Arxiu de la categoria: Història

El noucentisme català entre el modernisme i el marxisme

Els primers noucentistes catalans van dedicar un gran esforç a mirar d’eradicar de la societat catalana el que consideraven els seus grans mals endèmics: la tendència a la improvisació, la grolleria, la carrincloneria, el pairalisme, la crispació genialoide i la crispació social. La pretensió era fer dels catalans uns ciutadans europeus.

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

L’historiador Jordi Casassas en el seu recent llibre La voluntat i la quimera explica que des de finals del segle XIX a Catalunya s’han succeït tres cosmovisions: el modernisme, el noucentisme i el marxisme, tres grans visions del país i del lloc que aquest ocupa en el món, i a les seves corresponents polítiques.

Continua la lectura de El noucentisme català entre el modernisme i el marxisme

El Gozne del 750 (1)

En poco tiempo se pusieron en marcha en el Reino de los francos, en la Septimania, en Asturias, en los Pirineos y hasta en Damasco, en Samarkanda y en la China, los mecanismos que moverían los pulsos, los flujos y reflujos, de la península Ibérica durante siglos.

La soberbia autista de las élites (9)
Bibliografía. La rebelión de las Masas

Miguel Aznar
Consultor

Sigamos con la bibliografía histórica. Esta vez se trata de un tema central que se ha estirado mucho, por lo que lo dividiremos en cuatro episodios para colarlo en cuatro días sucesivos.

El siglo de las revoluciones

De hecho, la preocupación por la dejación de las élites y el ascenso al poder de las masas es un tema del S. XX. Antes todos tuvieron claro que las masas en la Revolución Francesa fueron sólo las fuerzas de choque de la burguesía, y con lo que los burgueses quisieron dejarles se tuvieron que conformar.

Continua la lectura de El Gozne del 750 (1)

De nuevo, la vergüenza de cuelgamuros

La permanencia del Valle de los Caídos sigue siendo una ofensa para los republicanos y sus herederos. Sin embargo, para el Gobierno es un tema que no interesa a la gente, razón por la cual no parece sentirse especialmente concernido.

Marc Carrillo
Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra

 A raíz de la reciente aprobación de una proposición no de ley en las Cortes Generales, presentada por el PSOE, en la que instaba al Gobierno a exhumar los restos de Franco del llamado Valle de los Caídos, y aprobada por todos los miembros de la Cámara con la única abstención del PP, el Ministro portavoz del Gobierno se descolgó, según las informaciones de prensa, con afirmaciones como las que siguen: que ésta “no es una buena idea”, que la iniciativa forma parte de un “debate antiguo” que “reabre viejas heridas, viejas historias”, etc. Y después de invocar a la Transición, pasó a afirmar que el tema de las “rivalidades” (sic) entre españoles ya entonces quedó resuelto, para concluir que “al Gobierno lo que le preocupa es resolver los problemas de la gente, que la senda del crecimiento que hemos emprendido siga creando puestos de trabajo y resolver la cuestión de las pensiones…”. Ahí queda eso.

Continua la lectura de De nuevo, la vergüenza de cuelgamuros

Carreteres, ports i aeroports de Catalunya

¿Que no seria bo per a l’economia espanyola comptar amb dos aeroports des d’on es puguin operar vols fins al Japó?

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

La xarxa viària
Convé saber que Catalunya concentra el 21,9 % dels quilòmetres d’autopistes de peatge a l’Estat i el 5,6 % d’autovies  gratuïtes. Del total de vies ràpides a Catalunya (autopistes més autovies), el 52 % són de pagament, mentre que al conjunt d’Espanya ho són només el 21,5 %. A la comunitat de Madrid, els 64,5% dels quilòmetres que fa l’Estat són gratuïts i a Andalusia quatre de cada deu també ho són.

Continua la lectura de Carreteres, ports i aeroports de Catalunya

L’entrada dels nacionals a Sabadell

Selecció de diversos fragments del llibre de Gemma Ruiz, Argelagues, del que va suposar l’entrada dels nacionals a Sabadell.

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Terregada, el que en llenguatge políticament i acadèmicament correcte se’n diu classes populars. D’això va la novel·la de Gemma Ruiz. I les protagonistes són tres dones, que punxen per poder tirar endavant. Porta per títol Argelagues, que són uns arbustos modestos que també punxen i floreixen quan volen. La literatura i la història hi estan perfectament entrellaçades, no a la manera d’un best-seller com fan, ara, moltes novel·les anomenades històriques. Continua la lectura de L’entrada dels nacionals a Sabadell

La incerta glòria de ‘Cartes a Màrius Torres’

Eugènia de Pagés
Historiadora

Cartes a Màrius Torres és l’últim llibre que va publicar Joan Sales, editor i autor d’unes de les novel·les més reeixides i complexes sobre la Guerra Civil espanyola, Incerta glòria, de la qual, ara, se n’ha estrenat fa poc una pel·lícula. El llibre recull una sèrie de cartes que l’autor, que gran part de la guerra va estar destinat al front d’Aragó, va escriure a una amiga, Mercè Figueres, ingressada al Sanatori Antituberculós de Puig d’Olena, i a través de la qual va establir una íntima amistat amb el poeta lleidatà Màrius Torres. Continua la lectura de La incerta glòria de ‘Cartes a Màrius Torres’

Treinta años del juicio por el aceite de colza

El 30 de marzo de 1987, hace 30 años, se inició en Madrid el juicio por el mayo fraude alimentario conocido nunca en España, el del aceite de colza desnaturalizado con anilina, que causó centenares de muertos y miles de trastornos graves de salud. Recuperamos el texto de José Martí Gómez, que cubrió el juicio, publicado en su libro El oficio más hermoso del mundo (Clave intelectual).

Continua la lectura de Treinta años del juicio por el aceite de colza

Quinze anys d’infraestructures a Catalunya (2004-2015)

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

L’any 2000 un grup d’economistes va visitar l‘aleshores president de la Generalitat per comunicar-li que, segons els seus càlculs, des del 1982 fins al 2000 la diferència entre els recursos econòmics que Catalunya enviava a l’Estat espanyol i els que en rebia s’havia eixamplat extraordinàriament. La xifra estava en aquell moment en 10.000 milions d’euros anuals (l’equivalent de les pessetes, vigents encara en aquell moment). El president Pujol va respondre  “bé,… sí, més o menys”, a la qual cosa els economistes van contestar que els números eren universals i que la xifra era la que assenyalaven. Hi van afegir dues peticions: la primera, informar-ne a la població i la segona, saber a què es destinava aquella “donació”, que alguns tradueixen per “solidaritat”. D’aquí neix, doncs, la reivindicació de la publicació de les “balances fiscals”.

Continua la lectura de Quinze anys d’infraestructures a Catalunya (2004-2015)