Arxiu de la categoria: Economia

Caixabank i el Cosmos Caixa

Al text anterior vam començar a analitzar les principals empreses de l’Ibex35 per mirar d’extreure conclusions al voltant de qui atresora el poder a Espanya. En aquesta segona part, correspon analitzar les empreses vinculades a “la Caixa”, el que anomenarem com a “Cosmos Caixa”. Aquestes empreses són Caixabank, Abertis i Gas Natural Fenosa.

Consell d'AdministracióA game of thrones (2)

Roger Vinton
@RogerVinton

L’entitat bancària Caixabank està controlada de forma aclaparadora –per bé que decreixent- per “la Caixa”, que posseeix aproximadament un 55% del capital. Degut a aquesta majoria tan significativa, el consell d’administració del banc està ocupat eminentment per representants de l’entitat d’estalvi. En aquest sentit, en les cadires de control hi trobem els “sospitosos habituals”, que ja van ser motiu d’anàlisi aquí: Isidro Fainé Casas, Juan María Nin Génova, Salvador Gabarró Serra, Javier Godó Muntañola comte de Godó, Juan José López Burniol, Leopoldo Rodés Castañé o Juan Rosell Lastortras. Però cal parar atenció a noms que no procedeixen de “la Caixa” i que tenen cadira dins aquest consell d’administració.

Continua la lectura de Caixabank i el Cosmos Caixa

Sous desorbitats dels directius de la sanitat pública catalana

576_1361107566mani
Manifestació a Barcelona contra les retallades en la sanitat pública i el copagament. Foto: ACN

M. Teresa Fuentelsaz
Vicepresidenta de Metges de Catalunya

Mentre la despesa sanitària per habitant a Catalunya ha caigut a nivells de l’any 2005,  amb un descens del 15,57% en els últims quatre anys, situant-se molt per sota de la mitjana de l’Estat amb 1.095 euros per càpita, set dels deu directius més ben pagats de la Generalitat són d’institucions sanitàries públiques.

De ben segur que els empara la legalitat, ja que al si dels consorcis i de les fundacions són els mateixos directius qui pacten les seves retribucions, però això no és en absolut ètic. D’una banda, es tanquen serveis assistencials tant als hospitals com a l’atenció primària, augmenten les llistes d’espera per a cirurgia i per a proves diagnòstiques, i es perden 4.000 llocs de treball a la sanitat pública, i de l’altra, alguns directius cobren més que el conseller de Salut (103.176 euros anuals bruts) i, fins i tot, més que el president de la Generalitat (136.800 euros).

Continua la lectura de Sous desorbitats dels directius de la sanitat pública catalana

Las cuentas opacas de Unió Democràtica

Diada_ofrena_Unio
Miembros de Unió Democràtica durante la ofrenda floral del pasado 11 de septiembre

Carlos Jiménez Villarejo
Jurista. Ex Fiscal Anticorrupción

Como es sabido, el Tribunal de Cuentas(TCU), por fin, ha actualizado su información sobre las cuentas de los partidos políticos en los ejercicios 2009-2011. Ha sido, sin duda, consecuencia de la presión de la opinión pública ante las permanentes noticias sobre la financiación irregular del PP y su contabilidad B.

Pero, hoy, en Catalunya, deseamos resaltar el estado de las cuentas de los partidos que gobiernan Catalunya y, en particular, de Unió Democrática. Porque parece advertirse un elevado grado de opacidad que, siguiendo el análisis del TCU podríamos calificar de deliberada. Eso sí, mientras, participa, con mayor o menor intensidad, en el proceso sobre el llamado derecho a decidir.

Continua la lectura de Las cuentas opacas de Unió Democràtica

La delincuencia financiera, ante los tribunales

rtr3942g_comp-640x640x80Carlos Jiménez Villarejo
Jurista. Ex Fiscal Anticorrupción

El enunciado parece que advirtiera de una novedad. Pues, en cierta forma, sí lo es.  Así lo reconoció el Fiscal General del Estado (FGE) en 1996:”Los delitos económicos presentan mayor sofisticación y menor rechazo social que los tradicionalmente asociados con la delincuencia organizada, y las ganancias derivadas de ellos se encuentran potencialmente mas al resguardo de las acciones represivas penales”. En una reciente investigación académica se hace constar la “evidente desproporción entre la contundencia con la que el legislador trata la delincuencia patrimonial clásica y el tratamiento penológico que reciben los delitos contra el orden socio-económico” así como la “tolerancia ante la delincuencia económica”. Hay multitud de datos que lo acreditan. Basta uno ellos; han tenido que pasar 20 años para que el Tribunal de Justicia de la UE obligue a una entidad financiera -CatalunyaCaixa- a aplicar la Directiva comunitaria de 1993 que protege a los consumidores frente a las cláusulas abusivas en los contratos hipotecarios. Tolerancia más permisividad oficial.

Continua la lectura de La delincuencia financiera, ante los tribunales

De Mondragón a Fagor

fagor

e-Mail del País Vasco
Ander Gurrutxaga Abad
Catedrático de Sociología

Los acontecimientos  sobre la empresa Fagor Electrodomésticos me han retraído a volver a leer el Libro, Orígenes y Claves del Cooperativismo de Mondragón. El libro, publicado en 1997, no está escrito por un investigador asèptico del fenómeno sino por un agente clave y promotor del mismo: José María Ormaetxea, la O del Grupo Ulgor, empresa-origen de la Corporación y símbolo del grupo corporativo. La empresa Ulgor se transformará en Fagor Electrodomésticos.  La quiebra técnica de la empresa del hogar no sólo es la desaparición de otra empresa más en la vorágine de destrucción creativa que mueve el mundo sino de la entidad que estuvo en el origen de Mondragón Corporación.

Continua la lectura de De Mondragón a Fagor

La indústria de l’elusió

Roger Vinton
Un home com cal

presupuestos -62.jpg
Cristobal Montoro, ministre espanyol d’Hisenda

Quan parlem d’evasió d’impostos i de paradisos fiscals, sovint visualitzem a un individu amb un maletí farcit de bitllets conduint el seu cotxe de gama alta en direcció al país dels Pirineus. Però això és tan anecdòtic que només es pot considerar una broma fonamentada en clixés d’altres èpoques. Avui en dia, l’activitat consistent en evitar el pagament d’impostos és més una indústria que no pas el vici ocult d’un grapat de milionaris avars. D’aquí que el títol d’aquest text parli d’elusió i no pas d’evasió, dos termes que tot i ser gairebé sinònims, incorporen matisos que, al meu parer, els fan força diferents. El primer d’ells té connotacions com ara “habilitat” i “estratègia”, mentre que el segon implica formes mes barroeres. Continua la lectura de La indústria de l’elusió

Fagor i el futur del cooperativisme

Arrasate, a la vall de l’Alt Deba, centre neuràlgic de la Corporación Mondragón
Arrasate, a la vall de l’Alt Deba, centre neuràlgic de la Corporación Mondragón

Redacció

La decisió de Fagor Electrodomésticos d’acollir-se al preconcurs de creditors ha sacsejat les bases d’un emblema del cooperativisme, la Corporación Mondragón.  La decisió de Fagor acosta aquest dilluns a l’atur a 2.000 persones. Germen del projecte d’economia social de la Corporación Mondragón, Fagor Electrodomésticos és una de les 110 cooperatives de la companyia i la seva activitat representa un 8,1% de les vendes del conjunt, ocupa el 7% dels treballadors del total, uns 5.600. Creada el 1956 per cinc joves de l’Escola Professional d’Arrasate, va establir les bases de tot el moviment cooperatiu. Malgrat que la corporació assegura que “farà tot el possible” per recol·locar a gairebé 1.000 dels ara aturats, l’escepticisme és evident. Continua la lectura de Fagor i el futur del cooperativisme