Arxiu de la categoria: Història

El tràfic negrer, la guerra de successió, el petroli i les energies renovables

6443abf6dfecEugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

“El tràfic negrer en el segle XVIII era l’equivalent al negoci del petroli actual”. Aquesta afirmació la fa un historiador portuguès, Pedro Cardim, bon coneixedor de la història moderna de la península Ibèrica. El tràfic d’esclaus dut a terme per portuguesos va arrencar en el segle XV. A partir de la gran davallada demogràfica de la població americana arran de la invasió castellana, l’abastiment d’esclaus negres africans es va convertir en un lucratiu negoci en mans, pricipalment, de Portugal. Més endavant aquest mercat s’eixamplarà en incloure’s el Brasil.

Continua la lectura de El tràfic negrer, la guerra de successió, el petroli i les energies renovables

Conjuntures crítiques: el pes de la història

pestenegra02yu0
La pesta negra en una il·lustració de 1411

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Les conjuntures crítiques són els grans esdeveniments que pertorben l’equilibri polític i econòmic d’una societat o de vàries. És del tot evident que ens trobem en una d’aquestes conjuntures: el paradigma del creixement econòmic sostingut s’està esmicolant; els recursos fòssils i també tots els altres són limitats i, som molt a prop d’aquest límit. Aquesta és la raó de fons de l’actual sotrac. Fa anys, potser des dels 70, però amb claredat des de l’última dècada del segle passat, és ben palès l’esgotament del model. Es va emmascarar a base de convertir el crèdit en el motor del sistema. El boom dels anys passats va alentir l’augment de l’atur, però a costa de l’endeutament.

Els entesos asseguren que estem davant d’una crisi sistèmica, que vol dir que el sistema actual està esgotat i cal dissenyar un nou model  capaç d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Per tant, una crisi sistèmica és una cosa molt diferent d’una recessió.

Continua la lectura de Conjuntures crítiques: el pes de la història

D’on ve la dita “Los catalanes de las piedras sacan panes”?

llibre01
Antic llibre d’actes de l’Ajuntament de Pardines

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

El 1985, una filòloga, Enrica Casanelles, va trobar un document valuosíssim i impactant i el va convertir en l’eix de la seva tesi de llicenciatura: l’antic llibre d’Actes de l’Ajuntament de Pardines, petita  població de l’Alt Ripollès, on es descriu de manera molt detallada l’asfíxia fiscal a la qual estaven sotmesos els pobles a aquesta comarca després de l’ocupació borbònica.

La repressió duta a terme a Catalunya per part de les autoritats borbòniques, després de la Guerra de Successió, és relativament poc coneguda, malgrat que va ser d’una brutalitat sense precedents. Potser aquesta última raó explica una ocultació històrica evident.

Aquest ofec no era un fet aïllat sinó que cal entendre’l com una aproximació molt real a un escenari de repressió generalitzada que es donava a Catalunya a principis del segle XVIII i que, encara que després va afluixar, de fet va continuar al llarg de tot el segle. Continua la lectura de D’on ve la dita “Los catalanes de las piedras sacan panes”?

La gran depressió econòmica espanyola del s. XX: els anys 40

Captura de pantalla 2013-06-18 a les 17.23.53Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Després de més de mig segle, no deixa de ser sorprenent, tot i que les coses han canviat una mica, que novament sigui la pressió exterior la que obligui a desbloquejar  el model del toxto, de l’època del Caudillo, i a modificar dràsticament el disseny econòmic que se’n deriva. L’economia, encara que no ho sembli, segueix segrestrada a Espanya per la política, com cinquanta anys enrere.

En general, ara, quan s’analitzen les crisis anteriors tot comparant-les amb l’actual, es fa referència a la dels anys 30, que, com es sabut, es va convertir en una gran depressió econòmica a nivell mundial. Però, tot i que l’economia espanyola se’n va ressentir, no té color amb el va passa als anys 40.

La primera característica a destacar és la profunditat i durada d’aquella depressió. Tots els indicadors són ben clars: disminució de la producció agrària, de la producció industrial, de la inversió, del comerç exterior, del PIB general i del PIB per càpita. Però sobretot hi ha un indicador biològic que assenyala amb crua claredat les caresties alimentàries, higièniques i sanitàries de l’època: la disminució notable de l’alçada mitjana dels nois espanyols (dades obtingudes dels censos militars sobre els soldats que feien la mili). Continua la lectura de La gran depressió econòmica espanyola del s. XX: els anys 40

Què significava el terme ‘Espanya’ en temps dels reis catòlics?

aaEugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Sovint s’atribueix l’origen de l’Estat espanyol a la unió matrimonial entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. No va ser així. De fet, va ser una unió de pobles cristians per apoderar-se de les terres del musulmans del Regne de Granada. És a dir, l’objectiu era l’expansió territorial, que era la base de l’economia de l’època. Era una economia, que ara en diríem de tipus extractiu, perquè necessitava conquerir i sotmetre nous territoris per a subsistir.

