Arxiu de la categoria: Memòries

40 anys del ‘camí suau’ cap a l’energia renovable

Pep Puig i Boix
Doctor enginyer industrial

Era setembre de 1976 quan el jove Amory B. Lovins, va escriure un assaig de 10.000 paraules que es va publicar a la revista Foreign Affairs, amb el títol Energy Strategy: The Road not Taken? En ell proposava un camí radicalment diferent per al futur de l’energia a Estats Units: en comptes de continuar depenent dels combustibles fòssils i nuclears, com tots els ‘experts’ en energia auguraven, es va atrevir a contradir, proposant un camí basat en la eficiència i les energies renovables.

Continua la lectura de 40 anys del ‘camí suau’ cap a l’energia renovable

Aquel Vinader que yo conocí

MIGUEL ANGEL APALATEGUI, JUDICI, AIX EN PROVENCE
Xavier Vinader, entre la Gendarmerie, frente a los juzgados de Aix en Provence donde se juzgaba a Miguel Angel Apalategui, miembro de ETA. 1979. FOTO: MANEL ARMENGOL

Ángel Sánchez de la Fuente
Periodista
Fotografías de Manel Armengol

Nada más enterarme de la muerte de Xavier Vinader me ha venido a la memoria aquel día de octubre de 1969 en que nos conocimos. Fue en la Escuela Oficial de Periodismo de Barcelona que dirigía Julio Manegat, un periodista y escritor bien visto por el régimen franquista, pero sin el fanatismo de algunos de sus colaboradores más cercanos. Sin apenas darme cuenta, me encontré sentado en la clase al lado de aquel compañero cuya discapacidad física no podía pasar inadvertida. Se apellidaba Vinader y era de Sabadell. Continua la lectura de Aquel Vinader que yo conocí

Un día en Berlín Oriental a la espera de una rubia con ojos azules y coleta

A los 25 años de la caída del muro

g_MDA_Fo_09788_01
Robert Havemann (primero por la izquierda) en el patio de su casa, el 27 de junio de 1981, cuando fue autorizado a salir de su domicilio, donde había estado confinado por orden de las autoridades comunistas de la RDA. (En la foto superior, Havemann, en el estudio de su casa).

José Martí Gómez
Periodista

Todo empezó un día del verano de 1980. El abogado y catedrático de Derecho penal Enrique Gimbernat puso en mis manos una foto en la que se veía a una mujer de mediana edad, rubia de ojos azules y peinada con coleta. Era la esposa de Robert Havemann, disidente en la Alemania Oriental.
–Su esposo está sometido a arresto domiciliario. Tienes que retener bien la fisonomía de esa mujer y cuando lo hayas conseguido destruir la foto. Debes pasar a Berlín Oriental y esperar sentado en un banco a que ella pase y si te mira la sigues. Te llevará hasta su casa y allí entrevistarás a Robert Havemann. Continua la lectura de Un día en Berlín Oriental a la espera de una rubia con ojos azules y coleta

Sis anys sense Huertas

portada Huertas Bona amb solapes.inddAvui, 4 de març de 2013, fa sis anys de la mort de Josep Maria Huertas Clavería. El seu aniversari ha estat prececedit per la creació d’una comissió ciutadana encarregada de portar a terme diferents accions encaminades a recordar la figura del periodista. Fruit d’aquestes accions va ser el compromís anunciat per l’alcalde de Barcelona Xavier Trias el passat desembre de que una plaça del barri de Poblenou -la de Can Felipa- es dirà a partir d’ara plaça de Josep Maria Huertas. Un altre fet és la publicació del del llibre -que ja es pot adquirir a les llibreries- Crònica informal de la Barcelona dels anys 70, un recull de reportatges que Huertas va publicar en aquella època amb el seu amic José Martí Gómez.
Avui, dia de l’aniversari de la seva mort, coincideix amb el lliurament de les galerades per part de l’editorial d’un altre llibre elaborat en homenatge seu. Es tracta de Josep Maria Huertas i els barris de Barcelona, una antologia de escrits publicats durant la primera dècada de treball professional de Huertas (1964-1975). La selecció dels textos ha estat preparada per l’equip de redacció de la revista Carrer, la publicació de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), amb l’objectiu de “descobrir com es va configurar l’imaginari de la Barcelona dels barris” i per reivindicar “un model de periodisme apassionat, rigorós, honest i compromès” que ara ja no es practica.

Tot plegat, l’evidència de que, sis anys després del seu traspàs, Josep Maria Huertas segueix entre nosaltres.