Arxiu de la categoria: Fotografia

Karimeh Abbud, la primera fotógrafa profesional palestina

Colita
Fotógrafa

Las primeras fotografías realizadas en Palestina fueron hechas por los ingleses, que documentaron los lugares de Tierra Santa a finales del siglo XIX. Palestina fue el primer país en el mundo árabe que permitió a las mujeres la oportunidad de estudiar y romper viejos moldes sociales. La primera mujer que obtuvo un título académico de profesor fue la palestina Kulthum Odeh (1892-1965) que llegó a fundar un instituto en un país occidental. Durante el mismo periodo, una mujer de Nazaret, nacida en 1896, llamada Karimeh Abbud, llegó a convertirse en la primera fotógrafa profesional palestina, y posiblemente de todo Oriente Medio.

Continua la lectura de Karimeh Abbud, la primera fotógrafa profesional palestina

Eulalia Abaitua, la fotógrafa vasca costumbrista

Colita
Fotógrafa

Eulalia Abaitua (Bilbao, 1853-1943) nació 3 años antes de que se inventara oficialmente  la fotografía.  Perteneciente a una familia de la alta burguesía vasca, siempre estuvo al cargo de ella, y de su hermano Felipe, una nodriza, ya que durante el parto murió su madre. La bautizaron como Elvira, pero en recuerdo a  su madre, siempre la llamarían Eulalia.

Continua la lectura de Eulalia Abaitua, la fotógrafa vasca costumbrista

Germaine Krull, la walkiria de hierro

Colita
Fotógrafa

Hija de padres alemanes, Germaine Krull nació en 1897 en Wilda (Polonia). Figura primordial de las vanguardias de principios de siglo, fotógrafa inclasificable  por la cantidad de temas que retrató, y de una vida privada de aventurera, que no salió a la luz hasta los años cincuenta y sesenta. Hasta entonces, no existió en los libros de fotografía.

Continua la lectura de Germaine Krull, la walkiria de hierro

La mansió de la Vizcondesa

foto1
Miquel Raya, Portugal 2014

 

Miquel Raya
Fotograf

La mansió de la vizcondesa és sens dubte el millor i més impactant lloc abandonat que he visitat. Personalment és l’essència pura del per què m’encanta aquesta afició. Un lloc extremadament sobtat, on més sentiments s’han despertat dins meu. En moltes ocasions l’emoció del moment gairebé m’impedia seguir fent fotografies. Centenars de detalls es mostraven davant la meva absorta mirada. Poder estar a les entranyes d’una centenària i vella mansió i fotografiar-la al detall és una cosa que no té preu.

foto2
Miquel Raya – Portugal, 2014

Continuo atrapat, hipnotitzat dins d’aquesta mansió. Un preciós i antic piano em donava la benvinguda a l’entrar en una de les estances principals. Diuen que les tecles d’aquesta relíquia eren de “marfil” motiu pel qual, probablement i transcorreguts uns mesos, les van robar i el van destrossar gairebé del tot… NO TOQUES

foto3
Miquel Raya – Portugal, 2014

Hi havia plogut durant tot el matí, probablement portava dies fent-ho. Finestres obertes i desproveïdes de vidres, terres de fusta podrits per la humitat i coberts de runa a causa de l’ensorrament de les plantes superiors. El declivi i la mort d’aquests llocs és gairebé sempre inevitable. La història de la casa pertanyent a una noble família, les seves pertinences, els seus records… tot a mercè de la deixadesa i l’impassible pas dels anys.

foto4
Miquel Raya – Portugal, 2014

Em desplaço pels passadissos d’aquesta mansió. El terra de fusta cruix a cada pas. Tot d’una m’aturo per captar al detall aquest antic timbre, probablement per cridar al servei. Mentre observo la imatge m’imagino les nombroses vegades que sonava amb el servei de la casa amunt i avall.

Miquel Raya - Portugal, 2014
Miquel Raya – Portugal, 2014

 El fosc traster de la mansió guarda diverses sorpreses. Allà s’amunteguen alguns dels objectes i joguines de les vescomtesses quan eren nenes. Aquí hi ha alguna de les joguines amb les què les veig jugar a les fotos dels anys vint que abans havia vist a la planta superior. Segueixo caminant en la foscor gairebé absoluta i trobo el atrotinat carruatge amb el qual sortirien a passejar, a la meva esquerra un carret amb grans rodes on probablement posaven les seves nines de drap. Ufff… l’escenari que trobo em supera completament.

Nora Dumas, la fotógrafa campesina

Colita
Fotógrafa

Nora Dumas (Budapest, en 1890 – Suiza, 1979) fue una de las más destacadas fotógrafas de vanguardia entre la Primera y la Segunda Guerra Mundial.
En 1913, cuando tenía 23 años, se exilió a París, donde se reunió con su hermana y conoció de primera mano lo que era estar en un campo de prisioneros de guerra, ya que durante la Primera  Guerra Mundial la internaron varios años. Cuando salió, en 1917, viajó a Estados Unidos, donde se conoció al arquitecto suizo Adrien Emile Dumas, con el que contrajo matrimonio.

Continua la lectura de Nora Dumas, la fotógrafa campesina

El frenesí del ‘selfie’

Anant pel món (1)
Elvira Altès
Periodista 

És gairebé un tòpic dir que la tecnologia digital ha democratitzat la fotografia. L’asseveració es queda curta: en realitat, l’ha banalitzada. Ara ja no es tracta de endur-se l’ànima de qui es retrata, ara l’ànima ha desaparegut perquè retratar ve a ser una mena d’onanisme, un homenatge al jo sense parangó a la història. Continua la lectura de El frenesí del ‘selfie’