Però aquesta unió dinàstica no va comportar mai la integració de les sobiranies de Castella  de la Corona catalano-aragonesa. No va ser l’origen de cap Estat. No es compartia cap institució, llevat de la Inquisició –d’aquí el nom de Reis Catòlics, ja que van imposar aquesta religió per la força– i cada territori era plenament sobirà, tant des del punt de vista internacional com internament.
Continua la lectura de Què significava el terme ‘Espanya’ en temps dels reis catòlics?

Breu història de la repressió de la llengua catalana

ReiEugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.

Aquest fragment del discurs de l’ancià rei Juan Carlos I en motiu del lliurament del premi Cervantes (2001) és representatiu del falsejament de la història d’Espanya en els últims anys. Els seus assessors, o bé tenien un desconeixement de la història espectacular o els seu grau de manipulació i cinisme també pot qualificar-se d’extraordinari. Segurament, les dues coses.

La història, però, està ben documentada. Un petit resum, de cap manera exhaustiu: Continua la lectura de Breu història de la repressió de la llengua catalana

L’Espanya dels privilegiats al segle XXI

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història 

Amb l’Antic Règim ens referim a aquell període de la Història europea que va des de finals del segle XV fins a la Revolució Francesa. No es referim a l’etapa franquista, com a primera vista podria semblar, tot i que ara amb l’actual neofranquisme rampant no seria del tot forassenyat considerar-ho així. Aquella època es caracteritzava per un sistema polític i social, el feudalisme, que dividia la societat en estaments privilegiats –noblesa i església– i no privilegiats –burgesos o habitants de les ciutats i camperols- i per un sistema de poder, la monarquia absoluta, que equivalia a la concentració de tots els poders en la figura del rei.

Ara bé, en què consistien els privilegis dels estaments nobles i eclesiàstics? Doncs, en estar totalment exempts d’impostos, i a més, tenir uns tribunals de justícia formats pels seus iguals, la qual cosa propiciava la total impunitat.

Aquest Règim, clarament injust i obsolet, teòricament va quedar abolit a Espanya en la primera meitat del segle XIX. Tanmateix, examinant la l’Espanya del segle XXI,  apareix una  situació semblant: el sistema polític i econòmic que està a la base del daltabaix actual recorda molt, i molt, la situació de l’Antic Regim, que semblava superada en tots els llibres d’història. Això sí, ben camuflada.
Continua la lectura de L’Espanya dels privilegiats al segle XXI

El sobreendeutament d’Espanya, un clàssic

La imatge de l’Espanya en crisi. Foto de Samuel Aranda

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

La història econòmica d’Espanya és una successió de fallides de l’Estat: més de vint en els últims cinc segles, moltes de les quals van tenir unes proporcions colossals i unes tràgiques conseqüències no només a Espanya sinó també a Europa. Les autoritats polítiques de l’Estat sempre han tingut una certa tendència a viure per sobre de les possibilitats reals del país. Això ha generat una crònica exposició al deute.

Ara bé, això no és deu a cap fatalisme històric, sinó al fet que les élites dominants al llarg de la història han posat per davant mantenir i defensar els seus privilegis, a qualsevol preu, per contra de portar el país a la modernitat i fer-lo sortir del seu endarreriment històric secular. Continua la lectura de El sobreendeutament d’Espanya, un clàssic

L’esperit del capitalisme mediterrani europeu

Ilustració de Luis Parejo

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Bocabadats i embadalits assistim des de fa anys a l’espectacle del col·lapse econòmic, social i polític, en diferents graus, dels països europeus mediterranis més el d’Irlanda. La pregunta que ens fem –i que es fa molta gent– és per què això  es dóna  amb virulència  als països  del sud d’Europa, mentre que els del nord i els del centre, tot i que també han estat sacsejats pel daltabaix  econòmic, iniciat a Europa el 2008, no només no han entrat en col·lapse, sinó  que s’han convertit en la taula de salvació dels països mediterranis europeus, això sí, a contracor i remugant.

Vet aquí, doncs, que hem decidit mirar cap enrere, revisar la història que ens  és coneguda, i intentar  trobar algun fil conductor que ens aporti una mica de llum, encara que sigui tènue, sobre la pregunta inicial. Inevitablement, hem arribat a l’obra de Weber –L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme– i la de Fromm  –La por a la llibertat-. Totes dues tenen molts anys  però no han estat superades, és a dir, que els seus plantejaments –un cop treta la pols superficial– s’aguanten prou i, el que és més important, donen pistes sobre per on buscar i trobar l’entrellat de la nostra recerca. Continua la lectura de L’esperit del capitalisme mediterrani europeu