Així funcionava la locomòbil a les vinyes del Penedès

Carles Querol
Periodista

Aquest giny va revolucionar les feines agrícoles a la nostra comarca després de la fil·loxera. Les màquines de vapor ja s’havien aplicat amb èxit a la indústria, a l’agricultura i als ferrocarrils, però no va ser fins la darrera dècada del segle XX quan van aparèixer les locomòbils a les vinyes del Penedès.

La locomòbil propietat del Marquès de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia) en funcionament, després de la fil.loxera. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. Imatge del fons de l’autor. Arxiu comarcal de l’Alt Penedès.

Il·lustració que permet constatar com funcionaven les màquines de vapor a les vinyes. El primer que cal explicar és que la locomòbil, alimentada per carbó o llenya, no es movia de lloc mentre durava la llaurada, sinó que era l’arada la que es desplaçava. Entre l’una i l’altra unides per un cable d’acer, s’instal·laven politges que eren resituades estratègicament cada vegada que calia iniciar un nou solc. Per tornar enrere l’arada, un cop enllestida la llaurada d’un solc, se l’estirava amb un altre cable d’acer , arrossegada ara per un cavall. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. Imatge del fons de l’autor. Arxiu comarcal de l’Alt Penedès.

Just abans de que les locomòbils irrompessin al Penedès, aquest era un sistema de llaurar les vinyes mig mecanitzat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.Imatge del fons de l’autor. Arxiu comarcal de l’Alt Penedès.

Un model d’arada Vernette, que llaurava a gran profunditat arrossegada per la locomòbil que veiem fumejant a l’extrem esquerre de la fotografia. Quatre pagesos, una nena rosa i una dona s’ho miren a distància mentre el marquès de Monistrol ( vestit de fosc) i el seu encarregat observen de prop lo fondària del solc assolida gràcies al giny. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.Imatge del fons de l’autor. Arxiu comarcal de l’Alt Penedès.

Dibuix d’un model de locomòbil francesa de la marca Hermann – La Chapelle i Cíe, de París. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.Imatge del fons de l’autor. Arxiu comarcal de l’Alt Penedès.

La mateixa màquina de vapor o locomòbil del Marquès de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia) en funcionament. En aquesta imatge es poden apreciar perfectament els engranatges que arrosseguen el cable d’acer connectat a l’arada. L’operari en primer terme disposa d’una palanca per accionar els mecanismes per a l’arrossegament mentre el més allunyat té la funció de mantenir la caldera a ple rendiment amb llenya o carbó. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.Imatge del fons de l’autor. Arxiu comarcal de l’Alt Penedès.

El cine, sortosament, ens permet encara recuperar el funcionament d’una locomòbil. Que ara recordi hi ha al menys tres pel·lícules prou conegudes en les quals es pot apreciar com s’utilitzava aquest giny per a les tasques agrícoles o manufactureres. A Out of Africa(Memòries d’Àfrica),dirigida el 1985 per Sydney Pollack, servia per a accionar la maquinària que l’escriptora danesa Karen Blixen, la protagonista del film, utilitzava per a la producció de cafè a la seva plantació de Kenya. A Dances with Wolves (Ballant amb llops), dirigida i protagonitzada el 1990 per Kevin Costner, veiem una locomòbil d’esquitllada , just quan el tinent John J. Dunbar entra en el darrer fortí, abans d’iniciar la seva epopeia a la recerca de la frontera. Allí l’utilitzaven en una serradora de fusta.

La seqüència de l’emotiva tornada del front d’Olmo Dalcó després de la Primera Guerra Mundial a la pel·lícula Novecento (1976) de Bernardo Bertolucci compta no amb una sinó amb dues locomòbils que s’apliquen a batre el blat i separar així el gra de la palla. Dels tres exemples cinematogràfics, el darrer és el més llarg i explícit.

A Sant Sadurní només els grans propietaris (can Guineu, can Codorníu, el Marquès de Monistrol…) n’utilitzaven , però en algun dels casos sembla que eren de lloguer. Fins al darrer quart del segle XIX , els pagesos llauraven les seves vinyes a gran profunditat amb arades arrossegades per bous ja que aquests animals eren més potents que els cavalls. Amb la locomòbil es podia llaurar més profund i més ràpid. S’instal·lava en un racó del terreny (com es pot veure en una de les imatges adjuntes) i a través d’un sistema de cables d’acer les arades es desplaçaven d’un extrem a l’altra en línia recta esberlant el sòl. Quan s’havia llaurat una passada, un animal arrossegava l’arada fins al punt de partida i s’iniciava un altre solc. La caldera de la màquina de vapor funcionava amb llenya o carbó.

La comparació dels rendiments si es llaurava amb cavalls o amb la locomòbil és força eloqüent: rompre i llaurar una hectàrea de terra amb la força de quatre cavalls i tres homes comportava cinc o sis dies de feina amb un cost monetari d’unes 251 pessetes, mentre que amb el locomòbil es reduïa el temps a la meitat i només costava 170 pessetes per hectàrea. En resum, guanyaven un 50% de temps i s’estalvien un 32’3% del cost.

Després de recórrer mitja Europa a la recerca d’una locomòbil en venda, finalment n’he trobat tres en bon estat de conservació, però al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa… que no es vénen. Si se’n trobés una altra a bon preu (n’he vist recentment algunes abandonades i malmeses a Port Aventura) quedaria bé al bell mig d’una de les rotondes de la Vila de Sant Sadurní o , encara millor, al Centre d’Interpretació del Cava de can Guineu. Tanmateix pots veure una locomòbil a petita escala, però que funciona perfectament , a l’aparador del joier Enric Montal, al carrer General Cortijo, número 36, de Vilafranca del Penedès.

Pots veure el fragment de la seqüència cinematogràfica de Novecento, amb les dues locomòbils en funcionament:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *