De ‘pongos’ i ‘souvenirs’

Anant pel món (i 4)
Elvira Altés
Periodista

Fa molts anys les poques persones que podien permetre’s viatjar incloïen com un ritual més l’adquisició d’uns objectes en què hi posava, per exemple, Recuerdo del Monasterio de Piedra. La cosa podia ser una gòndola veneciana, uns esclops holandesos, un gall de Portugal, o una torre de Pisa, el cas era demostrar als que s’havien quedat que en un moment o altre del viatge ens havíem recordat d’aquella persona i li havíem comprat l’estri. Un objecte que qui el rebia hauria de col·locar en un  lloc visible per si algun dia qui li havia portat visitava la casa. Ah! si, quantes corredisses provocava haver de situar l’andròmina al prestatge mentre qui l’havia regalat pujava amb l’ascensor. Es tractava, però, d’una icona que havia rebut de forma consensuada l’atribut de típica, de pertànyer a la cultura, la tradició, els costums, etc. del país viatjat.

img_0808Si miro la meva prestatgeria hi trobo un seguit de pongos: una nina hawaiana que mou els malucs, una matrona russa que en porta unes quantes més dins, una pinta africana, una calavera mexicana, una Afrodita grega, i paro ja, perquè m’acabo d’adonar que podria posar una botiga de souvenirs. Aquesta indústria es basteix del tòpic més suat, de la ignorància més estesa sobre els països i les cultures que els turistes visiten, només cal donar un cop d’ull a les botigues que es destinen a la venda de records per veure que hi ha un poti-poti d’estris, endergues, trastets i rampoines que poc o gens tenen a veure amb la cultura que volen representar.

L’objecte que ha de recordar-nos un viatge és, o hauria de ser, una icona que concentrés les essències del lloc visitat i ens servís per mostrar el record (això vol dir la paraula souvenir) que hem tingut per a qui va destinada la cosa. Però en realitat què significa aquest trànsit d’andròmines amunt i avall?, per a què serveixen, més enllà de per fer negoci? Atès el temps que cada turista dedica a cercar regals per amistats i parents podríem establir que una bona part de les estones lliures es dediquen a la caça de l’objecte que haurà d’enlluernar la persona afortunada que el rebrà. O sigui, que finalment, una de les activitats turístiques més destacades és la de comprar pongos, fins al punt que hi ha qui s’angoixa si arriba el dia de tornar i encara no ha completat la llista dels soferts destinataris. Potser podríem concloure que el que realment regalem és una part del temps que hem restat del que disposàvem per conèixer millor la ciutat o el país. I si en lloc de transportar trastets dediquem a les persones que estimem una estona a explicar allò que ens ha copsat de debò, les coses que hem entès i les que ens han canviat? Tenir temps i donar temps, vet aquí una transacció que no ocupa lloc!

 

La mirada turística (Anant pel món 3)

De pedres i cadenats (Anant pel món 2)

El frenesí del ‘selfie’ (Anant pel món 1)

 

Un pensament a “De ‘pongos’ i ‘souvenirs’”

  1. Elvira: Tinc un nebot que quan se’n va anar a viure “en parella” el seu sogre els hi va regalar una andròmina singular: Un cèrvol de fusta emmarcat en un quadre que representava un escut folrat d’ un tapís vermell. El teníen sota el llit i quan el bon home anunciava la visita havien de fer mans i mànigues per tornar-lo a penjar al passadis-rebedor. La teva anècdota em recorda quan vas de visita a casa d’uns pares que han celebrat un casament i et diuen: “Ara us posarem el video del casament de la nena”. En aquell moment et voldrìes fondre, perqué no hi ha res que s’assembli més a un casament que un altre casament- No t’has trobat en un cas similar?
    Cordialment:
    Gonçal Évole

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *