Arxiu de la categoria: Història

Carreteres, ports i aeroports de Catalunya

¿Que no seria bo per a l’economia espanyola comptar amb dos aeroports des d’on es puguin operar vols fins al Japó?

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

La xarxa viària
Convé saber que Catalunya concentra el 21,9 % dels quilòmetres d’autopistes de peatge a l’Estat i el 5,6 % d’autovies  gratuïtes. Del total de vies ràpides a Catalunya (autopistes més autovies), el 52 % són de pagament, mentre que al conjunt d’Espanya ho són només el 21,5 %. A la comunitat de Madrid, els 64,5% dels quilòmetres que fa l’Estat són gratuïts i a Andalusia quatre de cada deu també ho són.

Continua la lectura de Carreteres, ports i aeroports de Catalunya

L’entrada dels nacionals a Sabadell

Selecció de diversos fragments del llibre de Gemma Ruiz, Argelagues, del que va suposar l’entrada dels nacionals a Sabadell.

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Terregada, el que en llenguatge políticament i acadèmicament correcte se’n diu classes populars. D’això va la novel·la de Gemma Ruiz. I les protagonistes són tres dones, que punxen per poder tirar endavant. Porta per títol Argelagues, que són uns arbustos modestos que també punxen i floreixen quan volen. La literatura i la història hi estan perfectament entrellaçades, no a la manera d’un best-seller com fan, ara, moltes novel·les anomenades històriques. Continua la lectura de L’entrada dels nacionals a Sabadell

La incerta glòria de ‘Cartes a Màrius Torres’

Eugènia de Pagés
Historiadora

Cartes a Màrius Torres és l’últim llibre que va publicar Joan Sales, editor i autor d’unes de les novel·les més reeixides i complexes sobre la Guerra Civil espanyola, Incerta glòria, de la qual, ara, se n’ha estrenat fa poc una pel·lícula. El llibre recull una sèrie de cartes que l’autor, que gran part de la guerra va estar destinat al front d’Aragó, va escriure a una amiga, Mercè Figueres, ingressada al Sanatori Antituberculós de Puig d’Olena, i a través de la qual va establir una íntima amistat amb el poeta lleidatà Màrius Torres. Continua la lectura de La incerta glòria de ‘Cartes a Màrius Torres’

Treinta años del juicio por el aceite de colza

El 30 de marzo de 1987, hace 30 años, se inició en Madrid el juicio por el mayo fraude alimentario conocido nunca en España, el del aceite de colza desnaturalizado con anilina, que causó centenares de muertos y miles de trastornos graves de salud. Recuperamos el texto de José Martí Gómez, que cubrió el juicio, publicado en su libro El oficio más hermoso del mundo (Clave intelectual).

Continua la lectura de Treinta años del juicio por el aceite de colza

Quinze anys d’infraestructures a Catalunya (2004-2015)

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

L’any 2000 un grup d’economistes va visitar l‘aleshores president de la Generalitat per comunicar-li que, segons els seus càlculs, des del 1982 fins al 2000 la diferència entre els recursos econòmics que Catalunya enviava a l’Estat espanyol i els que en rebia s’havia eixamplat extraordinàriament. La xifra estava en aquell moment en 10.000 milions d’euros anuals (l’equivalent de les pessetes, vigents encara en aquell moment). El president Pujol va respondre  “bé,… sí, més o menys”, a la qual cosa els economistes van contestar que els números eren universals i que la xifra era la que assenyalaven. Hi van afegir dues peticions: la primera, informar-ne a la població i la segona, saber a què es destinava aquella “donació”, que alguns tradueixen per “solidaritat”. D’aquí neix, doncs, la reivindicació de la publicació de les “balances fiscals”.

Continua la lectura de Quinze anys d’infraestructures a Catalunya (2004-2015)

¿Qué fue del SERPPAC?

M. Eugenia Ibáñez
Periodista

La Reial Academia de Bellas Artes de Sant Jordi rendirá homenaje a Frederic-Pau Verrié el próximo día 15, reconocimiento más que merecido al hombre que fue muchas cosas, profesor de dos universidades, historiador del arte, arqueólogo, editor, director del Museo de Historia y también maestro entrañable. Pero quizá la tarea con mayor trascendencia a nivel colectivo que el profesor Verrié –fallecido el pasado 11 de febrero- llevó a cabo fue su participación en la fundación y breve vida del Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català, el SERPPAC, organismo que, 36 años después de su desaparición, mantiene actual la misión que llevó a cabo y es añorado por aquellos que consideran que el paso del tiempo no haría inútil su regreso. Pero, ¿qué fue del SERPPAC?

Continua la lectura de ¿Qué fue del SERPPAC?