Arxiu de la categoria: Economia

Cuando España se enfrentaba a los monopolios confabuladores

Aurelia Mañé Estrada
Profesora de Política Económica y de Relaciones energéticas internacionales en la Universitat de Barcelona

Como en tantas otras cuestiones, la historia de la creación de la industria petrolera en este país es poco atribulada, poco afortunada y curiosa. En 1917, cuando el petróleo en España representaba el 0,3% en el uso final de energía, Joaquín Sánchez de Toca, ministro conservador de la época e hijo del médico que atendió en sus últimas horas al General Prim, escribió una pequeña obra titulada El Petróleo como artículo de primera necesidad para nuestra economía nacional. Según he leído en un artículo de Adrian Shubert, este escrito de Sánchez de Toca es el que inspiró, durante el gobierno de Primo de Rivera a su ministro de Hacienda, José Calvo Sotelo, para realizar la nacionalización del petróleo. Continua la lectura de Cuando España se enfrentaba a los monopolios confabuladores

Traficantes de oro rojo

marrocGustavo Duch
Coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas

Hace pocos días, coincidiendo con la regulación que permite contabilizar el tráfico de droga en el PIB español, tuvimos la posibilidad de conocer -gracias al vídeo Agronegocios europeos en el Souss –  la zona de Biougra, en Marruecos, foco estratégico de uno de los negocios más desconocidos del mundo. El documental, elaborado por la organización Attac Marruecos, tiene la virtud de trasladarte a la zona y sentir que eres tú el que se sobrecoge al ver esa carretera donde aguardaban más de 50 camiones y tractores con remolques oxidados. «Ahí arriba llevan y traen a diario a sus obreros», se oye, «ya veis que esta forma de transporte no es aceptable ni para la ganadería».

Continua la lectura de Traficantes de oro rojo

Tecnología y conocimiento social

ITA_I+D+iAnder Gurrutxaga
Catedrático de sociología

Hay un camino abierto por encontrar en la investigación, el desarrollo y el imperativo tecnológico algunas respuestas a la crisis económica y lo que es aún más importante, a la seguridad en el futuro. Pero la utilización del I+D+i como respuesta para todo, tiene algunos problemas que no están resueltos. Leía hace poco que ( ver La Carrera contra la Máquina, de E. Brynjolfsson y A. McAfee) el progreso tecnológico ha sido tan rápido y sorprendente que muchas organizaciones, instituciones, políticas y mentalidades no están siguiendo su ritmo de avance. El ritmo de innovación tecnológica ha dejado atrás un montón de gente. El tema es de importancia.

Continua la lectura de Tecnología y conocimiento social

L’home ‘honorable’ i ‘idoni’ que va enverinar Caixa Catalunya

Narcís Serra, ex president de Caixa Catalunya. Foto: PEPE ENCINAS
Narcís Serra, ex president de Caixa Catalunya. Foto: PEPE ENCINAS. A la imatge superior, Serra i Loza, el 2005, a la seu de Catalunya Caixa. Foto: MARC ARIAS / La Vanguardia

Gemma Aguilera
Periodista

Caixa Catalunya ha desaparegut després d’una fusió, una nacionalització i l’absorció per part del BBVA. La politització de les decisions financeres, una gestió temerària malgrat la crisi i la cobdícia i la immoralitat d’algunes persones que han controlat l’entitat, com l’exministre socialista i exalcalde de Barcelona Narcís Serra, l’han acabat destruint. El balanç de la destrucció de Caixa Catalunya, reconvertida el 2009 en CatalunyaCaixa amb la fusió amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona, va molt més enllà dels 12.500 milions d’euros de diner públic que hi ha abocat l’Estat abans de pràcticament regalar-la al BBVA el juliol passat. Continua la lectura de L’home ‘honorable’ i ‘idoni’ que va enverinar Caixa Catalunya

Rèquiem per a un fracàs col·lectiu

1
L’expresident de Caixa Penedès Ricard Pagès saludant al president de la Generalitat José Montilla, en el transcurs d’un acte estrictament institucional. Actualment Ricard Pagès ha estat condemnat a dos anys de presó per administració deslleial.  FONS DE L’AUTOR

Carles Querol
Periodista

Una primera aproximació a la contribució dels socialistes catalans en l’esfondrament de l’anomenat model català de caixes i en la extinció de la seva Obra Social més que centenària ( no us escandalitzeu o us fregueu les mans de contents abans d’hora), a remolc del rumb que Convergència i Unió va imposar a meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX.

