Carregar piles a Àfrica

La fundació de Lluis Llach ajuda a convertir els mítics 'cayucos', icones de la emigració irregular, en eines i símbols de la feina sostenible

Eugeni Madueño

“Quatre anys és una eternitat per a ser entrenador del Barça. El temps ho desgasta tot; m’he buidat i necessito reomplir-me”, va dir Pep Guardiola per justificar el seu comiat.

Les paraules de Pep m’han fet recordar les que Iñaki Gabilondo em va dir el 1989, quan, als 48 anys -feia dos programes diaris, “Hoy por hoy” a la SER i “En familia” a TVE- va decidir aturar-se en sec i marxar a Àfrica a estar-se tres meses carregant-se de l’animalitat i la sensualitat perdudes. “Estic esgotat i buit -em va dir- necessito carregar les piles”.

-Porqué África?
-África es el lugar ideal para desempacharme, para reencontrar la sensualidad africana.
-Defíname el empacho.
-Un futbolista me dijo un día que llega un momento en que no distingues contra quien estás jugando o en qué campo lo estás haciendo. Eso es el empacho.

Iñaki es va endur a la sabana africana un llibre d’aventures de Guillermo el poscrit, música, i el telèfon de Radio Madrid “per si passés alguna cosa”.

Des que va plegar de cantar, Lluís Llach, gran amic de Pep, ha trobat sentit a la seva vida actual amb les accions solidàries que porta a terme a Senegal mitjançant la fundació que porta el seu nom.

M’encantaria conèixer els plans de futur de Guardiola.