en que el kWh pot ser tractat com una mercaderia uniforme, en la banda detallista del mercat, estan arribant a la seva fi.

Les preocupacions entorn del canvi climàtic i les emissions de carboni, l’augment del cost de l’energia procedent dels combustibles fòssils, els seus impactes econòmics, el desig d’independència energètica i la demanda creixent d’energia fiable i neta,  estan impulsant el coneixement dels clients i usuaris de l’electricitat, i fan caure la cortina que amagava a tothom els ‘secrets’ més ben guardats del kWh. I ara comença a importar com, on i quan es genera un quilovat-hora.

La desregulació dels mercats (que permet escollir l’empresa comercialitzadora), els preus del kWh en funció del moment en que es fa servir, o els preus a partir d’acords de compra directa a un generador en comptes de comprar el kWh a una comercialitzadora, la possibilitat de participar en els mercats de l’electricitat al detall i al major, i en els mercats de serveis auxiliars interactius, l’increment de la generació descentralitzada a partir de fonts renovables (que crea fluxos bidireccionals a les xarxes elèctriques i als comptadors), l’augment de la generació ‘in-situ’ i l’ús directe de l’energia generada (amb balanç net o sense), el lloguer  mensual d’instal·lacions de generació renovable per part de tercers, etc.. Tots aquests factors, i alguns d’altres, estan impulsant encara més la transició energètica.

A mesura que els usuaris van adquirint coneixements, modifiquen la seva demanda, i mostren la seva disposició a pagar un preu variable. Els ‘operadors tradicionals’ que no poden seguir el ritme de canvi, perden quota de mercat, mentre van sorgint ‘empreses disruptives’ que s‘adapten a les noves tendències i, per tant, en treuen beneficis. El producte, que una vegada havia estat una mercaderia uniforme, es va convertint en un producte diferenciat i divers, i està disponible en molts punts, a preus diferenciats que els usuaris estan disposats a pagar, doncs els productes encaixen amb els seus valors.

Tota la indústria elèctrica s’ha d’adaptar als canvis. Ja no n’hi ha prou en vendre quilovats-hora uniformes a una tarifa plana per cada kWh que s’ha fet servir. Això era lo habitual quan el kWh encara es considerava una mercaderia uniforme. Però avui, el món de l’electricitat ha entrat en una era diferent i a nosaltres ens toca viure en aquesta nova era, diferent de l’era que va dominar el segle XX. Ara no podem ignorar les avantatges i els costos ben diferenciats de cada kWh. A mesura que anem reconeixent que els kWh són lluny de ser creats iguals i que els sistemes elèctrics evolucionen cap a una major transparència i responsabilitat dels usuaris, la indústria elèctrica (reguladors, empreses de generació en el mercat majorista, empreses distribuïdores i comercialitzadores, desenvolupadors independents, . . ) ha de trobar una manera de subministrar, amb un profit raonable, electricitat assequible que honori – i valori – la des-mercantilització del kWh.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *