Arxiu de la categoria: Història

Unió Europea o estats: de qui és la responsabilitat?

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

És una creença creixent i ben arrelada la idea que la UE és la responsable de moltes de les coses que no funcionen a Europa. Se li dóna la culpa de moltes crisis en les quals no té competències ni responsabilitats, com, per exemple, la dels refugiats quan, en realitat, és un deure dels estats membres. Els majors generadors d’euroescèptics no han estat polítics del tipus Nigel Farage, sinó els partits tradicionals: per amagar els seus errors, les seves pors, i els seus interessos nacionals, molt hàbilment han desviat la culpa cap a Brussel·les. Continua la lectura de Unió Europea o estats: de qui és la responsabilitat?

Josep Fontana publica ‘El siglo de la revolución’

El historiador Josep Fontana publica El siglo de la revolución (Ed. Crítica), en el que analiza el periodo que va de 1914 hasta nuestros días. Un siglo de luchas de liberación y de enfrentamientos de clases, marcado por la revolución que se inició en Rusia en 1917. Fontana, que es miembro y colaborador habitual de La Lamentable explica cómo la amenaza de subversión del orden establecido en ese país determinó la evolución política de los demás, empeñados en combatirlo y, sobre todo, en impedir que se extendiera por el mundo. La culminación de esta dinámica se produjo después de la segunda guerra mundial, cuando, tras la derrota del fascismo, se organizó por una parte la guerra fría, mientras, por otra, los avances sociales del estado de bienestar servían como antídoto para evitar la penetración de sus ideas en las sociedades del mundo desarrollado. Fue así como se alcanzó aquella situación excepcional de los años que van de 1945 a 1975, cuando en los países desarrollados se registraron las mayores cotas de igualdad hasta entonces conocidas. Continua la lectura de Josep Fontana publica ‘El siglo de la revolución’

Puig i Cadafalch: el civisme i la higiene

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història  

L’any 2017 serà un any ple d’actes commemoratius al voltant d’una gran figura de la cultura catalana: Josep Puig i Cadafalch. El seu llegat és ingent i s’estén a l’àmbit de l’arquitectura, l’arqueologia, la història de l’art i la política. A més del 150 aniversari del seu naixement, l’Any Puig i Cadafalch celebrarà el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat, càrrec que va ocupar del 1917 al 1924. Nosaltres posarem l’atenció en un aspecte del seu vessant polític, com a president de la Mancomunitat, poc conegut: el seu impuls, amb molts entrebancs, a l’ Institut d’Educació General, Higiene i Civisme.

Continua la lectura de Puig i Cadafalch: el civisme i la higiene

Símbols del nacionalisme espanyol i mites romàntics

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Ja vaig comentar en un parell d’articles anteriors que el nacionalisme espanyol, com la majoria de nacionalismes europeus, va anar de bracet amb el desenvolupament del liberalisme progressista (L’origen del nacionalisme espanyol és progressista... ) i anys més tard  el liberalisme conservador  també el va fer seu. ( I el nacionalcatolicisme d’on surt?).
Així doncs, al  llarg del segle XIX el nacionalisme espanyol va anar impregnant tota la vida, tant pública, com privada. Però ho va fer a batzegades, a  causa de la inestabilitat política de l’època. En general els governs liberals van propiciar-lo, mentre que, encara que ens resulti estrany, els conservadors més aviat el van alentir.

Continua la lectura de Símbols del nacionalisme espanyol i mites romàntics

¿Pero alguien raptó a Europa?

La soberbia autista de las élites (5)
Miguel Aznar
Consultor 

A un empingorotado aristócrata que fardaba de rancio abolengo (“mi familia data del…”) replicó Unamuno: “Los vascos, señor, no datamos”.
Algo hemos avanzado en un siglo. Ahora sabemos superficialmente que desde que hace 37.000 años los cromañones auriñacienses, cepillándose a los y las neandertales, ocuparon Europa, al menos hasta donde los hielos se lo permitieron, que fue la mitad de abajo, más o menos lo que luego ocuparon los romanos; y luego otros parientes del haplogrupo J-M172 del cromosoma Y (todos originarios de oriente medio, por si alguien quiere horrorizarse) gravetienses y magdalenienses, se unieron a la panda, todos pintando cavernas y elaborando utensilios de fantasía.

Continua la lectura de ¿Pero alguien raptó a Europa?

El desasosiego del Monarca

Las mujeres jóvenes fueron usadas para solaz de la tropa; esto provocó una carestía de mujeres casaderas que aún perdura en Cataluña” .(Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios)

Francisco Altemir
Ingeniero de caminos 

Todo el que acepta una herencia acepta tanto los bienes como las deudas. Las deudas de los maléficos gobiernos de Aznar no dejan de aflorar. Ahora tenemos que pagar todos los españoles, los no nacidos en la época también,  las deudas de su mal gobierno que vamos conociendo con cuentagotas ahora. La Ley del Suelo, por la que todo era urbanizable, incrementó el precio de las expropiaciones de los suelos rústicos en los que se construían las Autopistas de peaje, algo que no pudieron imaginar los empresarios más astutos que, sin embargo, si previeron el trabajar con red para, en el caso de que no fuese rentable el negocio, fuese el Estado quien se hiciese cargo de las mismas. Antes explotó la burbuja inmobiliaria que también hemos pagado.

Continua la lectura de El desasosiego del Monarca

Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

Exposició al Macba. Realment oportuna. Revisa els anys de la primera Transició, 1977-1992, tot i que se centra bàsicament en els anys vuitanta. Consta d’abundant material audiovisual (films, programes de televisió), cartells, retalls de premsa, documents, revistes, còmics, dibuixos. La manera d’exposar i d’explicar totes aquestes dades és força discutible, però la força del passat recent s’imposa i ens explica bona part del present actual. Què més es pot demanar a una exposició!

Continua la lectura de Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80

Històries de vides

Gonçal Évole
Periodista

Si la memòria no em juga una malifeta, crec recordar que devíem ser a les acaballes de la dècada dels anys seixanta del segle passat  que vaig llegir per primer cop un poema curt que em va causar un autèntic impacte per la seva emotivitat. Amb la lectura del llibre La deriva de España”, acabat de sortir al carrer i curosament documentat per l’Enric Juliana  director de La Vanguardia  en el Madrid sempre convuls de les dues Espanyes eternes, he tornat a ensopegar amb aquell poema emocionant que s’havia quedat embolicat en la nebulosa dels meus records. El va escriure el poeta badaloní Josep Gual Lloberes que havia estat mobilitzat al Front de l’Ebre quan tan sols comptava amb disset anys.

Continua la lectura de Històries de vides