Només començar poso sobre la taula un avís per a navegants, per evitar malentesos i susceptibilitats: malgrat el subtitular d’aquest article i les responsabilitats que tenen els socialistes en l’esfondrament i desaparició de les caixes d’estalvis catalanes (a excepció de la Caixa que és la única que segueix operativa, malgrat que la majoria de les males pràctiques de la resta també les tenia incorporades), no en són ells ni de bon tros els principals culpables.

Continua la lectura de Rèquiem per a un fracàs col·lectiu

Objectivitat i desmemòria del president de Caixa Penedès

Josep Colomer Ràfols, president de Caixa Penedès entre 2003 i 2011. Quan va plegar de president de Caixa Penedès va continuar cobrant dietes pagades pel Banco Mare Nostrum. FONS DE L’AUTOR
Josep Colomer Ràfols, president de Caixa Penedès entre 2003 i 2011. Quan va plegar de president de Caixa Penedès va continuar cobrant dietes pagades pel Banco Mare Nostrum. FONS DE L’AUTOR

Carles Querol
Periodista

En un article publicat al setmanari El Tres de vuit el passat 20 de juny, el president de Caixa Penedès, Josep Colomer Ràfols, afirmava que mai havia cobrat cap retribució i que jo m’havia“inventat alegrement unes xifres de dietes molt allunyades de la realitat”. Colomer al·ludia a un article meu anterior, publicat  el 13 de juny que portava per títol Així es va perpetrar l’espoli de Caixa Penedèsen el qual explicava de passada que en l’exercici 2008 Colomer havia percebut 50.000 euros, convertint-se així en el president de Caixa Penedès més ben pagat de la història. A continuació podràs llegir l’escrit de Colomer i la meva rèplica en la qual es demostra que hauria percebut en total més de 360.000 euros durant el seu mandat.

Així van perpetrar l’espoli de Caixa Penedès

El president Ricard Pagès Font i el director general Manuel Troyano Molina poc abans de que es destapés l’escàndol de les pòlisses d’assegurances i fossin destituïts el 24 de novembre de 2011 pel Consell d’Administració de Caixa Penedès. FOTO 3D8
El president Ricard Pagès Font i el director general Manuel Troyano Molina poc abans de que es destapés l’escàndol de les pòlisses d’assegurances i fossin destituïts el 24 de novembre de 2011 pel Consell d’Administració de Caixa Penedès. FOTO 3D8

Carles Querol
Periodista

Com se les van enginyar Ricard Pagès, Joan Caellas, Jaume Jorba, Manuel Troyano i Santiago Abella per organitzar un espoli de 31’6 milions d’euros sense que els òrgans de control i de govern de la caixa d’estalvis comarcal se n’adonessin.
Continua la lectura de Així van perpetrar l’espoli de Caixa Penedès

L’ombra allargassada d’una sentència polèmica

imputats-cp
El judici i la sentència polèmica contra els exdirectius de Caixa Penedès, Ricard Pagès, Joan Caellas, Manuel Troyano i Santiago Abella, podria esdevenir el penúltim capítol de la història d’aquesta centenària entitat financera que va desaparèixer oficialment el 25 de gener del 2013

Carles Querol
Periodista

Discrepàncies. Existeix un consens molt general sobre la condemna als exdirectius de Caixa Penedès i també sobre la restitució dels diners obtinguts de manera fraudulenta; però és irrellevant la inhabilitació per als processats i creixen les discrepàncies pel que fa a les penes de presó, que es consideren irrisòries i que no hauran de complir. 

Continua la lectura de L’ombra allargassada d’una sentència polèmica

Ferrovial, una empresa muy familiar

De les empreses de l’Ibex35 que teníem previst analitzar al principi d’aquesta sèrie ja només ens queda el sector de la construcció. D’entre les diferents opcions, hem triat dues firmes emblemàtiques: ACS i Ferrovial, totes dues molt vinculades a l’obra pública. Ara li toca a Ferrovial.

Rafael del Pino amb la ministra de Fomento, Ana Pastor
Rafael del Pino amb la ministra de Fomento, Ana Pastor

A game of thrones (5)
Roger Vinton
Un home com cal

Ferrovial és un empresa històricament vinculada al món dels ferrocarrils, com es pot deduir del seu nom. La va fundar l’enginyer de camins Rafael del Pino Moreno l’any 1952 i actualment està dirigida pel seu fill, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo, que va accedir al càrrec de màxim executiu l’any 2000. Durant aquests més de cinquanta anys d’existència, l’empresa s’ha diversificat de forma considerable i ara ja actua en molts àmbits de negoci: construcció, concessions, promoció immobiliària, telecomunicacions, etc. Continua la lectura de Ferrovial, una empresa muy familiar