Arxiu de la categoria: El món en què vivim

Una secció de l’historiador Josep Fontana

Després del desastre

Josep Fontana
Historiador

Que acabaríem tenint un govern dirigit pel PP, fos el que fos el resultat de les eleccions, estava cantat. En les circumstàncies econòmiques actuals, complicades a més per les conseqüències que pot tenir el Brexit per a bancs i empreses que tenen inversions considerables a la Gran Bretanya, estava clar que allò que anomenem discretament l’”Ibex35”, per no usar velles fórmules como “el poder del diner”, no podia consentir altra cosa. Continua la lectura de Després del desastre

La ‘Gig Ecoconomy’

Josep Fontana
Historiador

Llegeixo al suplement de negocis d’El País del 5 de juny: “Crece la pobreza pese a la recuperación”, on se’ns explica que hi ha a Espanya 13’5 milions de persones que estan “en risc de pobresa i exclusió”, tres milions més de les que hi havia abans de la crisi. Penso que el titular no és correcte, sinó que hauria d’haver dit: “Crece la pobreza a causa de la recuperación”.

Continua la lectura de La ‘Gig Ecoconomy’

Presons, drets humans i mitjans de comunicació

Josep Fontana
Historiador

Confesso que l’altre dia vaig sentir vergonya davant l’espectacle que se’ns donava a la televisió d’un periodista nord-americà demanant al president de Cuba pels presos polítics a l’illa. Perquè és veritat que a l’illa hi ha presos polítics, entre els quals n’hi ha que estan sotmesos a condicions que vulneren els drets humans més elementals, com són els que els Estats Units retenen a la seva base de Guantánamo.

Continua la lectura de Presons, drets humans i mitjans de comunicació

Després de les eleccions

Josep Fontana
Historiador

Si jo fos una de les persones que manen avui en aquest país –dels que manen de veritat, vull dir, que no són els polítics, que es limiten a aportar l’entreteniment i a fer la feina bruta que els encomanen– estaria realment preocupat pel panorama que ens han deixat les darreres eleccions espanyoles. Sembla clar que no hi ha manera possible de posar en marxa un govern coherent a partir de l’actual composició del Congrés. I això vol dir que hauríem de restar en aquesta situació d’interinitat com a mínim fins a finals del mes de juny (i ves a saber quin panorama podria sortir d’unes noves eleccions). Continua la lectura de Després de les eleccions

Terrorismes

Josep Fontana
Historiador

Parlem de “terrorisme islàmic” com d’un fenomen concret, individualitzat; però la realitat és que resulta impossible entendre’l correctament si no el relacionem amb el “terrorisme cristià” o, si anem fins als orígens, amb el “terrorisme jueu” de l’Irgun Zvai Leumi i del Stern Gang, els grups israelians que el 9 d’abril de 1948, un dia abans de proclamar-se la independència d’Israel, assaltaven Deir Yassin, una població àrab d’uns quatre-cents habitants, i assassinaven a sang freda la majoria dels pobladors, incloent vells i nens, amb la sola finalitat de crear un clima de terror que paralitzés les possibles resistències dels palestins.

Continua la lectura de Terrorismes

Panorama després de la batalla

Josep Fontana
Historiador

Una primera ullada al panorama que es comença a veure un cop acabades les eleccions sembla indicar que el resultat ha estat un autèntic desastre. Hi havia una possibilitat de fer un pas seriós endavant en la consolidació d’un consens nacional entorn de la demanda del dret a decidir, un objectiu que hauria pogut aconseguir un ampli suport dels votants, i es va triar embarcar-se, sense haver-ho raonat adequadament, en la fórmula de “la independència en quinze dies”, una proposta que va desvetllar prou il·lusions en un sector ampli de la nostra societat, tot i oblidant inconvenients tan seriosos com el de les forces policíaques antiavalots que estaven estacionades a Saragossa, esperant a veure què passava a Barcelona. Continua la lectura de Panorama després de la batalla

La lògica del camp de concentració

Ernst Kaltenbrunner, al fons, camina al costat de Himmler i Franz Ziereis durant una visita de inspecció al camp de concentració de Mauthausen, el 1941.
Ernst Kaltenbrunner, al fons, camina al costat de Himmler i Franz Ziereis durant una visita de inspecció al camp de concentració de Mauthausen, el 1941. A la foto superior, organitzacions humanitàries atenen els grecs més desfavorits als carrers d’Atenes

Josep Fontana
Historiador

He llegit darrerament una sèrie de noves investigacions sobre l’holocaust i els camps de concentració, entre les quals destaca el gran llibre de Nikolaus Wachsmann KL, i m’he adonat que, com la majoria de la gent, era víctima de l’error de pensar que els camps eren un lloc d’extermini. No ho eren, sinó organitzacions industrials gestionades amb uns criteris econòmics peculiars, però ben racionals en el que fa referència a la maximització dels beneficis. Continua la lectura de La lògica del camp de concentració

Creixement i més creixement

Josep Fontana
Historiador

Anem bé. El Fons Monetari Internacional ens felicita perquè hem assolit uns ritmes de creixement que poden superar el 3 per cent anual. Som un exemple per a Europa, i per a bona part del món.
Què estrany que al costat d’aquesta esplèndida notícia trobem al diari altres que no semblen lligar, com aquesta: “Mig milió de nens passaran gana a Espanya aquest estiu en quedar-se sense la beca de menjador”. Una notícia que prové de l’estudi d’una O.N.G., Educo, que la completa amb xifres que mostren que el nivell de la pobresa infantil a les comunitats de Castella-La Manxa, Extremadura, Andalusia, Canàries i Múrcia és superior al de Romania (o sigui, que són encara més pobres).

Continua la lectura de Creixement i més creixement

Parlem de democràcia

Josep Fontana
Historiador

Això de la democràcia parlamentària és formidable. O ho serà, al menys, el dia en què s’implanti. Perquè, fins ara, el resultat ha estat que els de dalt, tement que els de baix, que són més, els facin fora del poder, van començar restringint el dret al vot als que tenien prou fortuna (o sigui als seus) i han acabat posant tantes dificultats que bona part dels de baix han acabat creient que això de les votacions no serveix de res –“Si votar servís per a alguna cosa, ja ho haurien prohibit”, deia Emma Goldman– i passen de les votacions. Continua la lectura de Parlem de democràcia