Arxiu de la categoria: Història

¿Pero alguien raptó a Europa?

La soberbia autista de las élites (5)
Miguel Aznar
Consultor 

A un empingorotado aristócrata que fardaba de rancio abolengo (“mi familia data del…”) replicó Unamuno: “Los vascos, señor, no datamos”.
Algo hemos avanzado en un siglo. Ahora sabemos superficialmente que desde que hace 37.000 años los cromañones auriñacienses, cepillándose a los y las neandertales, ocuparon Europa, al menos hasta donde los hielos se lo permitieron, que fue la mitad de abajo, más o menos lo que luego ocuparon los romanos; y luego otros parientes del haplogrupo J-M172 del cromosoma Y (todos originarios de oriente medio, por si alguien quiere horrorizarse) gravetienses y magdalenienses, se unieron a la panda, todos pintando cavernas y elaborando utensilios de fantasía.

Continua la lectura de ¿Pero alguien raptó a Europa?

El desasosiego del Monarca

Las mujeres jóvenes fueron usadas para solaz de la tropa; esto provocó una carestía de mujeres casaderas que aún perdura en Cataluña” .(Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios)

Francisco Altemir
Ingeniero de caminos 

Todo el que acepta una herencia acepta tanto los bienes como las deudas. Las deudas de los maléficos gobiernos de Aznar no dejan de aflorar. Ahora tenemos que pagar todos los españoles, los no nacidos en la época también,  las deudas de su mal gobierno que vamos conociendo con cuentagotas ahora. La Ley del Suelo, por la que todo era urbanizable, incrementó el precio de las expropiaciones de los suelos rústicos en los que se construían las Autopistas de peaje, algo que no pudieron imaginar los empresarios más astutos que, sin embargo, si previeron el trabajar con red para, en el caso de que no fuese rentable el negocio, fuese el Estado quien se hiciese cargo de las mismas. Antes explotó la burbuja inmobiliaria que también hemos pagado.

Continua la lectura de El desasosiego del Monarca

Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Exposició al Macba. Realment oportuna. Revisa els anys de la primera Transició, 1977-1992, tot i que se centra bàsicament en els anys vuitanta. Consta d’abundant material audiovisual (films, programes de televisió), cartells, retalls de premsa, documents, revistes, còmics, dibuixos. La manera d’exposar i d’explicar totes aquestes dades és força discutible, però la força del passat recent s’imposa i ens explica bona part del present actual. Què més es pot demanar a una exposició!

Continua la lectura de Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80

Històries de vides

Gonçal Évole
Periodista

Si la memòria no em juga una malifeta, crec recordar que devíem ser a les acaballes de la dècada dels anys seixanta del segle passat  que vaig llegir per primer cop un poema curt que em va causar un autèntic impacte per la seva emotivitat. Amb la lectura del llibre La deriva de España”, acabat de sortir al carrer i curosament documentat per l’Enric Juliana  director de La Vanguardia  en el Madrid sempre convuls de les dues Espanyes eternes, he tornat a ensopegar amb aquell poema emocionant que s’havia quedat embolicat en la nebulosa dels meus records. El va escriure el poeta badaloní Josep Gual Lloberes que havia estat mobilitzat al Front de l’Ebre quan tan sols comptava amb disset anys.

Continua la lectura de Històries de vides

I el nacionalcatolicisme d’on surt?

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Els polítics i pensadors espanyols catòlics a ultrança es van trobar a mitjans del segle XIX amb un relat pretesament històric, el dels liberals, que requeria una reformulació. Una sèrie nombrosa d’autors s’hi van posar i tota la seva obra va confluir en la de Marcelino Menéndez y Pelayo (1856-1912).

Continua la lectura de I el nacionalcatolicisme d’on surt?

Numància, Sagunt i altres mites…

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Encara que la Constitució de Cádiz no es va arribar a aplicar mai, va tenir, en canvi, una influència extraordinària en el pensament polític de la primera meitat del segle XIX, i no només entre els liberals, com ja vam analitzar en l’article anterior.
La primera tasca que es van proposar els liberals va ser l’elaboració d’una història comuna, la creació “d’una memòria col·lectiva”, en línia amb l’historicisme romàntic típic de l’època. I el resultat va ser la publicació d’una obra que es va convertir en canònica: “La Historia General de España”, de Modesto Lafuente (1806-1866). L’obra consta de trenta volums i són els llibres que més han influït en el nacionalisme espanyol dels segles XIX i XX, tot i que l’autor sigui un perfecte desconegut per a la majoria de la gent.

Continua la lectura de Numància, Sagunt i altres mites…

La marca Cornellà

Gonçal Évole
Periodista

Escena en un bar de un polígono industrial periférico de esta nuestra ciudad  no menos periférica. Es la media hora del bocata matinal que se consume en 15 minutos y ya con el carajillo o el  cortado encima de la mesa los clientes habituales aprovechan el tiempo restante para conversar y, situado en la barra consumiendo mi café con leche, me llega el run-run de lo que están hablando. Ese día el tema gira en torno al cambio profundo que ha vivido la ciudad y en un momento determinado quien lleva la voz cantante, el “sentencias” de turno, eleva la voz y deja caer que a Cornellà la situaron en el mapa los Estopa que implantaron una “marca” con el nombre de la ciudad. Me quedé estupefacto.

Continua la lectura de La marca Cornellà

L’origen del nacionalisme espanyol és progressista o perquè el PSOE s’ha entregat al PP

Eugènia de Pagès
Historiadora
Hi ha, en general, a Espanya, la idea que el nacionalisme franquista no va deixar petjada. I encara una cosa més estranya, que no va tenir antecedents, que, de fet, va néixer com un bolet, sense un humus previ propiciatori. La veritat és molt diferent; quan Franco arriba al poder, el nacionalisme espanyol, cristal·litzat a les Corts de Cádiz de 1812, ja estava més que inventat, i després d’un llarg camí i moltes vicissituds, es dividia en dues branques: un nacionalisme espanyol liberal i progressista i un altre nacionalisme conservador i catòlic. Eren molt diferents en alguns aspectes, però no tant en altres. De fet, ambdós són els antecedents directes del nacionalisme del PSOE i de Podemos i del PP, respectivament. Continua la lectura de L’origen del nacionalisme espanyol és progressista o perquè el PSOE s’ha entregat al PP

Les dues hores zero de Catalunya: 1714, 1939

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Catalunya ha patit dues hores zero. El concepte d’hora zero (Stunde Null ) es va començar a utilitzar, després de la segona Guerra Mundial, per entendre l’Alemanya que va sorgir del nazisme i de l’Holocaust. Aquest terme  també va ser utilitzat pel cinema, a “Germania, anno zero” de Rossellini, per descriure una Alemanya arrasada i amb una complexa i turmentada relació amb la seva pròpia memòria recent que va condicionar el seu present i el seu futur. El que segueix a l’hora zero és l’ Elendswinter, això és, l’hivern miserable.

Continua la lectura de Les dues hores zero de Catalunya: 1714, 1939