Arxiu de la categoria: Història

L’entrada dels nacionals a Sabadell

Selecció de diversos fragments del llibre de Gemma Ruiz, Argelagues, del que va suposar l’entrada dels nacionals a Sabadell.

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Terregada, el que en llenguatge políticament i acadèmicament correcte se’n diu classes populars. D’això va la novel·la de Gemma Ruiz. I les protagonistes són tres dones, que punxen per poder tirar endavant. Porta per títol Argelagues, que són uns arbustos modestos que també punxen i floreixen quan volen. La literatura i la història hi estan perfectament entrellaçades, no a la manera d’un best-seller com fan, ara, moltes novel·les anomenades històriques. Continua la lectura de L’entrada dels nacionals a Sabadell

La incerta glòria de ‘Cartes a Màrius Torres’

Eugènia de Pagés
Historiadora

Cartes a Màrius Torres és l’últim llibre que va publicar Joan Sales, editor i autor d’unes de les novel·les més reeixides i complexes sobre la Guerra Civil espanyola, Incerta glòria, de la qual, ara, se n’ha estrenat fa poc una pel·lícula. El llibre recull una sèrie de cartes que l’autor, que gran part de la guerra va estar destinat al front d’Aragó, va escriure a una amiga, Mercè Figueres, ingressada al Sanatori Antituberculós de Puig d’Olena, i a través de la qual va establir una íntima amistat amb el poeta lleidatà Màrius Torres. Continua la lectura de La incerta glòria de ‘Cartes a Màrius Torres’

Treinta años del juicio por el aceite de colza

El 30 de marzo de 1987, hace 30 años, se inició en Madrid el juicio por el mayo fraude alimentario conocido nunca en España, el del aceite de colza desnaturalizado con anilina, que causó centenares de muertos y miles de trastornos graves de salud. Recuperamos el texto de José Martí Gómez, que cubrió el juicio, publicado en su libro El oficio más hermoso del mundo (Clave intelectual).

Continua la lectura de Treinta años del juicio por el aceite de colza

Quinze anys d’infraestructures a Catalunya (2004-2015)

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

L’any 2000 un grup d’economistes va visitar l‘aleshores president de la Generalitat per comunicar-li que, segons els seus càlculs, des del 1982 fins al 2000 la diferència entre els recursos econòmics que Catalunya enviava a l’Estat espanyol i els que en rebia s’havia eixamplat extraordinàriament. La xifra estava en aquell moment en 10.000 milions d’euros anuals (l’equivalent de les pessetes, vigents encara en aquell moment). El president Pujol va respondre  “bé,… sí, més o menys”, a la qual cosa els economistes van contestar que els números eren universals i que la xifra era la que assenyalaven. Hi van afegir dues peticions: la primera, informar-ne a la població i la segona, saber a què es destinava aquella “donació”, que alguns tradueixen per “solidaritat”. D’aquí neix, doncs, la reivindicació de la publicació de les “balances fiscals”.

Continua la lectura de Quinze anys d’infraestructures a Catalunya (2004-2015)

La soberbia autistas de las élites (7)

Miguel Aznar
Consultor

Física recreativa

Un trabajo, una tracción, precisa una diferencia de potencial: arriba –abajo, positivo–negativo… Basándose en ese elemental principio físico frecuentemente se generaliza erróneamente. La trampa del razonamiento consiste en que se toma por ‘diferencia de potencial’ lo que no es más que un gap, una grieta, un distanciamiento. Porque un gap, un hueco, por sí mismo, no generará un esfuerzo y un trabajo que acerque los extremos, que es lo que habitualmente se suele desear. Eso sólo se conseguirá si en un gap razonable existen unas causas objetivas para que se genere una diferencia de tensión energizante razonable.

Continua la lectura de La soberbia autistas de las élites (7)

¿Qué fue del SERPPAC?

M. Eugenia Ibáñez
Periodista

La Reial Academia de Bellas Artes de Sant Jordi rendirá homenaje a Frederic-Pau Verrié el próximo día 15, reconocimiento más que merecido al hombre que fue muchas cosas, profesor de dos universidades, historiador del arte, arqueólogo, editor, director del Museo de Historia y también maestro entrañable. Pero quizá la tarea con mayor trascendencia a nivel colectivo que el profesor Verrié –fallecido el pasado 11 de febrero- llevó a cabo fue su participación en la fundación y breve vida del Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català, el SERPPAC, organismo que, 36 años después de su desaparición, mantiene actual la misión que llevó a cabo y es añorado por aquellos que consideran que el paso del tiempo no haría inútil su regreso. Pero, ¿qué fue del SERPPAC?

Continua la lectura de ¿Qué fue del SERPPAC?

L’eix franco-alemany: una ficció

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Alemanya s’ha convertit en el segle XXI en el líder natural d’Europa, i a la UE el seu lideratge és poc discutible després de l’ampliació de 15 a 25 països el 2004 i posteriorment a 28. Però, des d’aleshores, l’eix franco-alemany, en comptes de ser el motor real de la integració europea, és cada cop més una ficció. Mentre que l’economia d’Alemanya ha anat creixent, la de França s’ha estancat pel seu excés d’intervencionisme i de centralisme burocràtic. A més, a Alemanya, el seu actual sistema federal, configurat a base de petites unitats polítiques, s’adiu perfectament amb la seva tradició històrica, ja sigui la de la lliga Hanseàtica o la confederal del Sacre Imperi Germànic.

Continua la lectura de L’eix franco-alemany: una ficció

Unió Europea o estats: de qui és la responsabilitat?

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

És una creença creixent i ben arrelada la idea que la UE és la responsable de moltes de les coses que no funcionen a Europa. Se li dóna la culpa de moltes crisis en les quals no té competències ni responsabilitats, com, per exemple, la dels refugiats quan, en realitat, és un deure dels estats membres. Els majors generadors d’euroescèptics no han estat polítics del tipus Nigel Farage, sinó els partits tradicionals: per amagar els seus errors, les seves pors, i els seus interessos nacionals, molt hàbilment han desviat la culpa cap a Brussel·les. Continua la lectura de Unió Europea o estats: de qui és la responsabilitat?

Josep Fontana publica ‘El siglo de la revolución’

El historiador Josep Fontana publica El siglo de la revolución (Ed. Crítica), en el que analiza el periodo que va de 1914 hasta nuestros días. Un siglo de luchas de liberación y de enfrentamientos de clases, marcado por la revolución que se inició en Rusia en 1917. Fontana, que es miembro y colaborador habitual de La Lamentable explica cómo la amenaza de subversión del orden establecido en ese país determinó la evolución política de los demás, empeñados en combatirlo y, sobre todo, en impedir que se extendiera por el mundo. La culminación de esta dinámica se produjo después de la segunda guerra mundial, cuando, tras la derrota del fascismo, se organizó por una parte la guerra fría, mientras, por otra, los avances sociales del estado de bienestar servían como antídoto para evitar la penetración de sus ideas en las sociedades del mundo desarrollado. Fue así como se alcanzó aquella situación excepcional de los años que van de 1945 a 1975, cuando en los países desarrollados se registraron las mayores cotas de igualdad hasta entonces conocidas. Continua la lectura de Josep Fontana publica ‘El siglo de la revolución’