Arxiu de la categoria: Entrevistes

Samuel Aranda: “Mis protagonistas son los que sufren las guerras que les provocamos”

Entrevista a SAMUEL ARANDA, ganador del World Press Photo 2012

Noelia Conrado
Periodista

Samuel Aranda es el joven fotoperiodista autor del reportaje “España, hambre y austeridad”, un retrato de la España en crisis publicado en The New York Times y reproducido en todas las redes sociales. No es la primera vez que una imagen de Aranda logra un impacto mundial. El retrato de una madre con su hijo afectado por los gases lacrimógenos, captada en Saná, Yemen, ha merecido el premio World Press Photo 2012. Samuel Aranda se inició en el arte fotográfico atendiendo los consejos de Joan Guerrero, a quien considera su maestro, y despachando en la tienda de revelados fotográficos Fotoprix. Aunque actualmente reside en Túnez, dice sentirse “colomense [por la ciudad catalana Santa Coloma de Gramenet, donde nació] y andaluz”.

¿Cómo empezó a hacer fotos?
Con 19 años empecé a viajar y se me despertó el interés por la fotografía. Aprendí muchísimo con José Antonio Gallego y Edu, mis jefes en la tienda Fotoprix de la calle Pelayo en Barcelona. Y luego también fue importante para mi Joan Guerrero, fotógrafo colomense, y el mejor referente y maestro que puede tener uno. Continua la lectura de Samuel Aranda: “Mis protagonistas son los que sufren las guerras que les provocamos”

Xavier Vinader: “El gran reportatge i la investigació donen brillantor als mitjans”

Entrevista a XAVIER VINADER, que avui presenta el seu llibre  Quan els obrers van ser els amos  (Pagès editors)

Néstor Bogajo
Periodista

Ens ha rebut al seu despatx un matí plujós com feia temps que no se’n veia a Barcelona. “Com és que treballem el dissabte?”, ens pregunta. “És quan tenim temps per fer el que ens agrada fer”, responem. I és la primera d’un bon grapat de preguntes que l’entrevistat farà a l’entrevistador abans de començar l’entrevista. Damunt la taula, un exemplar del seu darrer llibre: Quan els obrers van ser els amos (Pagès Editors, 2012), un recull de materials que Xavier Vinader (Sabadell, 1947) va escriure durant la vaga general que va esclatar el febrer de 1976 a la seva ciutat, i que enfrontà un consistori desacreditat amb una ciutadania ansiosa de llibertat i de deixar enrere els anys foscos de la dictadura. El manuscrit va romandre anys i panys a l’Arxiu Històric de Sabadell i ara es publica amb un bon munt de materials complementaris. Aquest vespre, 3 d’octubre, es presenta a la sala d’actes de Comissions Obreres de Catalunya (Via Laietana, 16; 19.30 h).

L’historiador Xavier Domènech Sampere recorda al pròleg del llibre que tot va començar amb unes “càrregues policials contra una manifestació pacífica per l’ensenyament públic”. Sona a titular d’aquesta mateixa setmana.

És veritat. Llavors es reclamaven coses que no es tenien, i ara defensem que no ens les treguin. Aquesta seria l’única diferència. Ara es lluita contra les retallades en tot allò que es va aconseguir lluitant. Per això penso que, tot i que el títol del llibre sigui una mica agosarat, Quan els obrers van ser els amos, en aquell moment, durant aquella setmana, els obrers van marcar el pas a Sabadell, certament. Crec que ara hi ha un renaixement d’aquesta consciència obrera que s’havia anat esvaint amb el pas dels anys, durant la Transició. Semblava que tot estava consolidat i que tot això ja no feia falta. Però, amb tot el que està passant -la crisi econòmica, la deriva d’Europa…-, els moviments cívics, obrers i ciutadans s’han adonat que cal sortir al carrer de nou per defensar les coses. I una de les armes que tenen és la vaga, pronunciar-se al carrer. Continua la lectura de Xavier Vinader: “El gran reportatge i la investigació donen brillantor als mitjans”